Es presenta al Mercat de les Flors de l’11 al 13 de desembre la darrera producció de la mallorquina Eulàlia Bergadà. Reconeguda amb el premi de Coreografia de l’Institut del Teatre el 2015 i nominada en diverses ocasions en els de la Crítica de Dansa de Catalunya, investiga al voltant del valor de l’especialitat, en tant que disciplina de la forma. Ho fa en diàleg des de la seva experiència de coreògrafa i intèrpret. I en un espai de contrastos entre allò que vol transmetre i les condicions de possibilitats que ofereix el marc de les arts en viu. Per això, la música, l’escenografia, la il·luminació, el vídeo i el vestuari són els altres dels elements imprescindibles des dels quals crea. “Aquesta probablement és una peça on he permès que tot plegat em travessi d’una manera més determinada” ens explica just uns dies abans de la presentació a Barcelona.
El punt de partida de “Very very slightly”, peça estrenada a Palma, són els diamants. Estructures cristal·lines “invencibles”, tal com suggereix l’origen etimològic de la paraula. “Hi ha alguna cosa inconscient sobre la brillantor que sempre m’ha atret.” I és que, efectivament, fins i tot en un dels títols anteriors hi parlava: “Gold dust rush.” Però probablement es pot establir una relació més directa amb “Nixie (Deep inside)”, el darrer solo que va crear: “on feia tot un viatge al voltant de la idea de canvi al llarg de la vida; però sempre des d’una essència, probablement de naixement”. Reconèixer i acceptar aquella naturalesa constitutiva, permet fer-se’n conscient i jugar millor amb ella.
“Un diamant al cor,” aquesta és la troballa que feu llavors l’artista. On se situa l’imaginari de cadascú. Un món oníric des del qual, en la primera obra on ella és fora d’escena, està interessada a observar el fenomen de la refracció: “llum que travessa el mateix sistema, en l’àmbit corporal, de coreografia, com també a través de l’espai, l’entorn, la musicalitat i les persones que formen part d’aquest conjunt.” Això inclou també, és clar, la manera com el públic percep tot aquest experiment.
Sempre tenint en compte les imperfeccions, perquè els diamants també en tenen: “contrari a l’imaginari de la dansa i dels seus estereotips; presoneres com som d’això, les intèrprets; i artesanes en la seva constitució.” Acceptant que són potencialitats en brut, que és la posició des de la qual treballa la dansa. “I és allà on existeix allò que anomeno les inclusions o formes que et creen a tu mateixa: els ideals, la mateixa condició física, els espais relacionals, la formació rebuda, etc.” Tot plegat en una dinàmica de contraris que la coreògrafa accepta: “ens condicionen, però gràcies a ells cadascú crea de manera diferent i els fem brollar.”
Ens aturem en la conversa, per un moment, en un dels elements diferenciadors d’aquesta peça amb respecte les anteriors: l’Eulàlia no balla. Si seguim amb la idea de l’estereotip de la dansa, una coreògrafa és qui talla i dóna esplendor a la forma. “La forma és bàsica en la nostra disciplina; però en comptes d’ignorar les intèrprets, proposo travessar-les: a través d’elles mateixes. No m’interessa la imperfecció, però és evident que ens movem en el conflicte i la catarsi; entre el treball d’estudi i l’exhibició. Una intervenció on sento que el mateix sistema que han creat les ballarines, m’ha tret fora d’escena.”
Amb la imprescindible i recurrent col·laboració de Marc Naya, músic i mestre de cerimònies per a l’ocasió: “em té molt escoltada, molt ballada, molt harmonitzada, sí. Forma part d’una mena de maquinària que posem en marxa, a través de la invocació d’una sèrie de codis que sap molt bé que són necessaris en el conjunt.” Comparteix escena amb les ballarines Evelyne Rossie, Olga Clavel i Maria Torrents. Amb petits fragments discursius, textos que introdueixen al món oníric i poètic de la peça; i allò que es vol tractar en l’espectacle: “amb un punt de sarcasme, com m’agrada”, afegeix. Amb les intèrprets, ens explica la coreògrafa, es va prendre el temps necessari perquè acabessin conformant un grup, totes plegades: “buscava ballarines de personalitat; amb implicació emocional; que tinguessin coses amb les quals em sentís identificada; i d’altres aspectes que admirés i m’agradaria tenir. En un procés personal, una cura de dona a dona, un aspecte en el qual he pres molta atenció.”
“Very very slightly” es veurà al Mercat de les Flors, amb tres seccions (immaculat / escardat / refractat) i un pròleg inicial. Etapes sense solució de continuïtat. “La forma com a exercici expressiu capaç de vibrar. Una mica intangible, tot plegat, però parts d’una mateixa cosa: la dansa com a viatge energètic.” Amb la marca de la casa: les referències a la dansa clàssica; les folklòriques -mallorquines-; i les pop. Tot un univers ben particular que converteix cada nova producció d’Eulàlia Bergadà en una experiència escènica i personal.
