Oriol Sauleda Regada (Sant Pol de Mar, 1993) és poeta i un dels pioners en la poesia improvisada en català. Ha recorregut escenaris, espais i places de tota mena, i ha deixat estabornit el públic amb una extraordinària capacitat de creació en directe, amb una “paraula viva” que és com un doll indeturable. Després de transcriure diferents improvisacions i publicar-les a El Paller (Viena, Premi de Poesia Martí Dot 2017), ara fa un nou pas amb Llumeneres (Documents Documenta, 2021), un poemari de 144 sèptimes i versos heptasíl·labs.
“Com a il·luminador de versificacions, Joan Maragall no es cansa de jugar, de viure, de fer provatures. Per això em faig meva la teoria de la paraula viva”, explica. “A l’escenari hi ha un moment d’èxtasi on brolla aquesta ‘paraula viva’ que tu no controles ni domines, que parla ella, tota sola”. Un èxtasi creatiu que t’empeny a provar i a jugar, també en la intimitat de l’escriptura. De la poesia oral transcrita a les sèptimes i, tot just ara, amb els decasíl·labs, on Sauleda està fent les darreres provatures.
“Amb tot, sempre busco la transparència, la part racional està massa exalçada. Quan em faig opac em perdo en mi mateix. Intento no posar-hi subterfugis i ja costa prou fer-ho així, perquè el cap sempre posa coses entremig”, raona Sauleda. “Massa sovint, el cap ens desvia del tema principal. I això es nota molt en les emocions, perquè estem en una societat on no s’han treballat prou”.
Numerologia, xamans i festa
Ple de referències numerològiques i de noms que s’escampen pel llibre —del cap de Sant Joan Baptista a Penteu, d’Eurípides a Pere Quart—, Llumeneres és una gran festa, de manera poètica i també literal. Una festa que comença endinsant-nos en un bosc, i que passa per reescriure i repensar la religió, la natura, el col·lectiu, la individualitat, les relacions entre uns i altres, el ritual de ser i d’existir.
“Al llibre vull crear un petit món, un petit oasi. Si plasmo alguna cosa és la reivindicació de la festa com una eina de sanitat. La festa no és un caprici dels joves, sinó una qüestió de regulació psíquica i emocional. És molt important que hi hagi festes!”, rebla. “Si es reprimeix l’energia festiva, ens farem mal entre nosaltres“. “La rave ve d’una tradició molt antiga: transcendeix les personalitats individuals i arriba a un ésser col·lectiu”, com deixa escrit a la setena sèptima (“soc un arbre soc un tro / tots units per una fibra”).
Comença el nou curs i torna l’Autoestopista. En aquesta ocasió, una conversa amb Oriol Sauleda, un dels joves poetes que més i millor dominen l’escena, que gaudeixen de jugar amb la paraula, que busquen i troben, que no es cansen d’anar-hi. Perquè la vida pot ser una festa.
