Arts visuals

Miquel Mont, la difícil representació dels afectes

Biografia # Dissociada és un projecte inèdit en el treball de l’artista que pren com a punt de partida la constatació que les estimacions no posseeixen imatge perquè són irrepresentables. Iniciat el 2015, desenvolupa plàsticament les complexes relacions entre les interpretacions formals i les simbologies mentals envers els sentiments que l’uneixen amb la seva família. Consta d’un conjunt de retrats, un film, una performance i una publicació.

Miquel Mont. Biografia # Dissociada
Galeria RocioSantaCruz
Gran Via de les Corts Catalanes, 627. Barcelona
Fins al 23 de novembre de 2021

Miquel Mont (Barcelona, 1963) concep la seva particular pràctica de la pintura com una indagació analítica sobre la negació de la representació per tal de reivindicar la seva materialitat. Però en aquesta ocasió treballa la dicotomia figuració/abstracció; en un moment històric en què ambdós conceptes semblen haver-se desdibuixat més que mai, els límits entre l’un i l’altre són imprecisos, de manera que, tot sovint, ens veiem abocats a més d’una confusió i engany.

Aquest artista, que es va establir a París el 1988, ha examinat els llindars de la pintura des d’un enfocament abstracte, explorant la manera de tractar-la i qüestionant la seva validesa. Si en els anys vuitanta i els noranta va treballar aquest mitjà des de la seva objectualitat, arribant a transformar les peces gairebé en objectes tridimensionals; més endavant va trencar els límits de les obres fins a expandir-les per l’espai i ocupar-lo. Es tracta d’instal·lacions de paret que desborden les seves acotacions per estendre’s pel mur i dialogar amb el buit. El quadre es converteix en una composició desconstruïda en unitats autònomes però que alhora conformen un tot en una interactuació entre si; sumes d’elements que se succeeixen en diferents plans.

Miquel Mont. Dates, 2021. Acrílic, llenç, polietilè, paper, impressió làser. Cortesia Galeria RocioSantaCruz

Juntament amb l’espai, el color és de gran importància en l’obra de Mont, ja que articula el sentit total del conjunt constructiu. És a finals dels anys noranta que Mont s’interessa més per l’àmbit intel·lectual, fet que el fa desenvolupar projectes com a comissari i crític. Tot i això, també dona continuïtat a la pintura, però centrant-se molt més en la reflexió i la investigació. En els seus treballs, els materials industrials es presenten nus amb la voluntat d’evidenciar la seva rudesa i amb una economia de mitjans que caracteritza el quefer de l’artista. El metacrilat, el metall, el cartró o la fusta esdevenen recursos que li serveixen per potenciar la presència del color a la pintura.

Cadascuna de les peces evoluciona envers una proposició determinada que opera com a principi generador d’actuació i que determina el tipus de materials a emprar, la tècnica pictòrica a utilitzar i la manera d’aplicar-la, tothora per reflexionar sobre la fisicitat de la pintura i de la seva presència física. Però sia quin sia el resultat final, Miquel Mont vol incidir en certs aspectes del fet pictòric, tot implicant el receptor en el procés de la percepció de l’obra per establir un nexe entre el dispositiu racional que l’ha generat i l’objecte resultant.

Miquel Mont. J_1, 2020. Acrílic. metacrilat, paper alumini. Cortesia Galeria RocioSantaCruz

La proposta Biografia # Dissociada que presenta la Galeria RocioSantaCruz es va originar a partir de la realització de dos retrats a l’oli que va pintar de la seva mare; un per pagar un deute al seu analista i l’altre per oferir-li directament a ella. Aquesta aproximació a la descripció va despertar el desig d’explorar les connexions entre, d’una banda, els simulacres mentals lligats a aquests afectes impossibles de representar i, per l’altre, les evocacions a través de gestos i accions d’una pràctica artística. Exercici que pot semblar a primera vista sorprenent per a algú que s’ha preocupat per interrogar l’abstracció, però en realitat, segons l’artista “fa temps que penso que la nostra època va modificar radicalment la nostra relació amb les representacions, les imatges i la subjectivitat, tant individual com col·lectiva, i això ha anul·lat entre altres coses, la distinció històrica occidental establerta per l’art modern entre figuració i abstracció”.

És un objectiu desconegut en la seva trajectòria, on el punt de partida ha estat l’estima que l’uneix a la seva família, així com les intricades relacions que aquests generen amb els conceptes mentals. A partir de records, sensacions, sentiments i ficcions, Miquel Mont reconstrueix la seva història familiar com a persona i com a artista. Ha treballat en un llarg procés d’introspecció que s’ha plasmat en un grup de retrats autobiogràfics, gran part d’ells no figuratius: mare, pare, quatre germanes i dos germans. La multiplicitat de materials, tècniques i formats li han servit per conformar l’assaig subjectiu d’un relat familiar d’històries personals. Gest, fragment, suport, matèria i espai, coexisteixen i es fusionen en un dispositiu pictòric que busca reactivar la intensitat de la memòria afectiva. Les seves obres activen i transformen el lloc expositiu, envaeixen l’arquitectura i conversen amb ella.

Miquel Mont. J_2, 2021. Acrílic, paper, vernís sobre cartró. Cortesia Galeria RocioSantaCruz

Biografia # Dissociada està inspirada en la performance amb el mateix nom presentada a la Fundació Sunyol durant la mostra Mai és suficient el 2015. El film intenta recrear els recorreguts del pensament, parlar de la pèrdua i de l’absència a partir d’una història traumàtica: la desaparició tràgica d’un pare i un germà ocorregudes a un any d’interval en el si d’una família nombrosa durant la infància de Miquel Mont. Per això fa servir el collage com a estructura essencial, combinat amb imatges metafòriques de zones sensibles i de records secrets. Com en la performance, diferents personatges i llengües són necessaris per evocar la forçosa separació. Són afeccions que parlen en primera persona per també plantejar el problema de la traducció i de l’entesa com un dels temes centrals del film.

És una exposició exigent que necessita de la complicitat de l’espectador per no quedar- se en una lectura superficial i ser capaç d’establir una mirada profunda cap els continguts.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close