L’Agrupación Señor Serrano són, sens dubte, una de les grans companyies teatrals catalanes. Fa anys que volten pel món amb espectacles com ‘A House in Asia’, ‘Birdie’ o ‘Kingdom‘. Fan un teatre diferent, molt focalitzat en el teatre d’objectes, amb grans històries al darrere. Durant molts anys, han sabut ser dúctils, fins al punt que cada espectacle que feien cabia en tres maletes. Ara estrenen a la Sala Beckett ‘Prometeu’, el seu primer espectacle infantil. Forma part d’un projecte més gran: Olympus. Set obres dirigides als nens, sense deixar de banda ni un centímetre de la seva estètica.
La companyia està formada pel mateix Serrano, Pau Palacios i Barbara Bloin, amb l’afegit del dramaturg Ferran Dordal. I són una màquina molt ben greixada que ha creat alguns dels millors espectacles de la dècada. Aquí els manca, sovint, el reconeixement que tenen a fora, on són habituals de les cartelleres franceses, italianes o belgues.
A la primavera portaran al Lliure ‘The Mountain’, un espectacle que van estrenar de pressa i corrents al passat festival Grec. Un muntatge que va al moll de l’os de la seva manera de fer, molt centrada en la lectura i la documentació, un xic diferent a la resta. De fet, el mateix Serrano ens diu que “hi ha una manera diferent de fer teatre”. Es refereix al teatre familiar. Però podríem aplicar-ho a la resta.