Konic Thtr reprèn i actualitza les temàtiques i eines que va desenvolupant des de fa 30 anys, en el seu darrer espectacle que combina dansa, tecnologia i arts visuals en un format escènic no tradicional.
Crear un llenguatge artístic original i aconseguir desenvolupar-lo durant anys, avançant sense perdre les característiques distintives, no és fàcil. Konic Thtr, col·lectiu català pioner en l’aplicació dels llenguatges digitals i interactius a la dansa, fundat per la performer, coreògrafa i artista transmèdia d’origen gallec Rosa Sánchez i el músic i artista francès Alain Baumann, ho ha aconseguit.
Ho demostra una vegada més la seva producció més recent Intel·ligències múltiples In_Exo Corpòries, que es va estrenar al Mercat de les Flors en el cicle Dansa i Tecnologia inclòs a la programació expandida d’ISEA 2022, l’International Symposium on Electronic Arts celebrat a Barcelona a principi de juliol. Com és habitual a les obres de Konic, es tracta d’una proposta que relaciona dansa, ciència, tecnologia i societat en un format escènic orgànic no convencional. “Amb aquest espectacle, a través de noves eines que ens permeten intervenir i interactuar en escena, continuem aprofundint en una sèrie de temàtiques que explorem des de fa temps com la relació interespècies i les jerarquies que els humans imposen a les altres espècies”, explica Sánchez, destacant una altra característica peculiar de Konic, el desenvolupament modular dels seus treballs, que van prenent forma en diferents propostes. En aquest cas, la peça escènica és només la primera formalització d’un treball que evolucionarà i es presentarà en altres formats. Com han anat demostrant a les seves nombroses obres, la tecnologia els interessa com a eina creativa que els permet provocar determinades sensacions i reaccions a l’audiència. “Aquesta obra posa en escena el paisatge dins del cos i el cos dins del paisatge. El cos en acció i la dansa interrelacionada amb els biotecnodispositius escènics, permeten fer un recorregut dramatúrgic i coreogràfic, una narrativa in-exo-corpòria que va des d’una introspecció microscòpica a les cèl·lules i altres elements que poblen l’interior del cos humà, fins a una visió externa que ens mostra el cos immers en el paisatge que l’envolta”, expliquen els artistes, que a l’espai escènic despleguen un dispositiu que simultanieja de manera brillant diversos mitjans: imatge, so i llum, que es fan visibles o audibles per la interacció participativa de les performers i l’ús de recursos tecnològics.
Així a l’espectacle el públic es troba submergit en paisatges inèdits des del micro fins al macro. A escena apareixen les imatges dels fluxos corporals dels artistes preenregistrades i investigades durant la seva residència artística al laboratori de biologia de Centre d’Art Etòpia de Saragossa. També fan servir en viu una lupa electrònica, fascinant instrument entre analògic i digital, que captura la informació i permet intervenir-la i projectar-la en directe. “Encara que és menys potent que un microscopi, la lupa és molt més performant, no és tan delicada i no requereix preparar les mostres, així que és més immediata i eficaç en àmbit escènic”, expliquen. Al llarg de la seva trajectòria, Konic ha reflexionat i treballat molt sobre com articular diverses disciplines en una dramatúrgia conjunta i com aprofitar els recursos tecnològics.
“La tecnologia conviu amb materials analògics i orgànics, el nostre interès no s’adreça a la tecnologia per si mateixa. La societat ja la té incorporada a la seva quotidianitat, allò interessant és articular-la en el marc d’un llenguatge per al gaudi artístic. És un canvi qualitatiu: des d’un dispositiu tecnològic a un dispositiu per a la creació”, indiquen els artistes que han adaptat uns sensors d’aire per aconseguir mesurar la bufa que les dues ballarines expulsen a través d’unes màscares fabricades expressament per a l’espectacle. Una altra característica dels treballs de Konic és fer art viu, de manera que l’ús d’eines tecnològiques no encotilla la feina, sinó que deixa més espai per a la improvisació convertint cada espectacle en un esdeveniment efímer sempre diferent. La llum com a element narratiu completa una execució que inclou també una mena de videojoc, culminació d’un viatge que comença en un jardí bonic i acaba en un espai envaït per les deixalles de la nostra civilització arrogant.
Curiosament en aquest espectacle es reprenen elements i temàtiques, que formen part de la seva primera etapa a principi de la dècada dels noranta, concretament de l’espectacle Santus, el cos profanat, un encàrrec de l’ICA, Institute of Contemporary Arts, de Londres, en el qual ja utilitzaven guants interactius, sensors, imatges i sons intervinguts en temps real pels performers i el públic. Alain Baumann, que llavors vivia a Londres, va arribar a Barcelona amb la companyia Von Magnet, on va conèixer Rosa Sánchez i des de llavors no han deixat de treballar junts. Si bé al llarg de la seva extensa trajectòria han col·laborat amb nombrosos artistes i professionals de diferents disciplines (en Intel·ligències múltiples In_Exo Corpòries actuen amb tres intèrprets més Raquel Gualtero, Maria Ganzaráin i Mila Ercoli), Rosa Sánchez i Alain Baumann són l’ànima, el cor i el cap de Konic Thtr. Des de fa més de trenta anys exploren creus interdisciplinàries i solucions innovadores per impulsar la investigació, el desenvolupament, la producció i la difusió de creacions artístiques realitzades en l’àmbit de la dansa i la performance, que utilitzen llenguatges interactius i immersius, creats a partir de dispositius tecnològics digitals.
Una trajectòria que el 2008 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona per la instal·lació interactiva Mur.muros/Distopia#2, una arquitectura formada per una part sensitiva exterior i un cos responsiu interior que tracta del desplaçament de les persones i els motius geogràfics i geopolítics de la mobilitat. Creadors, intèrprets i directors, però també teòrics, crítics i comissaris, des de fa cinc anys Sánchez i Baumann impulsen el festival ECOSS. Ecosistemes de l’inesperat, que proposa trobades, debats, presentacions i instal·lacions sobre art, naturalesa, tecnologia, ciència i societat amb una perspectiva feminista, que aquest any se celebrarà el 27 i 28 d’octubre al centre d’art Fabra i Coats. “Desafiant les narratives convencionals, ECOSS presenta un apropament interactiu als nous llenguatges artístics i als territoris de transversalitat cultural en expansió, on la tecnologia es presenta com una via per reinventar les arts vives i la nostra relació amb els altres, humans i no humans, i amb l’entorn que ens envolta. Des d’ECOSS apostem per una cultura digital inèdita, inclassificable i visionària, que propicia la trobada de l’inesperat”, conclouen.
