Les sales de cinema viuen moments complexos i d’alta incertesa. Les plataformes sota demanda no paren de créixer i els cinemes tradicionals han d’entomar el cop —la pèrdua constant d’espectadors— per trobar una viabilitat al negoci. Parlem d’aquesta situació, però també d’imaginació, de captar públics i de qualitat artística, amb Toni Espinosa, responsable dels Cinemes Girona, una sala amb personalitat pròpia i ferm compromís amb l’espectador. Inaugurada el 10 de març de l’any 2010, segueix al peu del canó en l’aposta per una programació independent i el cinema d’autor.
El març del 2020 hauria d’haver estat una festa grossa pels Cinemes Girona. Es complien deu anys des que les antigues sales de cinema situades al carrer Girona de Barcelona començaven una nova vida, renovades i reorientades a ser un espai multicultural. Des d’aleshores, i agafant el relleu d’una espai amb més de 25 anys d’història, s’hi acullen films europeus i internacionals, cinema en català (també en l’aposta del doblatge i la subtitulació), festivals i mostres de cinema (Asian Film Festival, l’Americana, etc.), projeccions audiovisuals amb un lligam al barri i cinema infantil i juvenil.
L’aposta, en aquest sentit, és clara: un cinema divers, obert i de qualitat. Potser un dels camins possibles per arribar a bon port i esquivar les inclemències dels nous hàbits massius de consum. “Crec que no hi haurà un únic camí”, reflexiona Espinosa, al respecte. “D’una banda, tenim els cinemes que participen d’una programació més globalitzada, que estrenaran el mateix film alhora i a tot el món. De l’altra, els cinemes petits que estrenem pel·lícules turques, gregues, poloneses, on hi ha un relat. Nosaltres defensem això, el cinema de la diversitat”.
En bona mesura, és una aposta per la mirada, com s’ha fet tradicionalment amb els segells discogràfics o les editorials. “Tu ets fidel a aquella manera de veure el món. Els cinemes que no apostem per la globalització anem adoptant una personalitat pròpia i singular”, rebla. “En el nostre cas, no hem fet un disseny premeditat, sinó que al llarg d’aquests onze anys, la nostra personalitat s’ha anat modelant, construint i adaptant a les necessitats de la gent que t’envolta, de l’entorn i el teu públic”.
Del ‘fast food’ a la cuina de mercat
La diferència entre aquest model i el de les grans multipantalles és la mateixa, segons Espinosa, que l’existent la restauració actual. “Programar 100 pantalles és com cuinar per 3.000 persones, no et permet fer un plat molt elaborat. No és el mateix el fast food que un restaurant on trien molt bé els ingredients i on van a comprar producte fresc al mercat. Seria això. El cinema és un art viu i cal estar amb els ulls ben oberts a tot el que es mou i es cou. Has d’escollir. I això és un plus important per a molt públic, sobretot un públic exigent i que vol una experiència mes enllà de l’entreteniment”.
“El que m’agrada és saber què es cou al món. La diversitat. Si al final acabem tots veient una sola pel·lícula, en una pantalla petita, és un camí que personalment m’interessa poc”, afirma Espinosa. “Però no soc partidari de l’apocalipsi, pel que fa al cinema. El valor està en l’experiència: riure i plorar, junts, sempre suma. Qualsevol experiència col·lectiva incrementa les sensacions”. I també la concentració en allò que veus. “En un dispositiu on reps correus, whatsapps o alertes constants, no et pots concentrar. Com a experiència no té cap sentit”, s’exclama. “El futur és excitant i prometedor per a tothom. Cal estar alerta i saber adaptar-se”.
Espinosa, que a banda de ser el responsable de Cinemes Girona és productor, té molt clar que, per atraure públic, has de ser actiu i singular. “En el nostre cas, fem estrenes, festivals i projeccions especials, i això ja forma part de la personalitat intrínseca de la sala. Cal estar implicat amb la societat, proposar temes de debat. Avui en dia, l’audiovisual et permet tenir molta informació en poc temps, i poder intercanviar opinions i fer preguntes. Aquesta part és fonamental per a la nostra sala. Al final, es tracta de tocar de peus a terra i estar connectats a la ciutat”.
La fidelització del públic
En aquest compromís amb el públic, els Cinemes Girona tornen a posar a la venda, fins a finals d’agost, l’abonament anual per gaudir de tot un any de cinema, al preu de 65 euros. “El 2013 va ser un moment crucial per a nosaltres: érem en plena crisi, no teníem recursos econòmics. La proposta d’abonament va anar molt bé i podem dir que si avui estem vius és per aquesta idea”. Permet gaudir de tot un any de cinema a un preu econòmic i “ens ajuda a connectar amb un públic jove, que està més acostumat a consumir d’una altra manera. Rejoveneix l’espectador i ens el renova”.
Aquest 2021, a més, per celebrar la fidelització dels espectadors a les sales de cinema d’arreu, la sala barcelonina ha produït el curtmetratge Les empremtes de la llum, dirigit pel jove Rubén Seca. “La idea és explicar a través d’imatges el valor de l’experiència cinematogràfica. Volem que aquest curtmetratge serveixi perquè els autors expliquin la seva experiència personal i per mostrar que el cinema sobreviu al temps”.
