Nora Ancarola: Abans el llenguatge / Antes del lenguaje
Centre d’Art Lo Pati
Plaça Mari Chordà, Amposta.
Fins el 30 de gener.
Al Centre d’Art Lo Pati, d’Amposta, es poden veure actualment uns muntatges i unes instal·lacions que posen en relació les complexes relacions que s’estableixen entre els llenguatges i les relacions humanes, entre les comunitats i les fronteres.
Abans d’entrar a l’edifici, l’espectador es troba davant d’un munt de pedres cobertes per una lona com si fossin els materials d’algun projecte en construcció; són pedres que provenen del poble vell de Corbera d’Ebre, el que roman destruït i en ruïnes com a record dels desastres de la nostra guerra (in)civil.
Paraules a la memòria és el títol d’aquesta obra col·lectiva, un muntatge fet amb pedres i lletres. Les pedres han estat “intervingudes per la comunitat” integrada per persones de la Fundació Pere Mata de Terres de l’Ebre (que té el seu edifici al costat mateix del Centre d’Art), l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (ESARDI), el Centre d’Art Lo Pati i tot l’equip que ha conformat l’exposició.
Sobre la lona s’escampen paraules que comencen amb el prefix “re” com ara reparació, resiliència, reconstrucció, etc. Aquesta és la manera que tot el col·lectiu ha trobat per a “fer parlar aquestes pedres” que han estat silenciades durant molts anys i que, un cop acabada la mostra, tornaran al lloc d’on provenen.
Ja a l’interior, al fons de la sala, en un gran espai a les fosques, es pot veure la videoinstal·lació On la llengua per venir (2020), una obra formada per tres projeccions que ocupa tot un pany de paret i una instal·lació interactiva que tracten del llenguatge en relació a les diferències sexuals i culturals, a les exclusions socials i al postcolonialisme. Aquest treball s’ha dut a terme amb una de les beques Multiverso atorgades pel BBVA i ara es presenta per primer cop en públic.
A partir de la pròpia experiència com a immigrant que desitja la integració a través de la llengua i amb referències a Jaques Derrida, Hèlene Cixous, el psiquiatre Francesc Tosquelles, etc, l’autora, Nora Ancarola, pren com objectiu principal centrar l’atenció en els efectes emocionals que es produeixen en la llengua amb motiu de l’exili. (Per cert, el proper mes d’abril arribarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el CCCB, una gran exposició sobre Francesc Tosquelles que tots estem esperant amb gran interès).
En un lateral, tocant a la paret, dins d’una taula-expositor es recullen un grup d’objectes entre els que es troba un joc de taula sobre “La batalla del Ebro”. Són objectes que fan referència a la darrera frontera del conflicte bèl·lic que va tenir lloc en aquestes terres, estris i elements que conformen la instal·lació Ebre frontera encarnada i que enllacen amb les Paraules a la memòria de l’exterior.
A Llengualeche, una videoinstal·lació composta per dues projeccions, Ancarola continua “situant la mirada en la societat panòptica, els cossos migrants, fràgils i precaris que son invisibilitzats i col·locats en el lloc de ‘l’altre’ fins i tot en les propostes més hospitalàries i acollidores”. Les imatges estan gravades en els espais fronterers de la ribera de l’Ebre i ens parlen de les ferides del llenguatge i de la recerca de la llengua mare entesa com una “única llengua babèlica, no normativa, que inclou la diversitat en totes les formes.”
Però Nora Ancarola, com sol ser habitual en els seus projectes, no presenta tan sols els seus treballs sinó que també ha convidat a altres creadores a participar en la seva mostra i en el seu projecte. En aquest cas es tracta de Diana Rangel i Camila Barcellone.
El treball de Diana Rangel, Indagaciones en una voz rota, és el resultat d’una investigació personal al voltant de la pròpia veu i de les dificultats de la pronúncia. A través de petits llibres d’artista, dibuixos i un vídeo, l’autora es replanteja la seva dificultat amb el llenguatge i amb els mots. Són paraules que ha anat acumulant durant els últims anys, paraules que parlen de “mi capacidad o incapacidad de respirar o de articular algunes vocales. Se llama tartamudez”.
El treball de Camila Barcellone, Eva, su voz…, fa un recorregut pel llenguatge del poble a través de la veu i les paraules d’Eva Perón que es converteixen en llenguatge de l’espectacle i de la política.
Entre les aportacions i participacions fonamentals en el projecte global d’Abans el llenguatge / Antes del lenguaje cal destacar la de la psicoanalista Celeste Reyna, la de l’editora Amanda Cuesta i la d’Aida Boix, la directora de Lo Pati.
L’exposició, en lloc de catàleg més o menys convencional, compta amb una publicació realitzada en format de rotativa, feta amb paper de diari, de l’editorial La Caníbal, que recull molt diversos textos i col·laboracions al voltant de tota la temàtica exposada. Aquesta publicació també forma part de la mostra amb piles d’exemplars amuntegats que estan a l’abast dels visitants.
Comunitat, frontera i llenguatge són les idees i els conceptes que posen en relació aquestes obres, imatges, sons, objectes i materials que ens fan reflexionar sobre la relació que establim amb tot plegat.
Aquest és un projecte que, per voluntat de Nora Ancarola, s’ha desenvolupat de manera polifònica, comunitària, amb la col·laboració de molt diverses persones del món de l’art, la psicologia, la psicoanàlisi, l’edició i la gestió cultural.
Cal felicitar a tots els i les participants per haver aconseguit dur a terme una obra col·lectiva com aquesta, un treball comunitari que posa en contacte persones i llenguatges més enllà de qualsevol mena de frontera. Som davant d’una excel·lent mostra del Centre d’Art Lo Pati que esdevé, d’aquesta manera, un lloc de trobada entre individus, grups, institucions i col·lectius; un lloc que crea comunitat.
