Des de fa poc temps la galeria Jordi Pascual ha canviat d’ubicació. Ara disposa d’un espai més gran que li permet oferir obres de gran format, com és el cas de l’exposició actual a través d’un dels integrants del grup El Paso, Luis Feito, que permet al públic retrobar-se amb un pintor on el color s’esdevé essencial dins de l’abstracció. La mostra és una petita retrospectiva que ens aproxima a un dels millors representants de l’informalisme mitjançant el gest, el color, la llum, la matèria i l’espai.
Luis Feito. La sensualitat del color
Galeria Jordi Pascual
Enric Granados, 47. Barcelona
Fins al 31 de juliol de 2023
La galeria Jordi Pascual. Un referent de les avantguardes històriques
La galeria Jordi Pascual ha complert més de dues dècades exhibint el treball d’artistes espanyols pertanyents a les avantguardes històriques i de la postguerra. Així mateix, aquests darrers anys ha mostrat obres d’artistes contemporanis d’una extensa trajectòria. El fet que s’hagi traslladat al carrer Enric Granados -anteriorment estava al carrer Consell de Cent-, va provocar un canvi en la seva manera de treballar, però alhora va servir perquè el públic trobés noves propostes creatives.
Per la galeria han passat la majoria dels integrants del grup El Paso, de Dau al Set, així com altres components de l’informalisme català i europeu. Artistes de reconegut prestigi com Jorge Castillo, Miquel Barceló, Eduardo Arroyo, José M. Broto, Antoni Clavé o Jaume Plensa han pogut mostrar els seus treballs. La galeria sol participar anualment en diverses fires internacionals com per exemple Feriarte, Almoneda i SAM de Madrid, BRAFA de Brussel·les i Moderne Art Fair de París, entre altres.
L’exposició actual porta com a títol La sensualitat del color, amb una vintena d’obres de diferents formats que abasten el període 1957-1973, moment essencial de l’informalisme. Recentment, al Museu Thyssen de Màlaga es va poder veure una petita però excel·lent mostra del seu treball, que comprenia un període molt curt, però que va ser clau en el seu esdevenir pictòric, concretament el període dels anys 1956-1962.
Luis Feito. Una nova manera de representar el color
Luis Feito (Madrid, 1929 – 2021) es va formar a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Quan tenia 27 anys es va instal·lar a París on residí fins al 1981. Posteriorment visqué a Mont-real i Nova York. Va ser un dels fundadors del grup El Paso (1957-1960). La seva primera exposició va tenir lloc a la galeria Fernando Fe de Madrid el 1965. La primera vegada que exposà a Barcelona va ser l’any 1963 a la galeria René Metras. El 1968 representà Espanya a la Biennal de Venècia. Els anys 1988 i 1992 va realitzar sengles antològiques al Museo Español de Arte Contemporáneo (MEAC) de Madrid i al Museo Nacional Reina Sofia, respectivament.
Precisament l’exposició que va fer al MEAC va servir perquè el públic espanyol pogués conèixer de prop el seu treball, ja que no era gaire conegut al seu país pel fet que va passar molts anys fora d’Espanya. F. Calvo Serraller comentava a El País que es tractava d’una retrospectiva on existia una “apassionant dialèctica pendular entre tendències barroquejants i classicistes, enteses aquestes últimes com a reaccions cap a la simplificació, la claredat, l’economia expressionista més essencialista”. Feito assenyalava que l’única estètica a la qual havia estat fidel era “la de ser pintor en el sentit de la brotxa, colors, paleta i superfícies, no a la de qualsevol altra manera de fer art”.
De fet, la circumstància d’haver viscut tan a prop de l’informalisme europeu i de l’expressionisme abstracte nord-americà va originar que la seva obra s’imbuís d’ambdues tendències adaptant-les a les seves propostes plàstiques. El seu treball sempre s’ha mogut entorn de l’abstracció, o sigui des dels seus inicis el 1953 fins al moment de la seva mort. Els únics canvis foren que la matèria es va anar difuminant i la gamma de colors, en canvi, es va anar ampliant, o el que és el mateix, els seus plantejaments es tornaren més formalistes i mesurats, a més que s’aprecien determinats elements geometritzants.
Es dona el cas que Feito no ha volgut mai posar títols als seus quadres, ja que això condicionava l’espectador i per aquest motiu “la pintura ha d’existir per ella mateixa”. Totes les obres les anomena Pintura, posant un número al darrere perquè se sàpiga de quina peça es tracta.
La sensualitat del color
En lloc de titular-se “La sensualitat del color”, l’exposició també es podria denominar com “La voluptuositat del color”, ja que totes les peces que s’exhibeixen a la galeria estan plenes de cromatisme. Un cromatisme que les embolcalla i que a la vegada s’expandeix damunt de la tela. És cert que els vermells i negres són els colors predominants en la majoria de les seves pintures, però aquí n’apareixen d’altres: grocs, marronosos, grisos, verds, rosats, liles…
Del conjunt d’obres que s’exposen n’hi ha cinc que corresponen a la seva etapa d’El Paso, que precisament són les que tenen menys color, o sigui, són tonalitats neutres on el blanc, el negre i el gris semblen lluitar per a conquerir l’espai del qual disposen. A més, l’ús de la matèria és molt suau, ja que la sorra que incorpora al llenç està col·locada de manera que no ressalti gaire, a diferència de les obres posteriors que ja no la tenen incorporada, sinó que és la mateixa pintura la que emergeix damunt de la tela.
Les obres corresponents als anys 1961 a 1963, és quan el vermell adquireix més protagonisme respecte del negre. En un primer moment el fons és fosc, però a mesura que van transcorrent els anys, el vermell sorgeix amb tota la seva esplendor. El gest, la matèria pictòrica, el color i l’espai es fusionen en plena harmonia, a la qual s’ha d’afegir la llum provocada per les diferents tonalitats del vermell.
L’aparició de certs elements geomètrics com el cercle configura una obra plenament especial i alhora singular, fa que puguem identificar de seguida qui és el seu autor. Les peces de 1966 a 1969 serveixen per adonar-se que el color groc sorgeix de diferents maneres, al costat del vermell o negre, creant una associació enlluernadora. En les obres següents el cercle vermell, o fins i tot el negre en un oli de 1973, ocupa una gran part de la composició, on la matèria ja perd la rellevància que havia tingut.
L’assessor i secretari de Luis Feito, Antonio Càtedra, resumeix el treball de l’artista partint dels “seus gestos on es reflecteixen el vigor, la força i la riquesa quan es crea, i que l’ha fet començar cada dia el que et pot transportar a un altre univers, que pot ser literal a la teva vida”. I això és precisament el que veiem a la seva obra, on el gest i el color serveixen per distingir la seva tasca pictòrica.
