Les cartes dels menús dels restaurants han reflectit les tendències i estils artístics de cada època. Una història compartida i degustada entre plats, cuina i disseny gràfic que rastreja el llibre ‘Menu Design in Europe’.
L’evolució del disseny gràfic en aquests darrers últims segles es pot visualitzar a través de diferents suports i vies de comunicació. Des dels cartells publicitaris a les revistes de moda. De les cobertes de llibres o discos als logotips i marques corporatives, entre altres. El llibre Menu Design in Europe. A Visual and Culinary History of Graphic Styles and Design 1800-2000 ofereix un altre focus d’atenció: Un recorregut llaminer i gastrònom a través de les cartes dels menús dels restaurants i hotels europeus i dels diferents estils gràfics que han il·lustrat tot tipus d’esmorzars, dinars i sopars en aquestes dues darreres centúries.
A partir del segle XIX es poden veure els primers models i referències gràfiques a la cuina europea en paral·lel a la creixent oferta de restaurants que començaven a animar les grans ciutats. El menú o carta esdevé la millor presentació gastronòmica. Entre altres curiositats, el llibre presenta un primerenc menú de l’any 1808 d’un pub irlandès, The Bailey, situat en la ciutat de Dublín i famós tant pel que fa a la seua activitat literària com a centre d’agitació política. La capitalitat de Paris a l’Europa decimonònica com a epicentre social i cultural es reflecteix en els seus refinats salons culinaris administrats per reconeguts xefs i la seua sol·licitada cuina, ara referència internacional.
Moltes de les cartes dels restaurants recullen l’estil modernista o Art Nouveau que s’estén a cavall dels segles XIX i XX amb les seues línies ondulants i arabesques . L’audàcia gràfica d’un pintor com Toulouse-Lautrec i els seus cartells publicitaris o les figures femenines, alegres i efervescents d’un Jules Chéret que anuncien l’alegria despreocupada de la Belle Époque, tenen també el seu ressò gràfic a les cartes gastronòmiques i els professionals, pintors, il·lustradors en la seua majoria anònims, encarregats de visualitzar-les i fer-les atractives per al client. El menú o carta gastronòmica esdevé instrument de prestigi i distinció per a l’establiment.
Com assenyala Jim Heimann, editor americà de Taschen i autor del llibre juntament amb el crític i especialista en disseny gràfic, Steven Heller, les cartes dels restaurants i dels hotels adopten els estils gràfics i artístics de cada moment, i així es poden veure menús de gust art déco, aquesta gran olla estilística entre les dos grans guerres mundials, la influència de les avantguardes dels anys trenta, del cubisme a la Bauhaus, la plasticitat expressionista de la postguerra, l’abstracció o corrents com el minimalisme o l’art pop. “En lloc d’establir tendències, allò que fa el disseny gràfic dels menús es seguir-les i assimilar-les quan aquestes ja estan consolidades entre el gust popular”.
Heimann, que a més d’editor, és dissenyador gràfic i il·lustrador, s’ha distingit pels seus treballs de divulgació de la cultura popular, la moda, la publicitat, l’arquitectura efímera o el surf. Ara, en una època en que l’imperi digital i els codis QR son el pa de cada dia, rescata aquelles cartes i menús confeccionades en papers sofisticats que constituïen un regal visual abans del menjar. “Desafortunadament”, assenyala Heimann, “ara tot s’ha simplificat i es difícil trobar aquells menús físics d’una gran riquesa gràfica”. “Es cert que això pot ser un avantatge econòmic en un negoci tan competitiu com el del menjar, però, per altra banda ha suposat un gran empobriment”, rebla.
La puixança d’una classe burgesa al llarg del segle XIX que també desitja gaudir dels plaers d’una bona cuina serà clau en el desenvolupament dels restaurants i la gastronomia. Per aquesta nova clientela la carta gastronòmica esdevé un objecte de seducció, amb una presentació més acurada de l’oferta culinària. Una transformació que en alguns casos converteix les cartes en objectes artístics i peces de col·leccionistes. Si la vaixella del restaurant havia estat un punt destacat en la qualificació de l’establiment, ara els elegants i ricament ornamentats menús esdevenien un instrument essencial per a l’experiència gastronòmica.
D’aquells simples i sobris menús dels primers temps es va passar a elaborades “cartes du jour”. Mentre el menú decimonònic del restaurant Le Grand Véfour de Paris evoca l’atmosfera joiosa d’una brasserie de la Belle Époque, el menú del Royal Palace Hotel de Londres ens trasllada a l’ambient sofisticat i cosmopolita d’un saló de l’època del jazz. Per altra banda, l’increment dels viatges en tren, i més tard, l’aparició dels luxosos transatlàntics, van fer dels distingits i confeccionats menús dels seus menjadors i salons de primera classe el millor record per als seus viatgers.
El llibre Menu Design in Europe recull també la col·laboració especial entre artistes i gastronomia; pintors com David Hockney que han deixat la seua empremta plàstica sobre la taula d’un restaurant londinenc o un creador tan polifacètic com Jean Cocteau estampant els seus dibuixos en un elegant restaurant-dancing de la capital francesa als anys cinquanta. Més de mig segle abans un jove pintor anomenat Pablo Ruiz Picasso havia creat la carta de la d’una cerveseria barcelonina anomenada Els Quatre Gats…
