Jugant amb el títol d’una obra de Marina Abramović, The Artist is present —una performance duracional en la qual l’artista anava rebent a gent asseguda en una taula— Andrea Rodríguez Novoa i Mariña Álvarez Pino, codirectores de Barcelona Gallery Weekend, van crear un esdeveniment per a dinamitzar l’activitat artística de la ciutat a la primavera. The Collector is Present, un acte en el qual les galeries han convidat col·leccionistes a intervenir els seus espais durant un cap de setmana, en el qual s’han organitzat exposicions, trobades, visites i converses entorn del fet de col·leccionar, com comenta Andrea Rodríguez Novoa “se’ns va ocórrer que era important donar-li una veu al col·leccionista, moltes vegades s’oblida que són essencials en l’espectre del context de l’art, òbviament estan en el centre tots els artistes els qui produeixen i que, en alguns casos, a partir de les seves col·leccions o fundacions contribueixen a la difusió i promoció dels artistes, seguint les regles bàsiques del mecenatge històric”.
En la primera edició de The Collector is Present han participat 17 galeries i 23 col·leccionistes participants, entre els quals es troben: ADN Galeria / Col·lecció Manuel Expósito; Ana Mas Projects, L21 Barcelona i Nogueras Blanchard / Q. LØSS Collection; Ángels Barcelona / Alfonso Pons, Berta Caldentey, Carlos Costa, Gabriela Galcerán, Victoria Quintana, Amira Solh; Bombó Projects / Davison Pereira; Ethall / Pilín de Vilallonga, Asier Tapia; Galeria Joan Prats / José Ángel Sanz Esquide i Marisa Cortell; Galeria Uxval Gochez / Kalin Coromina; Lab36 / Lluís Bassat; Marlborough / Josep Maria Civit; Mayoral / Col·leccionistes anònims; Palmadotze / Berta Caldentey; ProjecteSD / Marisa Cortell i José Ángel Sanz Esquide, Aurelia i Carlos Usandizaga, Gerardo van Waalwijk van Doorn; Sala Parés / Jordi Guallar; Suburbia Contemporary / Andrea de Luca; / Víctor Lope Arte Contemporáneo / Javier Peris (Fundació Salvat). L’experiència ha tingut molt bon acolliment entre el públic, les galeries i els col·leccionistes i que pot tenir continuïtat, al costat del Barcelona Gallery Weekend, esdevenint un dels actes de referència del sector artístic de la ciutat.
The Collector is Present ens ha semblat una proposta innovadora perquè ha posat el focus en una de les figures que tenen menys visibilitat en l’esfera artística, en el mercat, malgrat ser una de les figures fonamentals per al seu funcionament. Col·leccionar art és una activitat molt vinculada a la persona que la realitza, al seu coneixement, gustos i interessos. Sens dubte, els més interessants són els que a través de la selecció i la interrelació s’escapen a la uniformitat, al seu temps i ens revelen aspectes nous, generen contingut i inicien la preservació del patrimoni artístic, abans que estigui categoritzat.
L’art contemporani és el període que, actualment, té més visibilitat i prestigi entre els col·leccionistes. El col·leccionisme d’art, tal com ho entenem, es va desenvolupar durant la Il·lustració, un moment com ara, en el qual va haver-hi grans transformacions, i es va produir una expansió del visible i de la informació sense precedents. En l’esfera artística, l’obertura al públic i la instauració d’una periodicitat al Salon Carré del Louvre i l’exposició d’art oficial de l’Acadèmia de Belles Arts de París van permetre la creació del sistema de l’art, afavorint la desvinculació de la producció artística de l’encàrrec i d’altres funcions socials, i el sorgiment de nous actors com els crítics, els galeristes i els col·leccionistes.
Per augmentar el coneixement sobre els col·leccionistes i la seva interessant labor, hem continuat amb la línia que vam iniciar en 2019 entrevistant a Susana Lloret, vicepresidenta de la Fundació Per Amor a l’Art i creadora, al costat de José Luis Soler, de la col·lecció de la Fundació (vegeu “Col·leccionar art contemporani. Bombas Gens de l’esfera privada a l’esfera pública”. EL TEMPS DE LES ARTS, 9 novembre de 2019). En aquesta ocasió, hem seleccionat dues col·leccions molt diferents: la de Manuel Expósito i la de José Ángel Sanz Esquide i Marisa Cortell (es publicarà pròximament) que parteixen de temàtiques i posicionaments diferents, però singulars. La seva visió i interessos van més enllà dels manuals d’història, dels llistats d’artistes famosos, dels rànquings de preus, de la mimesi. Per a ells, col·leccionar és un acte intel·lectual i creatiu, és una manera de veure el món i d’entendre la producció artística.
Les obres de la col·lecció de José Ángel Sanz i Marisa Cortell han estat presents en les galeries: Joan Prats i ProjecteSD, en aquesta última, la comissària Sílvia Dauder ha seleccionat dues obres de la seva col·lecció, una d’Hanne Darboven i una altra d’Anri Sala, perquè al costat de les d’altres col·leccionistes com Aurèlia i Carlos Usandizaga i Gerardo van Waalwijk van Doorn, ha creat una exposició col·lectiva concebuda com un joc d’associacions entre obres dels col·leccionistes i obres proposades per la galeria, en la qual també han participat: Mirtha Dermisache, Dora Garcia, Ana Jotta, Jochen Lempertz, Luce, Asier Mendizabal. La Galeria Joan Prats ha basat la seva proposta en obres que han adquirit José Ángel Sanz i Marisa Cortell en l’últim any d’Esther Ferrer, Gilda Mantilla & Raimond Chaves, Jorge Satorre i Perejaume, que durant dos dies van conviure amb l’exposició Rara ocellet de Tadáskía.
La Galeria ADN va presentar l’exposició “Back to the present”, Julio Anaya Cabanding en la col·lecció Manuel Expósito, composta per 10 obres en les quals el creador utilitza, com a matèria artística, cartons trobats o residus tractats que pinta per a crear obres en les quals juga amb l’efecte trompe-l’oeil per a realitzar còpies de pintures i escultures d’importants artistes de l’avantguarda històrica com Marcel Duchamp, Man Ray, Pablo Picasso, Kazimir Malévich, Olga Vladímirovna Rózanova.
En aquest article hem entrevistat a Manuel Expósito, un dels col·leccionistes locals que més han apostat per l’art urbà, per l’obra d’artistes joves, per l’art digital i per col·leccionar el futur.
Juan Naranjo. Quan i què el va portar a col·leccionar art contemporani?
Manuel Expósito. El meu pare era de Villanueva de Algaidas, un poble de Màlaga en el qual havia nascut l’artista Miguel Ortiz Berrocal i en el qual van muntar un museu durant les visites estiuenques que fèiem al poble durant la meva infància. Em van portar a visitar-ho i em vaig quedar fascinat amb una de les seves obres que es deia l’Arcimboldo, un homenatge a Giuseppe Arcimboldo, era una escultura feta amb fruites, que es desmuntava i com a proposta al nen que la pogués muntar, es quedava amb ella, al final ningú se la va emportar, però em va quedar una fixació amb l’obra i amb l’artista.
Anys després, quan estava estudiant en la Universitat de Barcelona, baixant pel carrer Muntaner, vaig veure en un antiquari tres escultures de Berrocal, vaig cridar a la meva mare per a comentar-li i em va dir que les comprés, vaig accedir amb la condició de quedar-me una d’elles: el Micro David que era l’escultura que jo li havia vist al director de l’associació d’amics de Berrocal, aquesta va ser la primera peça de la meva col·lecció que vaig iniciar quan tenia 18 anys. A partir de l’interès per la seva producció, vaig descobrir a altres artistes del seu entorn com Man Ray, Equipo Crónica, Pablo Picasso, Salvador Dalí, vaig començar a col·leccionar aquests artistes i em vaig iniciar en l’art català dels anys seixanta-setanta, dels quals també tenim algunes obres.
El salt a l’art contemporani el vaig donar durant un viatge que vaig fer a Amsterdam i vaig conèixer Outland una botiga d’Art toys, i llavors vaig veure els que havien realitzat els artistes del moment, com Kaws, Kozik, Mark Ryden, entre altres. I vaig començar a col·leccionar-los, a descobrir el teixit artístic de l’art contemporani.
J.N. Quins criteris han seguit per a la creació de la col·lecció?
M.E. Combino l’instint amb la recerca, dedico una part del dia a llegir sobre art, anar a exposicions, a consultar les xarxes socials. Segueixo als artistes i les galeries que m’interessen, per al meu procés de selecció és molt important. Mantinc una relació personal amb els artistes, visito els seus tallers, m’interessa més la seva concepció d’una sèrie o la seva trajectòria que tenir una obra en concret. Bon exemple d’això és l’exposició que es va presentar en la galeria ADN, en la qual vam fer una selecció de 10 obres de les diferents que tenim en la col·lecció de Julio Anaya Cabanding, per a aquesta ocasió, vam triar les seves obres que estan relacionades amb els artistes de l’avantguarda històrica.
J.N. Col·leccionar en alguns casos és un acte creatiu, quin és el signe de distinció de la seva col·lecció?
M.E. M’interessa l’exploració del llenguatge de l’art urbà, de la cultura de masses o el conceptual. Adquireixo obres d’artistes joves, principalment, espanyols, la producció dels quals gira entorn d’aquests temes que són la base, el signe de distinció de la col·lecció.
J.N. A Barcelona, en els últims anys, s’han creat noves galeries, què li sembla l’oferta actual de la ciutat?
M.E. Barcelona, com altres ciutats, està sofrint un procés de gentrificació, el centre s’ha tornat molt car, i obliga les galeries a agafar locals més alternatius, allunyats del centre, en els quals es pot accedir a espais grans, a preus més econòmics com Poblenou o L’Hospitalet del Llobregat, passa el mateix amb Carabanchel a Madrid, barri al qual s’han desplaçat galeries i artistes i que, en alguns casos, comparteixen espais.
A Barcelona, la veig molt tancada, centrada en si mateixa i en el seu propi art. Moltes propostes no van d’acord amb el que observo que està succeint actualment en el món de l’art, o el que m’interessa per a la meva col·lecció. Fa uns anys que els artistes d’aquí se’n van a Madrid i deixen els seus estudis de Barcelona, el problema que té la ciutat és la dispersió i la mala comunicació de l’oferta artística. És com que el que es fa, es fa d’amagat.
J.N. Estem en un moment interessant i complex en el qual s’estan produint molts canvis en tots els àmbits, com veu el mercat en l’actualitat?
M.E. El mercat ha donat una lleugera frenada, ara està tot una mica més a l’expectativa de la situació socioeconòmica. Hi ha un repunt de pintura figurativa que veig més com un refugi. La producció digital està més parada, no es recuperarà als nivells de 2021. Però el NFT ha vingut per a quedar-se, ara està en un moment molt baix per la seva associació a la criptomoneda, encara que la tecnologia és la mateixa, crec que arribarà a un punt en què els NFT tipus bufons, dibuixets, etc. coparan el seu nínxol de mercat; i, en l’àmbit artístic, quedarà l’art digital basat en la tecnologia Blockchain. Jo crec que aquí tindrem un mitjà més perquè els artistes poden fer escultura, pintura o NFT, després també està la intel·ligència artificial, aquí no m’he ficat molt, però he vist veritables filigranes.
