Una mostra a Venècia recupera les obres que l’artista català va exposar a la Biennal del 1984 i recorre la seva carrera a través del tema del combatent que travessa tota la seva obra.
El 1984 Espanya va rendir tribut a l’artista català Antoni Clavé (Barcelona, 1913 – Sant Tropetz, 2005), exiliat a França des del 1939, dedicant-li el Pavelló d’Espanya a la 41a Biennal d’Art de Venècia. Gairebé quatre dècades després d’aquell esdeveniment, que va consagrar el seu èxit internacional, Clavé torna a la ciutat italiana amb motiu de la 59a Biennal, amb una mostra que a partir de les peces que es van mostrar aleshores ofereix una relectura de tota la seva trajectòria. Instal·lada al Palazzo Franchetti, just al costat del famós pont de l’Acadèmia. Antoni Clavé: L’esperit del guerrer, reuneix 125 peces, moltes de grans dimensions, que inclouen pintures, escultures, assemblatges i els seus cèlebres armaris. El fil conductor de l’exposició, tal com indica el seu títol, és el tema del guerrer, el seu subjecte fetitxe, el més recurrent i destacat de tota la seva carrera i al qual deu el reconeixement públic a París a finals dels anys cinquanta. “El 1957, la seva reputació era tal per a la seva exposició a la galeria Beyeler de Basilea, va ser Jean Cassou, llavors curador cap del Musée National d’Art Moderne de París, qui va signar el catàleg. Tot i això, va ser la mostra organitzada per la Galerie Creuzevault de París el 1958, la que va marcar un punt d’inflexió, consagrant l’artista a la capital francesa”, apunta Aude Hendgen, historiadora de l’art responsable dels Arxius Antoni Clavé a París, comissària de la mostra juntament amb Sitor Senghor. Directament connectat amb la vida de l’artista, que tenia poc més de vint anys quan va haver d’enfrontar-se primer a la guerra i posteriorment a la derrota de l’exèrcit republicà i al seu exili, el tema del guerrer es detecta a les seves obres des de la joventut, començant pels dibuixos que realitza als campaments, encara que des de 1958 ocupa un lloc dominant en les seves pintures i escultures, adquirint substància i volum. Les obres dels guerrers segueixen la reeixida sèrie de Reis, que va dominar la imaginació de Clavé a la dècada de 1950, continuant així amb l’elecció de figures antigues, els darrers hereus d’una civilització perduda que es transformen en els poderosos arquetips de la seva herència ibèrica.
La selecció, que inclou peces des del 1958 a la dècada dels noranta, s’articula al voltant de les principals obres que es van mostrar a la Biennal del 1984. “En 1978, Antoni Clavé, és un dels primers artistes contemporanis que exposa al Musée National d’Art Moderne – Centre Pompidou de París. El 1980 rep l’encàrrec de fer un gran mural per a l’aeroport de Barajas a Madrid. Tot i que és una obra monumental (3 x 9 metres), el veritable reconeixement per part d’Espanya es produeix, en confiar-li el Pavelló de la Biennal de 1984.
El recorregut de L’esperit del guerrer s’obre amb un icònic tòtem A Don Pablo de 1985. L’escultura, que sorgeix d’un assemblatge de fusta, cartó, cordill i claus, forma part de la sèrie realitzada als anys vuitanta per fer un homenatge a Picasso. La influència del malagueny amb qui va mantenir una estreta amistat des de la seva trobada a París el 1944, no és una qüestió de tècnica o d’estil sinó d’actitud, que es plasma en la constant investigació i cerca de nous materials i tècniques. Transformats, fins i tot “transmutats”, com els va descriure una vegada Pierre Daix, per la tècnica de l’assemblage els Reis i els Guerrers trenquen el límit entre figuració i abstracció, superant les dues etiquetes. També apareixen en els objectes-assemblatges, els armoires, els famosos “armaris”, que revelen l’amor de Clavé pels materials els més heterogenis possibles, com la fusta, el metall, el cartó i les restes de ferralla recuperades com si fossin tresors. Des dels seus primers petits guerrers de bronze de 1960, fins a la seva transformació en tòtem, els guerrers enllacen amb l’estatuària i les màscares africanes de les quals s’envoltava al seu estudi de París. A més de fer valdre les obres de la Biennal del 1984, l’exposició ofereix una relectura de les obres de Clavé a través del prisma de l’art africà, amb el qual l’artista català manté una relació complexa, barreja d’admiració, homenatge i apropiació. “Les màscares fetes amb collage, les siluetes i altres personatges a penes esbossats són combatents, envaint durant dècades les obres de l’artista. També són presents als collages de paper arrugat, gofrat o estampat, als plecs, als desdoblaments i a les il·lusions òptiques”, indica la comissària.
Després de la seva clausura a Venècia, el 23 d’octubre, L’esperit del guerrer es presentarà del 23 de març al 27 de maig del 2023 a la Fundació Donwahi d’Abidjan (Costa d’Ivori). Serà un viatge extraordinari a la font d’inspiració, similar al místic retorn de Jean-Michel Basquiat a Korhogo el 1986, un viatge sense precedents de l’artista català a una terra rica en tradicions centenàries de guerrers orgullosos, que recorden l’edat mitjana africana. “Portar l’art de Clavé a Costa d’Ivori amb aquesta exposició única permetrà una nova apreciació de la seva obra, renovant un diàleg iniciat als anys seixanta pel mateix artista”, conclou Hendgen.
