Ambientades en diferents països i etapes històriques, novel·les gràfiques com ‘El fill del xofer’, ‘Ruptures’, ‘Tian’anmen 1989’, ‘Elise i els nous partidans’ i ‘Kent State’ s’endinsen en l’anàlisi política des d’òptiques que conjuguen la ficció amb la reconstrucció biogràfica o la documentació periodística.
Amb el curs polític arrencat des de fa ja unes setmanes, no és mal moment per repassar alguns dels còmics que -o bé acabats de publicar o bé presents des de fa ja un temps als taulells de novetats- aborden la política de manera directa, tot i que des de diferents òptiques i centrant-se en diferents llocs del món. Una proliferació emparada per l’auge del còmic de no-ficció, que tant aviat adopta les formes de la crònica en primera persona com del reportatge periodístic.
Com és sabut, l’assagista, biògraf i crític literari Jordi Amat va concebre El fill del xofer com una novel·la basada en fets reals, amb referents tan il·lustres com A sang freda, de Truman Capote, o L’adversari, d’Emmanuel Carrère. En aquest cas, la vida d’Alfons Quintà, conegut tant per ser un dels periodistes més influents de la Transició com pel seu caràcter despòtic, manipulador i rancuniós; unes característiques que van anar més enllà de tota previsió quan va assassinar la seva dona i va posar fi a la seva pròpia vida minuts després.
Norma Editorial ha publicat l’adaptació al còmic d’El fill del xofer, signada per José Pablo García; després de les seves versions de La mort de Gernika i La Guerra Civil Espanyola de Paul Preston i de Soldados de Salamina de Javier Cercas, el dibuixant malagueny sembla especialitzar-se a portar a la novel·la gràfica grans èxits literaris o assagístics relacionats amb la memòria històrica.
El fill del xofer de García és una fidelíssima adaptació que es llegeix gairebé com un thriller polític que fa seva la tesi d’Amat: que un personatge tan sòrdid i tenebrós com Quintà acabés sent el primer director de TV3 després d’haver destapat el cas Banca Catalana es pot llegir en clau de metàfora sobre la connivència entre el poder polític i el periodisme. El component gràfic del llibre, d’altra banda, reforça el factor documental d’El fill del xofer gràcies als retrats dels protagonismes de la història i a l’esforç en la recreació d’escenaris, logotips de l’època, retalls de premsa…
La recuperació de la memòria històrica del nostre país -en contraposició amb un alzheimer que funciona com a malaltia literal i també com a recurs metafòric- és un dels objectius de Ruptures (Bang Edicions), ficció al voltant dels nadons robats durant el franquisme. Ruptures arrenca amb una adolescent francesa que ha de viatjar a Barcelona per cuidar de la seva àvia, de qui troba una antiga correspondència que revela un vell secret; les autores del còmic són Laure Sirieix —actriu francesa que aquí debuta com a guionista— i Lauri Fernández, dibuixant argentina que ja al seu país havia abordat la denúncia dels totalitarismes.
Un dels trets que més criden l’atenció de Ruptures és el seu agosarat i impactant tractament cromàtic a base de colors plans, que tan aviat serveix per distingir els diferents moments cronològics en què transcorre la trama —que interrelaciona les vides de tres generacions de dones de la mateixa família— com per evocar simbòlicament els colors de la bandera de la República Espanyola. A manera divulgativa, les últimes pàgines del llibre estan dedicades a ampliar la informació històrica —amb textos i fotografies— sobre alguns dels personatges i fets esmentats al guió.
Això mateix fa també Tian’anmen 1989, publicat per Comanegra, una de les editorials que en els darrers temps estan contribuint a normalitzar la presència a les llibreries del còmic per a adults en català. En aquest cas es tracta de la crònica en primera persona de la gestació de la cèlebre protesta estudiantil a la Xina i de la dramàtica repressió que hi va tenir lloc.
Tiana’anmen 1989 està narrada des del punt de vista de Lun Zhang, jove professor de Sociologia que va formar part del cercle de líders de la revolta i que després d’aquells fets es va exiliar a França, on continua vivint. Lun Zhang ha convertit els seus records en guió amb l’ajut de l’escriptor i periodista Adrien Gombeaud, i el dibuixant Ameziane hi ha aportat el seu llapis i el seu pinzell.
El resultat —traduït per l’escriptor Adrià Pujol i prologat pel periodista Vicent Partal— és una reconstrucció vibrant, apassionada i rigorosa d’aquella massacre que va commoure el món, tot i que el mateix Lu Zhang adverteix que “les pàgines següents no són una autobiografia sinó la història d’un personatge que s’assembla a mi” i que, per tant, tot i el que s’hi explica està obligatòriament sintetitzat.
El veterà dibuixant francès Jacques Tardi havia col·laborat amb la seva parella —la cantant Dominique Grange— en algun llibre-disc que recuperava cançons de la Primera Guerra Mundial, un dels períodes històrics que més obsessiona l’autor. Ara, a Elise i els nous partisans (Salamandra Graphic), la mateixa Grange adopta el rol de guionista per rememorar les seves pròpies vivències durant el Maig del 68.
L’Elise del títol és l’alter ego de Grange; es tracta d’una jove de Lió que l’any 1958 arriba a París, on inicia un procés de consciència ideològica que la porta a rebel·lar-se contra la guerra d’Algèria, a donar suport a les vagues dels treballadors, a abraçar el maoisme, a unir-se a les revoltes estudiantils del 68 i a combatre el racisme estructural contra els immigrants.
La repressió per part de l’estat, la legitimitat de la lluita armada o la funció de l’art en la lluita de classes són alguns dels temes que apareixen a Elise i els nous partisans, una obra plena de fúria que abasta vint anys d’història per acabar establint ecos amb un present que sembla haver oblidat bona part de les reivindicacions d’aquell temps.
Més protestes universitàries, en un altre extrem del món: Derf Backderf —guanyador del premi de Periodisme Robert F. Kennedy de còmic polític— reconstrueix a Kent State (publicat en català per Editorial Finestres i en castellà per Astiberri) el brutal tiroteig que va tenir lloc el 4 de maig de 1970 a la universitat estatal d’Ohio contra estudiants desarmats que s’oposaven a la guerra del Vietnam.
Il·lustrat amb un estil semicaricaturesc deutor de l’underground de Robert Crumb i dels reportatges dibuixats de Joe Sacco, es tracta d’un llibre de protagonisme coral exhaustivament documentat a través de la recerca en arxius i hemeroteques i d’entrevistes a testimonis i supervivents. Kent State és una prova més que el còmic pot ser un vehicle de primer ordre per al millor periodisme d’investigació; dona fe del seu rigor el fet que, de les seves 280 pàgines, n’utilitzi 25 per referir les fonts en què es basen cada diàleg i cada situació.
