Una Intel·ligència Artificial entrenada per Sergi Caballero, un dels tres fundadors de Sónar amb Ricard Robles i Enric Palau, és l’autora de Processing… 30 years of Sónar, la producció que celebra el 30è aniversari d’un festival que des de Barcelona ha conquerit el món, al punt de ser acollit en altres 47 ciutats dels cinc continents. L’audiovisual recorre la història del Sónar a través de les sempre controvertides campanyes gràfiques, creades per Caballero, que han esdevingut un dels segells identitaris de l’esdeveniment. 30 anys, 30 identitats gràfiques i 39 minuts de pel·lícula plena d’imatges deformades, mans sense dits i cares desfigurades, que t’atrapen en una dinàmica d’atracció repulsió, mantenint-te enganxat a la pantalla. Els bessons, els pares dels organitzadors del festival, els arbres amb les orelles, els fantasmes, Maradona, els éssers híbrids, el gos embalsamat i les altres campanyes s’han fusionat en una projecció que explota “la bellesa de l’error”, com va declarar Sergi Caballero ahir, poc abans que s’obrissin les portes del festival.
Des de l’edició pandèmica del 2021, Sónar manté un ull sobre la Intel·ligència Artificial (IA) aplicada abans de res a la creació musical, però també a altres expressions creatives, com en el cas d’aquest any, la creació audiovisual amb un festival de cinema generat per IA, organitzat en col·laboració amb la UPF. A més, ampliarà el radi d’acció abordant les implicacions culturals, ètiques (especialment interessant el debat sobre la possible amenaça de la IA a la propietat intel·lectual), econòmiques i industrials de les noves eines i processos creatius vinculats a la IA. En aquest marc Pau García, fundador de l’estudi Domestic Data Streamers, analitzarà la necessitat de fer un ús ètic i responsable de la IA des de la perspectiva dels artistes i Kate Darling, una de les expertes més destacades del món en ètica robòtica, parlarà en un escenari, envoltada per set pantalles, sobre les futures relacions socials, ètiques i legals entre humans i robots.
La Fundació Mies van der Rohe que col·labora amb Sónar des del 2012 presenta Reprocessing… Piano+AI, un projecte que converteix l’icònic espai del Pavelló Mies van der Rohe en un laboratori obert, on el públic pot ser testimoni dels assajos de diversos artistes del lineup de Sónar 2023 interactuant amb la IA desenvolupada pels investigadors de la UPC juntament amb el pianista Marco Mezquida.
Sónar fa 30 anys i en fa 11 que va canviar l’epígraf de “festival de música avançada i art multimèdia” per la de “música, creativitat i tecnologia”, substituint Sonarmática, l’espai expositiu de gloriosa memòria, per l’actual Sonar +D, que després d’estrenar-se amb starts up, aplicacions, fons d’inversió, acceleradores i mentors al servei de les noves indústries culturals, des d’alguns anys aposta per la col·laboració amb les universitats i exposa els millors projectes gestats pels seus estudiants. En aquest espai, anomenat Project Area, es presenten uns 80 projectes arribats d’universitats, laboratoris, empreses i estudis creatius de 23 països, escollits entre els més de 400 candidats que es van presentar a la convocatòria del festival. Es tracta, en la seva gran majoria, de projectes de fi de curs que, potser, un dia tindrem al nostre mòbil, però segurament no als nostres museus i centres d’art. Destaquen les reinterpretacions dels pioners jocs Arcade com Slowly fading into data d’Albert Barqué, la història d’un ésser humà que es converteix en dades, basada en la investigació sobre les identitats sintètiques i One hit wonder d’Aleix Pitarch, una novel·la visual per a Game Boy sobre el viatge nocturn d’un jove anomenat Ismael per una Barcelona ciberpunk i els seus records personals.
Tot i que rares també hi ha algunes aproximacions genuïnament artístiques com la instal·lació de Domestic Data Streamers, que proposa una irònica visualització de dades i l’app Nephogram de l’artista català establert a Berlín, Andrés Galeano, que permet calcular quants grams de CO2 emetem amb cada foto que compartim a les xarxes socials. “És una obra pensada per compartir imatges de manera sostenible. Com a obra d’art que és, ofereix una predicció aproximada, el més important és ser conscients que tot compta i que ens enfrontem a un desafiament com a humanitat” assegura Galeano.
Dissabte Sónar clausurarà tres intensos dies amb l’anunci del “xou més espectacular de la seva història”: HOLO d’Eric Prydz, un dels grans intèrprets del house progressiu. Es tracta d’un espectacle 100% immersiu generat mitjançant hologrames projectats sobre dues pantalles de dimensions colossals enfrontades i un desplegament de raigs làser que transforma completament l’espai. “HOLO representa la voluntat de portar el festival al límit” conclou Ricard Robles.
