Artista de genealogia postconceptual l’obra de la qual rebutja qualificacions tancades, el treball de Susy Gómez (Pollença, Mallorca, 1964) “sorgeix de la voluntat d’explorar la intersecció entre l’art i l’espiritualitat, l’acció social i la identitat”. Amb gairebé trenta anys d’una trajectòria aclamada i recolzada per la crítica, que l’ha considerat entre les veus més destacades de la seva generació, la seva obra forma part d’importants col·leccions internacionals i manté aquella sòlida coherència argumental i formal que entén l’art com un llenguatge propici a explorar els seus límits i aquells de la imatge, un concepte expansiu que igual importància confereix als objectes de memòria com a les noves creacions. És així com l’artista ha desenvolupat una consistent investigació en línia amb els nous comportaments lingüístics de l’art contemporani, abordant en paral·lel un relat crític en el qual sobresurt la posta en qüestió de la instrumentalització i representació de la figura femenina. En no poques ocasions és ella mateixa, el seu cos i les seves necessitats d’interrogar el món el que anima les seves obres, com succeeix amb els seus vídeos de caràcter autobiogràfic o, entre d’altres, els coneguts vestits metàl·lics. A més, les fotografies pintades, les escultures d’elements etnogràfics i naturals de gran format, les pintures o les seves instal·lacions en diàleg amb l’espai real, avalen el pes específic del treball de Gómez, la seva contribució al món internacional de l’art i exemplifiquen els aspectes més destacats en els quals aprofundeix el seu treball.
SUSY GÓMEZ. QUANTUM/NEW PAINTINGS
Galeria Horrach Moyà
Plaça de la Drassana, 15. Palma
Fins al 19 de juliol de 2022
Amb trets equidistants d’emotivitat i intel·ligent lucidesa, la seva actual exposició a la Galeria Horrach Moyà de Palma arriba en un moment de pletòrica maduresa que l’artista aprofita per moure’s amb total llibertat entre els temes i els llenguatges. Com esmenta el full de sala de “Quantum”, les seves darreres obres es poden entendre com una “Action Painting instintiva, confessional, realitzada amb efectes aleatoris damunt el llenç, una absoluta devoció a l’expressió personal sense restriccions”. I un cop més ens trobem davant les tensions dialèctiques entre el temps i l’espai. Entre les dimensions simbòliques, metafòriques o espirituals de la matèria i la seva idoneïtat per reflectir en codis visuals encriptats les emocions humanes i els afectes de l’ésser humà. Guiada per la seva sensibilitat i aguda intuïció per la imatge, la magnificació d’elements extrets de la natura o objectes etnogràfics i quotidians, fan palesa la seva devoció per les coses amb significat personal.
Ara, quatre anys després d’aquelles imponents pintures de la sèrie “Metallica”, en les quals Susy Gómez ens situava davant primeríssims plànols de les filigranes gòtiques, l’artista torna a la pintura i ens sorprèn amb els enormes, quasi monumentals, formats d’aclaparadora presència de la sèrie “Quantum”, fets en homenatge a la seva mare. També la sèrie de fotografies d’una prestigiosa revista de moda que foren intervingudes per Gómez amb pintura per ocultar els fabulosos cossos de top-models -les “Gràcies” del nostre temps- i que es van exposar al CAC de Màlaga sota el títol “El timó de les meves ànimes”, amagaven una dedicatòria a les seves germanes.
Explícita i un punt intrigant com és habitual en ella, no debades aquest cop ha titulat “Quantum” la seva nova sèrie de pintures dedicades a la seva mare. Quantum, és un terme que en la Física fa referència a una mínima expressió d’energia en el temps i l’espai, un concepte que per Susy Gómez esdevé un camp simbòlic de dual, misteriosa, complexitat que li permet encetar un diàleg entre matèria i creació i du a terme una fèrtil oposició entre el buit i el ple, que ens recorda aquella imprescindible reflexió de François Cheng. Com digué aquest reconegut poeta i especialista en pintura xinesa “sense el vuit, en pintura igual que a l’univers, no circularien els alés, no operaria el yin-yang”. I és que, abundant en aquest aspecte que ens sembla essencial per entendre aquestes darreres peces de l’artista “Davant del ple, el buit constitueix una entitat vivent”.
De fet, els “quantums” de l’artista semblen “navegar” o “flotar” dins un espai ingràvid, potser líquid, un vuit que és també una zona de vida mínima i potser màxima, que posseeix una profunda dimensió contemplativa que ens condueix, des-de la filosofia de Kant cap a la metafísica del temps i de l’espai i a la interrelació entre l’observador i el món sensible que estudia la física quàntica. Certament. Les formes híbrides de Susy Gómez -siguin inventades, trobades o manipulades a partir d’un model- posseeixen una doble vibració natural i artificial i ens fan pensar tant a l’origen de la creació a l’úter matern com a l’expansió de l’univers i als forats de cuc, a les formes mínimes i a les grans constel·lacions galàctiques, a l’invisible per inabastable o microscòpic.
I és així, com Susy Gómez teixeix un cop més el vincle entre l’art i la vida, entre la ciència i l’espiritualitat… o, si es vol, entre l’experiència i el record que esdevé consciència. En fer d’aquestes sensibles, espirituals i belles pintures un homenatge a la mare, sorgeix inevitablement la necessitat de parlar no només de l’acte primigeni de la concepció-creació, sinó també del concepte que mou tot el corpus del treball de l’artista: la creació creadora. És a dir aquella que també la crea a ella, que intensifica el seu grau de connexió amb la matèria i que propicia subtilment la participació de l’espectador.
Hem d’emfatitzar que més enllà de totes les possibles dissertacions i discursos que es puguin construir fent d’aquestes obres un ressort de pensament, una de les seves característiques més assenyalades és la seva pròpia entitat estètica. Ens trobem aquí davant un bellíssim, aparentment senzill però complex conjunt de pintures que exploren impecablement els recursos contemporanis de la repetició i la magnificació, una sèrie d’ambivalent naturalesa que sàviament ens reconcilia amb la tradició estètica de la gran pintura, de -diguem-ho així- de “l’obra” que existeix per si mateixa, d’una entitat que reclama la voluntat d’aquella mirada inquisitiva que assumeix el repte de penetrar en els seus significats i atorgar-li els seus propis sentits. Fetes amb els colors harmoniosos de games que indueixen a la meditació, les qualitats físiques d’aquestes pintures són molt singulars: la seva fragilitat, transparència i volatilitat.
També ho és la forma en què es relacionen entre si i com ocupen l’espai. Sens dubte la seva observació ens du més enllà dels murs de la galeria Horrach Moyà, cap als territoris de la vida i la ciència, del record indescriptible i de la memòria encara no viscuda. Una fita important per la pròpia existència de la pintura contemporània.
ENGLISH TRANSLATION
“SUSY GÓMEZ. QUANTUM AND THE CREATIVE CREATION”
Post-conceptual genealogy artist whose work rejects closed qualifications, the work of Susy Gómez (Pollença, Mallorca, 1964) “arises from the desire to explore the intersection between art and spirituality, social action and identity”. With nearly thirty years of career acclaimed by international art criticism, which has included her among the most prominent voices of her generation, her work is part of important international collections and maintain that solid plot and formal coherence that understands art as a language conducive to exploring one’s own limits as well as those of the image itself. This is an expansive concept that pays equal importance to memory objects and to new creations. This means the possibility for the artist to drive her research in line with the new linguistic behaviors of contemporary art, addressing in parallel a critical questioning about the instrumentalization and representation of the female figure. Not infrequently it’s she, with her body and her necessity to interrogate the world or conjure up memories what encourages her works, as it happens with her biographical videos or, among others, her well-known metallic sculpture-dresses. Moreover, the painted photographs, the large-format sculptures of ethnographic and natural elements, the paintings and the installations in dialogue with the real space, endorse the specific weight of Gómez artistic contribution to the international world of art and exemplify some of the most outstanding aspects in which she deepens her work.
With equal features of emotion and intelligent lucidity, Susy Gómez current exhibition at Galeria Horrach Moyà in Palma comes at a time of full maturity of her body of work, with the artist freely moving between themes and languages. According to the exhibition’s presentation text, her latest artworks may be understood as an “instinctive, confessional ‘Action Painting’, done with random effects on the canvas, an absolute devotion to unrestricted personal expression.”
And once again we are placed in front of the dialectic tensions between time and space. Between the symbolic, metaphoric or spiritual dimensions of matter and its suitability to reflect in encrypted visual codes the emotions and the affections of human beings. Guided by her sensitivity and keen intuition for the image, the magnification (or enlargement) of elements taken from nature or ethnographic and everyday objects show the artist devotion to things of personal significance. Now, four years after the impressive paintings of the “Metallica” series -in which Susy Gómez placed us in front of the very first shots of the Gothic watermarks- the artist returns to painting and surprises us with the enormous, almost monumental, overwhelming formats of intriguing presence made in honor of her mother. The series of photographs of a prestigious fashion magazine that Gómez covered with paint, disturbing the view of the fabulous bodies of the top models -the “Gracias” of our time- exhibited at the CAC of Málaga under the title ” The helm of my souls “, hid a dedication to their sisters.
Explicit and intriguing as always, the artist has entitled “Quantum” her new paintings dedicated to her mother. Quantum is a term that in Physics refers to a minimum form of energy on time and space, a concept that for Susy Gómez becomes a symbolic camp of mysterious complexity that allows her to start up a dialogue between mater and creation and a fertile opposition between the void and the full, which reminds us of that essential reflection of François Cheng. As said this renowned poet and specialist in Chinese painting “without the void, in painting same than in universe, will not circulate the breaths, will not operate the ying-yang”. And going deeper into this subject that seems to us very significative to understand these latest pieces, we agree with Cheng that “In front of the full, the void constitutes a living entity”.
In fact, the artist’s “quantums” seem to “navigate” or “float” in a weightless space, perhaps liquid, a void that is also a minimum and perhaps a maximum area of life, which has a deep contemplative dimension that leads us from Kant’s philosophy to the metaphysics of time and space and the interrelationship between the observer and the sentient world that studies quantum physics. Certainly. Susy Gómez’s hybrid forms -whether invented, found or manipulated from a model- have a double natural and artificial vibration and make us think about both the origin of creation in the mother’s womb and the expansion of the universe and wormholes, minimal shapes and large galactic constellations, invisible as the unreachable or the microscopic.
And this is how Susy Gómez once again weaves the link between art and life, between science and spirituality … or, if you will, between experience and memory that becomes consciousness. In making these sensitive, spiritual and beautiful paintings a tribute to the mother, inevitably arises the need to speak not only of the primordial act of conception-creation, but also of the concept that moves the whole corpus of the work of the artist: creative creation. That is, the one that also creates and intensifies the degree of connection with the matter, subtly promoting the participation of the spectator.
We must emphasize that beyond all possible dissertations and discourses that can be constructed by making these works a source of thought, one of their most notable features are their own aesthetic entity. We are here faced with a beautiful, seemingly simple but complex set of paintings that impeccably explore the contemporary resources of repetition and magnification, a series of ambivalent nature that wisely reconciles us with the aesthetic tradition of great painting, or -let’s say so- of the “work” that exists by itself, of an entity that claims the will of that inquisitive gaze that takes on the challenge of penetrating its meanings, letting be moved by its own senses.
Made with the harmonious colors of games that induce meditation, the physical qualities of these paintings are very unique: their fragility, transparency and volatility. So is the way they relate to each other and how they occupy space. No doubt his observation takes us beyond the walls of the Horrach Moyà gallery to the territories of life and science, of indescribable memory and of a memory not yet lived. An important milestone for the very existence of contemporary painting.
