Cooperativisme, història i art contemporani s’entrellacen a l’ambiciós projecte del galerista Ramon Sicart: una exposició amb 16 obres inèdites i un llibre que recorre més d’un segle d’història des de la perspectiva de l’art
Subjecte Objecte. Cooperativisme, història i art contemporani
La Cumprativa de Llorenç del Penedès
Fins al 3 de setembre
Al primer cop d’ull, l’edifici sembla la materialització d’un somni excèntric, però després d’una mirada més atenta les imatges permeten reconèixer l’estructura de la construcció que les acull. Es tracta de la sala d’exposicions de La Cumprativa, societat recreativa i cultural fundada el 1918 a Llorenç del Penedès i les imatges penjades reflecteixen la visió de com es podria transformar en el futur, gràcies a una intel·ligència artificial instruïda i dirigida per l’artista Jordi Abelló. L’obra forma part de l’exposició Subjecte Objecte. Cooperativisme, història i art contemporani, un ambiciós projecte de Ramon Sicart (Llorenç del Penedès, 1959), galerista conegut i respectat per la seva trajectòria professional, valentia i bon tarannà, que després de 17 anys i més de 150 exposicions va decidir tancar el seu espai de Vilafranca del Penedès, per llençar-se a una nova aventura. Una aventura que va començar el 2019 amb l’exposició de la cèlebre obra de Santiago Sierra Presoners polítics a l’Espanya contemporània, que uns mesos abans havia estat censurada a la fira ARCOmadrid.
En aquella ocasió Alvar Calvet del Col·lectiu La Trastera va realitzar l’acció Acte de fe, llegint alguns articles d’una Constitució espanyola impresa en massa d’hòsties, perquè després de declamar-los els pogués trencar a trossos i compartir-los entre els assistents com si fos una comunió pagana.
Obrir la perifèria geogràfica a l’art contemporani no és fàcil i encara menys ho és aconseguir que el públic de l’art es desplaci dels centres metropolitans. Tot i això, ja fa 5 anys, que Sicart assoleix convertir en tot un esdeveniment una exposició col·lectiva d’art contemporani a principi d’agost en un petit poble del Baix Penedès, on no arriba ni el tren, encara que passen moltes coses i des de fa més d’un segle. Com bé diu Michael Kirkegaard, danès de naixement i català de cor, que a Subjecte Objecte exposa la reproducció en fusta d’un pla de La Cumprativa, “malgrat les condicions impossibles, Sicart ha convertit aquestes inauguracions en una fita ineludible al calendari de l’estiu”. Dono feu d’això.
Les mostres de Sicart valen amb escreix el desplaçament per la qualitat de les obres i la coherència i l’interès de projectes que entrellacen l’art contemporani amb la història de La Cumprativa, del Penedès i del mateix país. Aquest any, però, és especial, potser per ser el primer lustre, però és cert que Sicart ha puntat alt. El projecte consta d’una exposició que reuneix 16 artistes amb obres inèdites pensades i creades per al projecte, alguns objectes emblemàtics de la història de La Cumprativa i un llibre de 300 pàgines amb contribucions per descomptat també escrites ex professo per 9 entre historiadors, crítics i periodistes.
“El llibre inclou retalls de diaris, postals antigues, cartells i documents públics i privats que conformen una sèrie d’episodis fragmentats que per ells mateixos parlen d’una època, d’unes persones i d’uns esdeveniments” explica Sicart, que ha distingit les tres parts del llibre amb tres colors. La primera època en marró, el color de la terra, abasta des de la gestació del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Llorenç del Penedès fins al final de la guerra civil. El negre marca l’apartat de la repressió que inicia amb l’entrada de les forces colpistes el 1939 i s’allarga fins al 1964 i el blau caracteritza des del 1064 fins al present i a un hipotètic futur (si pensem a la peça d’Abelló) de l’actual Cumprativa.
Totes les peces es vinculen amb aquest emblemàtic espai començant per una taula que celebra els seus 105 anys de vida amb sengles cadires, realitzades amb massa de pa que la converteixen en una obra efímera amb una estructura vivent i orgànica. “La constitució del Sindicat Agrícola el 1918 i la construcció del forn comunitari va ser la resposta de Llorenç del Penedès a la crisi econòmica. La instal·lació vol reflectir el sentiment de comunitat, cada cadira té la seva pròpia individualitat i el pa més enllà de ser un aliment bàsic és un símbol d’unió, bondat, hospitalitat i prosperitat” explica la italiana Ivana Pinna originària de Sardenya, un lloc amb una llarga tradició panificadora, autora de l’obra juntament amb l’alemany Thomas Keis.
El passat de La Cumprativa pren forma a les obres d’Antoni Marquès que intervé les fotografies dels fundadors, els signataris dels primers estatuts i Miguel Angel Pascual que utilitza les mateixes fotografies i la IA per convertir aquests deu homes en els protagonistes del Projecte de gegants dels fundadors de La Cumprativa.
També Ro Caminal, Vicent Carda i Toni Giró recorren els camins de la memòria. Caminal els plasma un díptic fotogràfic que reflexiona sobre el moviment camperol dels rabassaires de Llorenç, mentre que Carda els materialitza en una escultura que inclou una primera edició de La mare eterna d’Ignasi Iglesia amb què es va inaugurar el teatre d’aquesta societat recreativa. El teatre protagonitza també la peça de Cristina Calderón, una veritable meravella de paper com aquells teatrins que s’editaven a principis del segle XX, que reprodueix el teatre actual amb l’elenc d’actors i actrius de la seva companya estable, així com diversos fons, decorats i paisatges de Llorenç. Per la seva banda, a Objectes perduts, històries trobades, Giró plasma situacions emblemàtiques a través de les relacions entre les persones i objectes especialment simbòlics.
Considerada la situació actual i el perill cada dia més palpable d’una involució tant política com cultural, malauradament resulten especialment actuals i pertinents les obres d’Aureli Ruiz i Miquel García. Ruiz reuneix molts elements de la lluita de Catalunya per a la independència, començant per les fotografies de la visita de Francesc Macià el 1932 al Centre de Lectura de Reus i a La Cumprativa. “La peça vols ser una recàrrega anímica i ètica per a tots aquells que van lluitar i lluiten per l’alliberament de Catalunya, a través del record d’unes entitats que van visibilitzar i reivindicar el potencial cultural i la consciència viva del nostre país”, explica Ruiz.
García presenta una llista de 5.308 víctimes de la repressió franquista enterrades en fosses comunes al País Valencià entre les quals hi ha Josep Brugal Palau, uns dels fundadors de La Cumprativa. La peça Exhumació consisteix en un vídeo i una gran tela negra que amaga els noms dels assassinats, que gràcies a una pintura tèrmica el visitant pot fer aflorar fregant amb els dits, així com cal aflorar encara molts cadàvers sense nom ni sepultura. “Aquesta és l’única obra que no s’ha creat específicament per la mostra, encara que per la seva pertinència vaig decidir incloure-la” apunta Sicart.
Per acabar Manuel Morales recrea en dues escultures el negatiu de les dues seus de La Cumprativa, Isidre Manils i Joan Carbonell Manils evoquen el desaparegut Ateneu de Mollet, Ester Pegueroles compara el moviment cooperatiu agrícola de Llorenç amb el de la Pobla de Tornesa, on va néixer i viu, i Ramon Siscart (que no és un pseudònim del comissari, sinó un altre artista), fotografia La Cumprativa d’ara i fixa en el temps per a la posteritat el moment actual, barreja de tradició i modernitat.
