L’Hospitalet s’ha consolidat en els darrers anys com un dels territoris amb més vitalitat cultural de l’àrea metropolitana de Barcelona. Més de cinc-cents artistes, entre músics, dissenyadors, artistes visuals i urbans, han escollit aquesta ciutat per a prosseguir les respectives trajectòries. En un entorn fèrtil i sinèrgic, amb amplis espais, galeries, associacions, sales de concert, centres culturals; i també amb la complicitat d’un municipi, el qual, a través del projecte Districte Cultural, contribueix a crear xarxa i donar sortida a les iniciatives sorgides pels agents del territori. Aquest escosistema, iniciat el 2014, no ha minvat amb la crisi del Covid. Contràriament, molts dels artistes han viscut confinats en els respectius estudis reflexionant sobre el context actual, i anunciant una tardor cultural efervescent. (Cicle d’articles amb Albert Mercadé (arts visuals), David Lafuente (música), Saül Baeza (disseny) i Mireia Mascarell (art urbà)
Cal remarcar d’entrada, en el terreny estricte de les arts visuals, que el canvi de mentalitat “biocènic” que la crisi del Covid ara ens exigeix (el retorn a la natura, la defensa de la diversitat, la rehumanització d’allò local o la crítica al sistema), ja fa temps que ve sent anunciat i reclamat des de les arts. A l’Hospitalet, on hi treballen alguns dels creadors més representatius de l’art contemporani català, ho hem vist en la pintura de Pere Llobera, qui insta a desestabilitzar les estructures encarcarades de la societat per a propiciar el despertar en un nou context llibertari i panteístic. En la feina de Jordi Colomer, que impulsa experiències utòpiques, comunitàries i transversals en l’àmbit ciutadà (cívic i domèstic). S’adverteix en les exploracions antropològiques, sensibles i rigoroses, dels Sitesize o Matteo Guidi. O en les propostes crítiques de Mario Santamaria i Mercedes Pimiento sobre les infrastructures de comunicació que, silent però determinadament, ens controlen en la nostra societat hipervirtualitzada.
I malgrat la vocació anticipatòria de l’art, la majoria d’artistes visuals han reaccionat a la crisi amb pudor, digerint amb lentitud la sacsejada. Però les ganes de comunicar, d’interrogar-se, de dir i transformar, no només hi són, sinó que fan part ineludible de la missió artística: la necessitat de crear símbols i d’interpel·lar la societat des del coneixement menys epidèrmic, a l’escolta de les ones més profundes que ens alteren com a espècie. A l’Hospitalet, tot aquest viure i sentir de les arts va cristal·litzant, poc a poc, en un ventall d’accions i projectes que, pas a pas, es van anunciant per a fructificar a la tardor.
En aquest context, un dels esdeveniments que agotinarà gran part de les inquietuds actuals dels artistes serà l’exposició Our garden needs its flowers. Fluxes i narratives artístiques al districte cultural de l’Hospitalet, que s’inaugurarà, amb el permís del Covid, durant el mes de novembre al CATS (Centre Art Tecla Sala). Comissariada per David Armengol i el qui us escriu, l’exposició vol ser una de les primeres en el nostre context en fer visible la resposta estètica, sociològica, biològica o cognitiva dels artistes davant la pandèmia. La metàfora que hem trobat pertinent és la del jardí: cal retornar als principis de cura, d’atenció, de diversitat, d’escolta als ritmes assenyats de la natura que la societat del capital ens manlleva. Serà, així, una exposició empàtica i compromesa, de quilòmetre zero i treballada en clau ecosistèmica: on hi tindran trobada música, disseny, les arts visuals i urbanes, que s’entrecreuararan en un bosc creatiu, frondós i divers, amb tallers, concerts, debats i accions performàtiques.
En el curs de la recerca comissarial, hem tingut l’ocasió de visitar els artistes i presenciar les seves últimes indagacions. Des de Trama34, Pep Vidal ha elaborat la sèrie, íntima i genuina, de Distant Society, a on transfereix sobre el mitjà del dibuix la seva obsessió pel nombre, la mesura i el càlcul, posant de relleu els inevitables espais de fragilitat, encreuament i tensió social que, malgrat el seguiment de les normes de distanciament durant la crisi, han emergit a l’esfera pública i privada. Des del mateix estudi d’artistes neix també la inciativa del Kiosk Solitari: un conjunt d’intervencions artístiques comissariades per Zaida Tralledo – de Maria I. Barros, Arash Fayez, Sol Pardo, Mireia Saladrigas i Pep Vidal- que, entre juliol i desembre tindran a l’interior d’un quiosc en desús davant la parada de metro de Santa Eulàlia.
En aquest nou context hem detectat un retorn al principi primitiu de l’art, que reneix en els dibuixos -esquemàtics i viscerals- de l’escultor resident a Fase Pablo del Pozo. També en l’escultura de Germán Consetti -resident a l’edifici Freixas- qui proposa un retorn a la metafísica del tòtem. En la mateixa direcció, hem advertit una deriva més íntima i simbòlica en l’escultura de Mònica Planes, en un nova sèrie empàtica cap a materials del context urbà de la ciutat, com el ciment (Ofrena (oclusió), 2020). Planas, juntament amb Alejandro Palacin, durant el confinament han fundat l’espai Dràcul·la, on ha tingut lloc, durant el festival Art Nou, el seu primer projecte: Mina de Salt. Es tracta d’una exposició comissariada en forma de joc de rol, en la qual un guia (un master) condueix el públic a través de diferents tallers del districte cultural (com Fase o Pumarejo), evocant un relat distòpic inspirat en Camille Stories de Donna Haraway (en un futur on els éssers humans s’han hibridat amb altres espècies i on la reproducció ja no és una decisió individual sinó que està intervinguda per l’Estat).
En la realitat actual impera entre els artistes una gran necessitat d’interrogar-se sobre els contextos socials i territorials en què vivim, a fi d’identificar les possibles falles del sistema i suggerir possibles sortides. En aquest marc cal destacar la iniciativa d’Antoni Muntadas i l’Arxiu/AM, de dur a terme a partir de l’octubre, un workshop dedicat a l’estudi integral sobre l’espai públic a l’Hospitalet i dels efectes causats al municipi per la pandèmia. El taller L’Hospitalet: aprendre del context, imaginar possibilitats comptarà amb la intervenció d’antropòlegs, arquitectes, historiadors, els quals plantejaran una mirada de 360 graus de la ciutat, alhora que es treballaran amb estudiants estratègies artístiques per abordar, en el context de l’espai públic, la crisi actual.
En paral·lel, hem de destacar també el taller de formació audiovisual ideat pel col·lectiu LaInfinita, de Jordi Colomer i Carolina Olivares. Es tracta d’un curs impartit per Salvador Sunyer, Victor Santacana, Jordi Colomer, i coordinat per Matteo Guidi, que estimula als participants a reflexionar i treballar audiovisualment a l’entorn de les inquietuds proposades pel col·lectiu performàtic, resident a LaInfinita, de Las Huecas. El tema de fons és la litúrgia i el negoci de la mort i els resultats es presentaran el proper 14 de novembre al CATS, en el marc del festival Loop.
