Joan-Francesc Castex-Ey és un autor nord-català que experimenta amb tot tipus de literatura, ja sigui poesia, teatre o narrativa. A més de tenir una gran connexió amb la natura i el cosmos que fa constar a les seves obres, Castex-Ey és un dels pocs escriptors que encara escriu en català rossellonès i autotradueix els seus escrits del català al francès.
Joan-Francesc Castex-Ey sempre ha sentit una profunda vocació per les paraules. Nascut a Perpinyà i actualment vivint al Conflent, al peu del Canigó, compagina les seves activitats professionals i una tesi doctoral amb l’escriptura. Després de fer els seus estudis sobre geografia a París i sobre les relacions transfrontereres a Barcelona, exerceix principalment a la Catalunya Nord, la seva terra. Reunits al voltant d’una beguda fresca a l’emblemàtic i simbòlic Grand Café de la Poste de Perpinyà en una tarda de juliol, Castex-Ey ens mostra algunes de les seves obres i ens parla de la seva trajectòria com a escriptor.
Per a ell, la poesia és el seu punt fort, el que més li agrada escriure: “vaig fer poesia, continuï fent poesia, faré poesia: és el gruix de la meua creació”, afirma. La seva primera publicació va ser una trilogia de reculls de poemes, publicada entre 2008 i 2013 per la famosa editorial nord-catalana El Trabucaire. En aquesta trilogia, formada per La Sang i la Saba, Salvatge i La Matriu, parla principalment de la natura i dels sentiments que ens desperta. Al 2015, va publicar un poemari, Menudall d’ànima, compost principalment per haikus, il·lustrat per Enric Pujol i editat a Girona per Curbet Edicions. Considera que és un poemari més espiritual que els que fa normalment, en què expressa els seus pensaments i sensacions. La poesia és un art i és música per a l’autor. Encara que no ha tingut realment l’ocasió de veure els seus poemes cantats, ens confessa que és una cosa que li agradaria molt fer.
Encara que la poesia sigui el seu gènere predilecte, Castex-Ey també escriu teatre. Al 2015 va publicar la seva primera obra de teatre, La Frescor de les Nits, que va ser interpretada per l’alumnat de la llicenciatura de català de l’Institut Franco-Català Transfronterer de Perpinyà, guiats per la seva professora Míriam Almarcha París. L’autor està satisfet amb aquest projecte, ja que considera que el teatre és sempre millor veure’l representat que no pas només llegit, i que la representació dels estudiants va ser molt digna. Ells mateixos van preparat tot el decorat i les disfresses, i alguns d’ells tenien talent per a la interpretació, segons la seva opinió. Se’n van fer tres representacions: una al teatre de la universitat de Perpinyà, l’altra a Pesillà de la Ribera i a Arles de Tec durant els mesos de primavera de l’any 2016. La Frescor de les Nits és una obra que tracta el canvi climàtic, però es relaciona íntimament amb la situació precària de la llengua catalana a la Catalunya Nord. L’obra pretén fer reflexionar el seu públic sobre la lluita cultural i identitàriadel territori.
A la tardor, una editorial barcelonina publicarà la propera obra de teatre de l’autor nord-català, Nosaltres, els Set Homes, que tractarà l’amor, la mort, la pau i la guerra i en la qual hi haurà elements mitològics nostrats com gegants o dones d’aigua. Els Set Homes és un dels cims del Canigó. Aquesta serà publicada juntament amb una prosa poètica sobre el sentiment amorós que, segons Castex-Ey, té, malgrat diferències d’estil i de trama, moltes semblances amb l’obra de teatre i que, per tant, s’havien de publicar juntes.
Les publicacions de Castex-Ey destaquen principalment per la presència del rossellonès. No és l’únic autor nord-català que escriu així, però reconeix que en els seus escrits hi ha més trets dialectals que en els de la majoria. Ell barreja el seu català propi, el que parlaven els seus avis i que sempre ha sentit al seu entorn. Ens confessa que el català dels seus avis era més proper al de Figueres (amb alguns occitanismes) que no pas l’actual, el qual conté una bona quantitat de gal·licismes. Ell considera que escriure en rossellonès és una il·lustració de la diversitat de la llengua catalana i dels Països Catalans: “crec que no necessàriament és bo que hi hagi una única norma. Evidentment que s’han de compartir-ne els trets principals, però no hem de tenir por de la varietat”, diu.
Ens explica també que aquesta particularitat és un avantatge i a la vegada un fre pel que fa a la seva relació amb les editorials. Hi ha editorials, com la que publicarà aviat les seves dues obres, que estan encantades amb la diversitat dels continguts que publiquen i que, per tant, no tenen cap problema a l’hora de treballar amb escriptors que no escriuen en català estàndard. En canvi, reconeix que n’hi ha d’altres, així com els mateixos lectors, a qui els costa publicar i llegir textos que no estiguin escrits en català estrictament normatiu. Castex-Ey comprèn la seva reticència, però no ha canviat mai la seva manera d’escriure per adaptar-se a les normes: “No vull pas escriure un català artificial”. Ell es manté fidel, tant com sigui possible, al català septentrional i reconeix que li costaria escriure en català només estàndard.
A més d’escriure en català rossellonès, Castex-Ey també auto-tradueix les seves obres. Encara que té poques traduccions fetes per ell mateix, confessa que realment el que fa són reescriptures. Té un llibre bilingüe català-francès en què, segons diu, les dues versions s’alimentaven entre elles. La seva última auto-traducció ha estat la de la seva novel·la El Trencament, en què ens explica que ha fet un bon grapat de modificacions en la seva traducció al francès a través, especialment, dels comentaris dels lectors de la versió catalana.
La natura i el cosmos
La presència de la natura i especialment del cosmos és un element fonamental en els treballs d’aquest autor. Astrònom amateur, sempre ha sentit una profunda connexió amb el cel. Totes les seves obres parlen poc o molt del cosmos, variant-ne la intensitat segons el tema que tracta (és el tema central, per exemple, de La Matriu).
Castex-Ey és un home interessat per la ciència i per l’espiritualitat alhora. Diu que no li fa por mirar el cel nocturn, encara que pot entendre que a la gent li generi angoixa per la innombrable quantitat de preguntes existencials que el cosmos en si mateix causa. Considera que la societat actual s’ha desvinculat de la natura i del cel, que actua com si no existís quan, finalment, és l’origen de tot. Demana a la gent que no tingui por d’apropar-se a l’Espai, que hi ha moltes maneres de fer-ho: a partir de la ciència, de l’espiritualitat, de la saviesa o a través de l’art. Les seves obres reflecteixen aquesta aproximació i les preguntes que es fa a partir de les seves observacions, com podem veure en un fragment del seu llibre Retrat Petit de Tot i Res: “Traguem un xic el cap dels nostres dies entretinguts, si te sembla bé lector: tot comptat i debatut, per quina raó i amb quina finalitat hi sem nosaltres aquí? En definitiva, per què hi ha quelcom, per què hi és tot? Des del ballet aparentment silenciós de galàxies llunyanes, fins al gest de pau o de guerra més quotidià, fins als riures i als plors més íntims. No seré pas el primer ni tampoc el darrer qui ho demani.”
Resumint, Joan-Francesc Castex-Ey és un escriptor que no té por d’experimentar, de trencar les normes ni d’exposar els seus pensaments i sentiments a les seves creacions. És un autor plenament conscient de la seva identitat nord-catalana i no se n’amaga, reivindicant els seus trets lingüístics a les seves obres. A més, la seva devoció pel cel i la natura és un tret característic de si mateix i, conseqüentment, dels seus escrits, sense que això signifiqui, ans al contrari, desvincular-se de la societat i de la cultura. Aquesta manera de veure el món com un tot i de connectar-se amb els sentiments, la natura i l’espai fan pensar en un personatge extret del Renaixement en ple segle XXI.
