Fins al dia 30 de juliol, Alacant viurà el Festival Internacional d’Arts Escèniques FRESCA! per tercera vegada consecutiva. Dansa, teatre, circ, música… Catorze propostes d’artistes de qualitat i renom se citen a la Casa del Mediterrani. L’edició d’enguany focalitza en la importància del diàleg per a construir l’espai que habitem en el temps actual, en un temps de canvi demogràfic (i democràtic).
Els espectacles que ofereix FRESCA! s’emmarquen en el context social actual. El festival posa l’accent cada any en una qüestió que està a l’ordre del dia al territori europeu. Enguany tot fa pensar en la necessitat del diàleg en el si de la nostra societat, que avui afronta el repte demogràfic. D’un temps ençà, podem constatar-lo als carrers, a les places, a les escoles o les universitats: l’envelliment de la població, una natalitat insuficient per al relleu generacional i els habitants nouvinguts.
L’esmentat repte abraça un canvi demogràfic i, per extensió, democràtic, i aquest segon aspecte necessita el diàleg, connatural a la democràcia. El diàleg i l’encontre amb l’altre, amb qui compartim i construïm un espai de convivència i supervivència, són gairebé sinònims quan parlem d’esfera pública. El 25 de juliol, Pelat de Joan Català i, el 29, Maña de la companyia Manolo Alcántara ens ho transmeten. Almenys hem d’intentar allò que anhelem, com expressa R.E.M. de la companyia Trócola Circ el 28 de juliol.
Diàleg i encontre també aguaiten a l’esfera privada. Així ens ho recorda amb humor la companyia Cris-is amb Home, un espectacle de clown que puja a les taules el 21 de juliol. En una casa miserable, una parella viu la seva rutina que s’ha tornat penosa. Els personatges ens fan empatitzar amb la situació quotidiana perquè la humanitzen quan apel·len al nostre background emocional, com també s’esdevé el 26 de juliol amb l’argument universal del vell i el nou, que retorna amb Sono io? de Circus Ronaldo. En aquesta ocasió, l’entremaliat afecta el debat intergeneracional i impel·leix a la consideració mútua entre pares i fills.
És evident, per tant, que alguna cosa ocorre dins de casa, i si no som capaços de posar-hi ordre mitjançant la paraula, com ho farem defora? I el que és pitjor: què ens queda si no fem possibles la conversa i l’acord? L’exclusió? Arribar a les mans? En efecte, una nota de violència poètica esguita cadascuna de les obres de FRESCA! a tall d’avís, i és així que, el passat diumenge 16 de juliol, el festival arrancava amb la dansa de carrer Voràgine, produïda per l’Institut Valencià de Cultura. L’espectacle, no exempt de brutalitat i poètica, constituí un toc d’atenció a la societat, que oscil·la entre la impunitat i la culpabilitat.
El canvi demogràfic és un repte perquè és difícil escapar del xoc de civilitzacions, tal com es manifesta malauradament a França durant les darreres nits de moviment. La nit transforma aquell qui vetla des de la lucidesa o des de l’al·lucinació. Un viatge insomne amb la intenció d’evocar els misteris del sentiment, la consciència i la memòria s’escenifica amb Rafaela Carrasco mitjançant Nocturna, arquitectura de l’insomni el 22 de juliol. Això porta a replantejar-nos el següent: Serà possible una ciutadania global pacífica i generadora de solidaritat si manca el diàleg, la comunicació?
En el fons és un xoc entre persones, que arrosseguen memòries i una història, que clama l’encontre com a solució pacífica si volem un espai segur i una democràcia de qualitat, i això requereix el diàleg. Hellouses i Goodbyses, el primer espectacle de Wako Danza, apunta en aquesta direcció. La plataforma dirigida pel ballarí i coreògraf Eduardo Zúñiga experimenta amb els canvis que l’entorn provoca en els nostres cossos. Al seu judici, els espais de conversa naixen amb el contacte dels uns amb els altres. Eduardo i Diana, ballarins i coreògrafs, ressalten la importància del contacte físic entre humans així com la necessitat del sentit del tacte en el frenètic mode de vida d’avui, que provoca canvis i limitacions en els nostres contactes.
El xoc de civilitzacions i la crida al diàleg entre les persones sempre han estat arreu del món, com també tot el contrari. Ara bé, hi ha una novetat que ha irromput en la vida real i en l’esfera pública: Internet. L’entorn digital remet a cibernètica, «control i comunicació en l’animal i la màquina». Norbert Wiener, allà pels anys 40 del segle XX, encunyava el terme i es referia als missatges d’ordres que l’home donava a la màquina i que la màquina donava a la màquina i a l’home. Tot això fa pensar en els algoritmes que programa la mà humana i en la bombolla d’autosatisfacció i eco en què viu el cibernauta, que ve a reafirmar-se a ell mateix en una espiral de silenci al món virtual. El 19 de juliol, la companyia de Kiko López aborda la conversa entre l’home i l’objecte en Honest, un fragment en què el protagonista se submergeix en un desafiament intern a través de l’animació d’un objecte, un llum. L’acceptació d’ell mateix serà el punt d’arribada.
Això convida a repensar la retòrica i el diàleg en l’entorn digital. Una invitació a fer-ho la tenim el 23 de juliol: La companyia Midnight presenta US, una comèdia que barreja circ clàssic i contemporani. L’homo sapiens idioticus ha trobat tot allò que pot fer-se amb els ganivets. Aquests idioticus, lluny d’involucrar-se com s’esperaria d’un demòcrata, d’un ciutadà que es preocupa i s’ocupa del govern de la ciutat, decideixen llançar-se els instruments fins que un ordinador rebel, el tercer personatge en discòrdia, posarà fi a l’assumpte.
Si la nafra s’enquista, qualsevol greuge o malentès pot obrir les portes als qui aprofiten l’ocasió per desestabilitzar l’equilibrista del circ mitjançant l’exaltació de les emocions que susciten els records, i així ens afecta un per un, persona a persona, mentre cada moment i moviment esdevenen decisius per a sobreviure. El 20 de juliol, Galactik Ensemble presenta l’obra de teatre acrobàtic Optiraken. Emfasitza en la implicació de l’individu amb el grup i a la inversa. Aquest compromís requereix l’adaptació del cos quan falten suports, i es distorsiona per tal de mantindre la seva integritat. Aleshores apareixen moviments singulars que s’originen en i des del desequilibri.
Una altra coreografia desafiant, tot un exercici de memòria democràtica, arriba el 24 de juliol amb Gernika de Martin Harriague. Bilaka Kolektiboa, especialistes en dansa i música tradicional d’Euskal Herria, interpreten, amb l’Scène Nationale du Sud-Aquitain, una mirada al passat per a visualitzar el futur: Fusionen llenguatges tradicionals de la dansa basca amb l’escriptura contemporània basada en la sòlida formació clàssica característica d’Harriague.
Diversament, el 27 de juliol, DESproVISTO aposta per la plasticitat, el flexible i el canvi, perquè tot no ha de ser sempre de la mateixa manera. La companyia UpArte i Nacho Vilar Producciones recerquen alliberar-se de les aparences, els prejudicis i els rols fins a quedar-se nus i vulnerables al món, desproveïts de tot llevat de la seva persona.
El pas següent és el de l’espiritualitat? El 30 de juliol, l’espectacle operístic Highlands ho planteja, però no sense poder evitar l’oblit d’allò mundà. Mal Pelo treballa sobre el temps efímer de l’humà enfront l’expandit de la història mentre qüestiona el diàleg entre dansa i música barroca del contrapunt. Invoca un cos plural en què l’espectador sentirà la força del grup en l’espai i l’actual corrent.
