Xesca Salvà és al darrere de moltes de les obres que s’estrenen a Barcelona. Com a escenògrafa. Però també és una artista singular. Aquesta temporada, és l’artista resident del Teatre Lliure amb el projecte ‘Understory‘ que ha tirat endavant amb Marc Villanueva. Aquest cap de setmana mostren la segona part de la seva investigació, sobre els fongs al·lucinògens. I d’aquí a quinze dies, els tindrem al festival ZIP del TNC amb ‘El pensament salvatge‘, una passa més a l’hora de demostrar que hi ha vida més enllà dels humans.
Al Grec 2019, a La Pedrera, vam descobrir que Salvà no era només escenògrafa, sinó que la de Llucmajor era una artista escènica amb totes les de la llei. Hi va estrenar ‘Cases’, una instal·lació a mig camí entre el teatre d’objectes i la ‘performance’ que ens permetia descobrir un munt d’històries íntimes. ‘Understory’ és una altra cosa, més ‘performance’, però també amb un llarg procés de recerca i col·laboració amb altres persones, des de poetes a biòlegs.
A la primera part, investigaven en les gotes d’aigua. Ara, els fongs. Per sobre de tot, els sorgia una pregunta: “Què és la vida, què és això de viure?”, diu. I assegura que no en té una resposta: “No en tenim ni idea, aquesta és la nostra conclusió, però és més coses de les que veiem. N’hia ha molts, de mons. No només som noltros, la nostra mirada”.
Salvà i Villanueva han pogut desenvolupar aquest procés gràcies a la residència creativa del Lliure, que, segons ella, “ha pogut ser una residència de creació i no l’obligació de poder assajar una peça i estrenar-la”. Perquè les obres no s’acaben tan aviat com sembla. “No s’acaben el dia de l’estrena”, remarca, tot fent èmfasi en la necessitat d’anar sempre més enllà, de, com els fongs, anar tirant espores que rep el públic.
“Tothom et demana que et posis una etiqueta”, afirma. I si se n’hagués de posar una, ho té clar: “Jo faig teatre. No sé ni tan sols si és teatre alternatiu”. El que és segur és que els creadors com Salvà no ho tenen gaire fàcil en aquest país, sovint obligats a llaurar-se una carrera internacional per sobreviure. “Després d’aquí, sempre te’n vas a fora”, afirma. I posa l’exemple d”Understory 1′: “La vam fer al TNT, que ens va donar suport, però després ja vam fer un bolo a Berlín. Així que, d’entrada, ja te’n vas a una altra banda. Però tampoc no es fàcil”. “És veritat que les oportunitats, no les tenim”, afegeix.
Sobre la crisi de públic que pateixen els teatres de Barcelona, Salvà espera que projectes com el seu no pateixin. “El públic també vol veure aquestes coses”, diu. I té clar que és el que no volen, els espectadors: “El públic no vol anar al teatre a avorrir-se”. “Té ganes de veure coses que li interessin, i això no té a veure amb la diferència entre teatre convencional i no convencional”, dispara.
Tema d’obertura: ‘Crit’, de Vàlius.
