Entre el novembre de 2022 i el gener de 2023 es va poder veure una exposició de Salvador Juanpere al Centre d’Art Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat en el marc del cicle Observatori Tecla Sala. Ara, podem tornar a veure totes aquelles obres i algunes més, molt recents, que s’hi han afegit.
Salvador Juanpere: Les imatges, la tasca…
Centre d’Art Maristany
Carrer d’Àngel Guimerà, 2
Sant Cugat del Vallès
Fins al 10 de febrer de 2024
Just al començament del trajecte trobem dues parelles de petites peces, sobre els seus corresponents prestatges, que encara no s’havien pogut veure. Son Essere Pessoa i Essere Goethe, de dimensions molt reduïdes no arriben als 10 cm per cap dels seus costats ̶ , i plantegen la dualitat entre un objecte trobat i la seva reproducció mimètica.
Es tracta d’una mena de connexió metafòrica a través de la “reproducció exacta de la discreta materialitat d’unes petites pedres de carrer, exposades a accidents i corrosions del temps, que també s’emulen en la còpia”, com diu Teresa Blanch, la comissària de l’exposició. Essere Pessoa (1991-2023) consisteix en exposar conjuntament, una al costat de l’altra, una pedra extreta de la Rua dos Douradores, de Lisboa, i la seva reproducció exacta en marbre. En el cas d’Essere Goethe (2002-2023), la pedra prové de la Große Hirschgraben, de Frankfurt, el lloc de naixement del pensador i literat alemany.
Al costat de cada petita pedra, extreta del món real, Juanpere hi col·loca la seva talla en marbre tot intentant absorbir simbòlicament la seva ànima, la seva aura. D’aquesta manera, un petit bocí de carrer carregat de tota mena de connotacions, un trosset de la realitat, esdevé una nova “escultura” que el reprodueix i que el duplica, a manera d’homenatge i recordatori.
Quan baixem a la planta inferior trobem una altra obra que no havíem vist encara. Ens referim a Torse de jeune home (…d’après Brancusi), de 2023. Es tracta també d’una peça doble de 40 x 26 x 14 cm cadascun, conformada per un tronc d’ametller extret del propi terreny de l’artista i de la seva rèplica en marbre. La forma d’aquest tronc natural sembla talment bessona de la rèplica en marbre del tors abstracte i esquemàtic de Brancusi; tot un joc d’analogies formals i de paradoxes a tres bandes que ens fa pensar, alhora, en les formes naturals, en la història de l’escultura i en la pròpia obra del Juanpere artista i escultor.
Al costat d’aquest tors trobem una altra obra doble de la sèrie Entretiens avec…, en aquesta ocasió, amb el subtítol Melancoliah: Dürer / Giacometti (2020). En aquest cas, la conversa escultòrica s’estableix entre la misteriosa i carismàtica figura polièdrica que apareix al gravat de Dürer, el renaixentista alemany, i la forma, també polièdrica, d’una escultura geometritzant del pintor i escultor suís Giacometti. Les dues peces, realitzades per Juanpere amb el guix Exadur, dialoguen sobre una peanya que té l’aspecte d’una tauleta molt baixa, i posen en contacte dues èpoques, dos períodes distants de la història de l’art, tot mostrant la seva proximitat, les seves semblances, les seves analogies i afinitats.
A l’exposició també podem tornar a veure l’esplèndida sèrie dels Puntelli (2011-2021) que llueix en un lateral d’aquesta mateixa sala i ens fa pensar, entre altres moltes coses, en com un accessori de l’escultura tradicional, de l’estatuària clàssica, pot esdevenir, paradoxalment, per mitjà de la intervenció i el treball de Juanpere, el protagonista i el tema principal del fet escultòric.
Aquest centenar de peces de marbre i de bronze, presentades conjuntament, es transformen en una instal·lació d’una extraordinària diversitat, originalitat i riquesa formals. Els Puntelli fan visibles les qualitats formals d’allò que els escultors volien ocultar, d’allò que tenia tan sols la funció d’apuntalar aquelles parts de les estàtues que per la seva forma més o menys fràgil i delicada tenien el perill de trencar-se o fragmentar-se.
En una altra paret, els tres Àngels caiguts: L’Ange déchu, Angelo caduto, Fallen angel (2016), a més d’una referència al mite de la cultura judeo-cristiana, recorden els llocs on han caigut alguns dels meteorits que han arribat al nostre planeta. Son dibuixos realitzats amb bolígraf de punta fina sobre paper Japó, que representen aquests fragments que han viatjat per l’espai exterior i que s’han fos en entrar a la nostra atmosfera. L’artista representa aquestes restes informes de manera minuciosa i detallada tot donant un valor formal, estètic i artístic a una matèria sobrera, desfeta, abandonada. És una altra manera de recuperar i dignificar aquells objectes o formes que són rebutjades, expulsades o menystingudes.
També hi podem veure la sèrie La veu de fons de… (2019-2022) sobre les idees i els pensaments de 12 escultors i artistes admirats (com ara Giacometti, Serra, Michelangelo, Beuys, Brancusi, Bernini, etc) de totes les èpoques i estils. Unes veus i uns pensaments que, metafòricament i literalment, traspassen el rostre dibuixat, el retrat, i ens permeten descobrir allò que pensen i opinen sobre l’art i sobre la seva tasca artística.
Les peces de la sèrie Constel·lacions (2010), una mena de mapes celestials o cartes estel·lars fets de dibuixos i de petits fragments o esquitxos de materials (plata, or, marbre, silicona), s’escampen sobre el paper blanc com si es tractes d’un conjunt d’estrelles. L’exposició es completa amb un taulell on es mostren diversos dietaris, curulls d’esbossos, apunts i tota mena d’anotacions, que són el camp de proves i el ferment de la tasca creativa de l’artista.
La trajectòria artística de Salvador Juanpere sempre s’ha caracteritzat per una mena de viatge d’anada i tornada entre l’art i la natura, un amor per l’ofici, un diàleg amb els materials, les eines, el territori, els altres artistes, per una recerca del coneixement universal i de la forma amb que tots plegats habitem aquest món que ens ha tocat viure. Tot plegat, una manera artística i creativa de donar forma, sentit i estètica a tot allò que ens envolta i que ara es converteix en una excel·lent exposició. No us la perdeu.
