Què faríeu si algú us preguntés si pot matar el lladre que us ha robat, us ha atemorit, us ha humiliat? Què faríeu si, en un país estranger, us paressin enmig d’una carretera, us fessin baixar del vehicle, us portessin al mig del camp, i us tinguessin retinguts cinc hores? I, a més, fóssiu l’única dona?
Tot això i moltes coses més es pregunta Aina Tur a ‘Una galaxia luciérnagas’, una obra que es va estrenar en streaming fa uns dies i que serà un dels plats forts de la temporada que ve a Palma, Menorca, El Maldà barceloní i el Teatro del Barrio madrileny.
Aina Tur ha explicat la seva història, el que li va passar a Centreamèrica fa més de vint anys. Anna Alarcón li ha donat cos. Jaume Manresa s’ha encarregat del so i Marc Salicrú, de la il·luminació i de l’escenografia.
Totes dues, dramaturga i actriu, ens diuen que han trobat la seva cambra pròpia. Tur, explicant una història molt personal que s’ha tret de sobre a raig. Alarcón, gràcies a un teatre molt personal que l’ha fet especialista en muntanyes russes emocionals. La dramaturga ens explica que quan va veure l’actriu interpretant el monòleg de Sarah Kane ‘La psicosi de les 4.48’ i aleshores ja va saber que, si escrivia un monòleg, ella l’havia d’interpretar. Per la seva veritat.
