A la ciutat de València comptem amb un ric i variat patrimoni que va més enllà del patrimoni històric artístic “tradicional”. També tenim exemples de l’època de la industrialització, conjunts que s’han mantingut dempeus, sortosament, fins als nostres dies. Un cas emblemàtic i de gran bellesa és la fàbrica de majòliques La Ceramo, en el barri de Benicalap de València.
A la fi del segle XIX José Ros Surió i el seu soci Julián Urgell Publill van decidir construir una fàbrica de ceràmica que s’especialitzara en el reflex metàl·lic —entre altres línies de producció—, en el barri de Benicalap. El permís per a la seua construcció es va sol·licitar l’any 1888 i la fàbrica es va acabar el 1889. Moltes d’aquestes dades les podeu trobar en “La Ceramo. Estudi històric de l’antiga fàbrica de teules i majòliques”, encarregat per l’Ajuntament de València a la historiadora de l’art Sara Soriano Giménez i en el qual vaig participar com a redactora.
Per a la seua construcció es va triar, de manera estratègica, un solar que tinguera una bona connexió. És per això que es va situar en l’encreuament de tres grans vies de comunicació del barri de Benicalap: el Camí Nou de Burjassot (actual avinguda de Burjassot), el Camí Vell de Burjassot (actual carrer de José Grollo) i el tramvia elèctric de la línia València a Burjassot-Godella.
El solar on es va situar tenia una planta quasi rectangular i es va plantejar una fàbrica amb tipologia de factoria-habitatge amb un disseny en planta de tipus claustral amb un pati distribuïdor, al voltant del qual es realitzava tota la producció. El pati, de fet, també formava part del seu procés productiu. Es tractava d’una fàbrica que realitzava el procés complet de la producció ceràmica, amb una zona per a tractament de matèria primera (amb basses de decantació), una zona per a la conformació de peces (nau obrador amb espai de torns), espai de cocció (tres forns moruns, un forn de reflex, forn de calcinació de reflex i un forn de proves amb mufla), espai d’assecat, zona per a envernissat, taller de pintura i espai d’embalatge. A més de tots els espais auxiliars necessaris, com llenyer, oficines, espai d’exposició i venda i habitatge del propietari. L’edifici incloïa espais exteriors en forma de pati.
Per al disseny exterior de la seua façana principal (Avinguda Burjassot) es va triar un estil neomudèjar molt característic, únic a la ciutat de València. Aquesta façana seria la imatge “de marca” de l’empresa i el seu dibuix apareixeria en la propaganda dels seus productes i en les seues capçaleres.
La seua activitat industrial va ser molt variada. La producció ceràmica i decorativa la podem trobar a València en els edificis més emblemàtics de la ciutat, cas de l’Estació del Nord, el Mercat Central, El Mercat de Colom, l’edifici de l’Ajuntament, els antics Magatzems Illa de Cuba, l’església de Sant Roc de Benicalap o el grup residencial Finca Roja, entre molts altres exemples. També va realitzar producció de peces ceràmiques decoratives com a plats, pitxers de gran format tipus Alhambra, gerres, cornucòpies, etcètera. Per als curiosos, és possible veure exemples d’aquesta producció en el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, a València.
Després de passar per diferents generacions de propietaris, el seu tancament es va produir l’any 1992, després una llarga vida productiva. Des d’aquell moment, l’edifici va estar en desús i sense cap manteniment, a més de patir diversos danys en el seu interior per mà de l’home, la qual cosa ha provocat que el seu estat de conservació no haja estat molt bo.
Una fàbrica de grans valors
L’estat de conservació no té correlació amb els valors de l’edfici. La Ceramo és un exemple de Patrimoni Industrial valencià de gran valor històric per ser testimoniatge encara dempeus de la primera època de la industrialització de València. També per la repercussió dels seus productes, que es poden trobar en emblemàtics edificis de la ciutat. Altrament, té valor arquitectònic tant pel disseny de la seua façana, com per la seua representativitat tipològica, en tractar-se de l’última fàbrica de ceràmica completa que queda dins de la ciutat de València. I que mostra en la seua distribució interior els diferents processos productius que contenia la fàbrica. A més, manté en el seu interior, i en bon estat de conservació, tres forns d’estil morú i un forn de reflex metàl·lic. Aquesta circumstància encara li atorga més valor si cap al conjunt de la Ceramo.
En tot cas, cal destacar el valor de conjunt, en tractar-se d’una fàbrica que el manté pràcticament complet, tant pel que fa a edificacions, com a espais exteriors i part dels béns mobles recuperats. L’edifici encara mostra un sistema productiu complet, incloent espais auxiliars com la zona d’oficines, exposició-venda i l’habitatge del propietari. Així mateix, la Ceramo té valor tècnic, tant pel manteniment en el seu interior de part de la maquinària que utilitzava, com per mantindre els forns complets de diferents èpoques productives de la fàbrica.
Finalment es pot considerar que té valor com a element per revitalitzar de l’entorn, en ser un conjunt que es podria reutilitzar per a nous usos i ajudar a dinamitzar el barri. Per a poder plantejar la reutilització, el primer que s’hauria de fer és un estudi complet de la seua configuració espacial, de la seua implantació en l’entorn i dels valors anteriorment exposats. Tot, encaminat a revaloritzar el conjunt i no mutilar-lo pel fet de voler “encaixar” un ús per al qual no està preparat l’edifi.
Iniciatives de defensa i investigació
Des del seu tancament, associacions en favor de la protecció del patrimoni valencià, primer Cercle Obert de Benicalap (ja desaparegut) i més tard Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni (associació molt activa), han estat denunciant el seu lamentable estat i sol·licitant durant anys que fora de titularitat pública. Gràcies a la iniciativa d’aquestes associacions ha estat possible en molts casos aconseguir la revaloració i protecció del patrimoni. La Ceramo va poder comptar amb el seu gran suport per a donar visibilitat al seu estat i falta de manteniment.
Pel que fa al vessant investigador, la Ceramo ha estat objecte d’articles i treballs de recerca, com el TFM realitzat per la historiadora de l’Art Sara Soriano. També ha protagonitzat projectes finals de carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València, entre altres treballs. A més es va realitzar una interessant i original iniciativa per a la seua revaloració, com ara la realització de la webserie “La Lluentor de la Ceramo”, del 2016, projecte realitzat per entitats que lluiten per la defensa i difusió del patrimoni valencià, com ara Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural i CaminArt. La sèrie va comptar amb la producció d’Alberto Rey en col·laboració amb Sara Soriano i amb l’autora del present article. CaminArt va organitzar rutes culturals pel patrimoni històric i industrial dels barris de Benicalap, Marxalenes i Marítim-Grau de València, per a poder finançar la webserie amb els donatius dels assistents a aquestes rutes. Circumstància que els va convertir en mecenes del projecte.
La webserie consta de quatre capítols que es poden visualitzar en youtube, episodis de poca duració (menys de 10 minuts) on es conta la història sobre la tècnica del reflex metàl·lic o la petjada de la producció ceràmica de la Ceramo en els edificis representatius de València. També hi ha el testimoni d’antics treballadors de la fàbrica i es dona a conèixer la tasca en aquest conjunt de les associacions patrimonialistes.
Des de l’any 2014 la fàbrica pertany a l’Ajuntament de València, amb l’excepció d’una xicoteta part del conjunt que no ha estat propietat municipal fins fa relativament poc temps. Encara que durant anys hem estat veient notícies sobre la seua “rehabilitació” i “recuperació”, fins al moment els únics treballs que s’han realitzat sobre La Ceramo són un inventari arqueològic de l’any 2016 i l’estudi històric abans esmentat.
Mentrestant, la Ceramo compta amb un nivell de protecció com a Bé de Rellevància Local amb categoria d’espai etnològic d’interés local. No ha estat fins a desembre de 2020 que va aparèixer l’anunci de la licitació del projecte de rehabilitació per a aquesta emblemàtica fàbrica, per a transformar-la en espai sociocultural. Al maig d’enguany es va anunciar l’equip guanyador. Ara només queda esperar que la rehabilitació que es realitze siga respectuosa amb els grans valors i la configuració de la Ceramo i que així es mantinga viu el seu fulgor per a futures generacions.
