Antoni Cortina va ser un arquitecte notable. Deixeble d’Antoni Gaudí i de Puig i Cadafalch, aplicà una nostàlgia historicista en molts dels seus edificis. I en molts dels seus panteons. Va reinterpretar el món medieval per a la burgesia valenciana generalment poc culta i gens innovadora, però amb moltes ganes d’exhibir el seu poder davant dels altres. Gràcies a Cortina grans rosasses gotitzants s’obrien a les façanes dels nous habitatges que es construïen en les noves zones de l’eixample de València. Un exemple és la Casa dels Dracs de la capital valenciana.
Aquells elements apareixien no sols a les façanes: grans pròtoms de dracs i capells de cascalls narcotitzants omplien les tombes monumentals que es feien alçar als cementeris. Perquè la nova i potent classe social, volia experimentar la vida eterna com havia viscut: amb luxe.
Els historiadors de l’art destaquen el medievalisme fantàstic de Cortina, un “premodernista” o senzillament, un alumne avantatjat però discret de Doménec i Montaner. Un arquitecte molt religiós que estudia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i que fuig d’allí perquè detesta les idees progressistes i certs comportaments anticlericals. Però per una altra banda, és un home del Modernisme integral: no només construeix edificis, dissenya reixes, mobles, reliquiaris, teles, vitralls… Molts el consideren un “franctirador” de l’arquitectura: amb un estil lliure, personal. Aquesta Casa dels Dracs és l’obra cimera de la seua fantasia. Les decoracions naturalistes de roses i llangardaixos, el contrast de materials, com ara rajola vista rogenca, rajola blanca., fan que l’edifici no passe desapercebut encara ara, quan està submergit en la voràgine de la zona més comercial i exclusiva de València.
Els burgesos de la ciutat volen construir-se cases. A la zona on la ciutat està eixamplant-se. I volen models únics, personals, i si pot ser, més originals que el burgés del costat. Una casa en aquell moment és un objecte de luxe, de distinció, de poder. Perquè els burgesos tenen tres elements fonamentals que els doten de distinció: una casa a ciutat, un “xalet” al lloc d’estiueig. I un panteó al cementeri, a la casa eterna. I Cortina s’encarrega de fer tots tres habitatges: per a la vida mortal i per a la immortal. Al cementeri de València veiem “cases eternes” per a famílies poderoses que encarreguen la seua llar immortal a l’arquitecte Cortina.
És un arquitecte atractiu per a les classes burgeses emergents: perquè conjuga neomedievalisme i eclecticisme medievalista amb una part imaginativa i fantàstica que observa en els gravats de les novel·les romàntiques de Paul Feval o Alexandre Dumas: així, incorpora bestiaris heràldics, elements gòtico-romànics o pretesament islàmics, arcs de ferradura amb traceries quadrilobulades, arcs lobulats, decoracions geomètriques, permòdols, dracs.
Això provoca que els murs dels seus edificis tinguen relleu, textures. Però també li agradaven els dragons, els dracs que el seu mestre li mostrà que servien per a guardar portes, cases i reixats. El drac, el dragó, és el nostre animal nacional. El porten alguns equips de futbol, el porten algunes begudes exòtiques, alguns escuts de ciutats. A València, Cortina va crear dracs per tenir cura de la casa dels seus. Però a principis del segle XX, uns altres dragons de ferro i fum substituïen els vells dracs de queixals desgastats: els dragons de vapor. La casa dels Dragons de Cortina és l’única al món que té un modern drac del segle XX: una locomotora a tota velocitat que ve cap a nosaltres. A les dues façanes podem trobar la representació d’aquests monstres de ferro que escopien foc i fum. Va ser un homenatge a son pare, que va ser un dels homes que va portar el ferrocarril a València, amb la famosa companyia de Ferrocarrils del Nord. El seu símbol era una gran i preciosa estrella roja de cinc puntes.
L’edifici és de planta trapezoidal amb quatre nivells amb balcons enrasats i volats de ferro. L’edifici ens proposa un ritme vertical amb pinacles i merlets que omplin les superficies sustentants. Hi ha, sobretot a l’interior, una harmonia entre arquitectura, forja i fusteria. A l’exterior, l’escenari principal, ens mostra columnes entorxades de fantasia, roses i llangardaixos. I el fa per a una part de la seua família, de manera que pot posar-hi tot el que ha somiat. Tot el llenguatge de la façana en xamfrà angular el sintetitza la rosassa, un element que l’arquitecte repeteix en moltes de les seues obres. Curiosament, aquesta construcció era la “germana menor” d’un altre edifici molt més imponent que amb el mateix llenguatge iconogràfic ocupava la part esquerra de l’actual.
Era la famosa Casa dels Dracs feta el 1901 per a la seua família entre el carrer Sorní i Colom, concebuda com un palauet amb jardí amb una torre. Com moltíssims objectes patrimonials urbans, va desaparèixer. Ara, les propostes escenogràfiques de Cortina passen desapercebudes, però alguns dies, certs vianants noten l’alè d’un ésser estrany que els ha respirat al clatell.
