Música

Una estrena de pel·lícula al Palau

Per celebrar la Festa de la Música, la sala acull la presentació mundial d’una obra de John Williams, l’autor de les bandes sonores de Star Wars i E.T.

A John Williams (Nova York, 1932), premi Princesa d’Astúries de les Arts 2020, se li coneix bàsicament per ser l’autor d’algunes de les bandes sonores més mítiques de la historia del cine. Melodies que han sabut escapar-se de la foscor de les sales de projecció i assolir vida pròpia a les sales de concerts. És el cas de la saga Star Wars, Superman, E.T., Parc Juràssic o Indiana Jones. Darrera aquelles notes es troba aquest músic, compositor, director d’orquestra, pianista i trombonista, guanyador de cinc Oscars i amb més de 50 nominacions a aquests premis, més que qualsevol altre artista viu.

El compositor John Williams, autor de les bandes sonores més mítiques de la història del cine.

Però a més de la seva llorejada faceta, Williams és autor d’una àmplia varietat de composicions, que inclouen també nombrosa obra orquestral. Dins d’aquesta darrera vessant s’emmarca l’obra que el dilluns 21 de juny viurà la seva estrena mundial al Palau de la Música Catalana, sota la batuta d’un jove compositor català, Marc Timón, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Vallès estrenarà també una obra pròpia dedicada a Williams, a qui considera una de les fonts d’inspiració de la seva trajectòria musical.

La partitura de John Williams que es donarà a conèixer és el Preludi del díptic Preludi i Scherzo per a piano i orquestra (2014-2021), la segona part del qual és estrena europea, i tindrà com a solista a Gloria Cheng, pedagoga i pianista de capçalera per al veterà músic nord-americà. Precisament, va ser una trobada fortuïta entre la pianista, guanyadora d’un Grammy, i el compositor Marc Timón, en un concert de música contemporània a Los Angeles, el desencadenant d’aquest esdeveniment, un “fet històric per al Palau i per a Barcelona”, en paraules de Marc Timón.

Marc Timón, durant un assaig preparatori del concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallés.

“De vegades es diu que les coses passen per una raó. Jo no sé si això és cert, però el que sí sé es que jo estava a Los Angeles, molt enfeinat component, i un amic, també compositor català, en Tomàs Peyre, em va trucar per convidar-me a un concert. En principi jo no volia anar-hi, però a darrera hora em vaig decidir. I va ser a la mitja part que vaig conèixer a la Glòria. I en cinc minuts, parlant de Barcelona i del Palau, es va gestar aquest concert”.

Timón, recelós que una conversa de passadís s’arribés a concretar, va rebre l’endemà un mail de Cheng per tirar endavant el projecte. “A mi em va sorprendre que un compositor com Williams acceptés confiar una estrena seva a un músic que no coneixia de res, però la clau va ser la confiança que ell té en Gloria. I suposo que també el fet que jo fos jove i entusiasta del seu treball”.

Per a Timón, compositor resident del Palau, la fita no només és important des del punt de vista musical, sinó també personal. “Jo no sóc gaire mitòman, però si hi ha una figura determinant perquè jo m’hagués dedicat a la composició, aquesta és John Williams. Quan era petit vaig veure E.T., vaig veure Star Wars, i aquestes músiques em van impactar molt. I el mateix em va passar amb el Mar i Cel, d’Albert Guinovart”, explica el músic, format musicalment en el món de la cobla abans de graduar-se en Composició Musical a l’ESMUC el 2006, quatre anys després de llicenciar-se en Periodisme a l’UAB.

L’Orquestra Simfònica del Vallès, en un concert anterior de bandes sonores celebrat al Palau de la Música Catalana. ©Lorenzo Duaso

Per tot això, el músic ha viscut com un veritable regal aquest concert. I només pel fet musical, sinó també pels consells que li va transmetre el mateix John Williams a través d’una conversa telefònica. “Va ser una conversa molt bonica. Vam parlar sobretot de música i de la seva estrena. Em va donar les gràcies diverses vegades per estrenar obra seva a Barcelona i que si no fos per la pandèmia li hauria agradat ser-hi. Em vaig sentir com un nen petit amb els Reis Mags”, confessa el compositor català.

La conversa va permetre a Timón una millor comprensió de la peça i de la seva execució. “No és música de cine, però si té brillantor i un punt de juguesca. És una obra en la qual hi ha un diàleg constant entre piano i orquestra, que no és una cosa que no sempre passa amb les obres amb solista, que moltes tenen una part orquestral que és només acompanyament o farciment. En aquest cas no és així; l’orquestra intervé molt i porta el tema i Williams va insistir molt en aquest punt. De fet em va il·lustrar diversos passatges al piano. És un home de 90 anys, però tenia tota la partitura al cap”, explica el director.

L’Orquestra Simfònica del Vallès, en un concert anterior de bandes sonores celebrat al Palau de la Música Catalana. ©Lorenzo Duaso

En el mateix concert Timón estrenarà el seu propi homenatge a Williams, The beacon, tribute to John Williams. Beacon és un far i això és Williams per a mi, algú que ens il·lumina el camí, un referent, un músic integral i una persona extremadament humil, que viu lluny de la fama i de les masses, en la qual m’emmirallo moltíssim”, comenta el compositor, en relació amb una obra que al programa de mà apareix descrita com una partitura que “segueix el camí del cinema d’aventures, fantàstic i èpic”.

El concert, amb el qual el Palau celebrarà la Festa Internacional de la Música, presentarà també altres clàssics de Williams, com són els temes principals de Juràssic Parc, E.T., La llista de Schindler, Harry Potter i La guerra de les galàxies. Un programa que es completarà amb altres obres de Timón, entre elles una selecció del ballet Witches (2009), alguns extractes de la banda sonora del film d’animació sobre la història d’un mag, The little wizard (2013), per la qual va obtenir el premi Jerry Goldsmith el 2014, i tres peces de l’espectacle Coliseum (2014).

“Aquest concert també permetrà veurà que la música de concert i la música de cinema estan emparentades. I que no hi ha tanta diferència entre ambdues, l’únic que canvia és el mitjà i la història que s’explica”, conclou el músic. Després de la seva estrena al Palau de la Música Catalana aquest Preludi i Scherzo per a piano es tornarà a interpretar als Estats Units el 2022.

Ana Maria Dávila
Periodista, titulada per la Pontificia Universidad Católica de Chile. Especialitzada en periodisme musical i cultural ha treballat per als diaris El Periódico, Avui, El Observador i El Mundo de Catalunya. Activa divulgadora de la música catalana contemporània, col·labora amb diferents institucions culturals del país i és autora de la biografia oficial de la pianista Maria Canals (Maria Canals i Barcelona, 2015) i coautora de Peralada. L'escenari de les emocions (2013) i Compositors d'avui. Guia de la música contemporània a Catalunya (2008), entre altres publicacions.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close