Que la música d’arrel, així com moltes expressions artístiques basades en l’arrel, estan agafant protagonisme i viuen un moment de reflexió i revolució, és un fet. El Tradicionàrius, la Fira Mediterrània, l’ÉsDansa, el Càntut, el Fimpt, el Dansàneu o tants i tants altres aparadors, són reflex d’aquesta re-evolució.
Les mostres de cultura popular de caràcter associatiu, a remolc d’aquest moviment, de mica en mica també van explorant noves vies d’expressió. Ja sigui acostant-se als sectors creatius professionals o bé replantejant les seves posades en escena.
És en aquest context quan apareix la Capitalitat de la sardana. I que pretén ser un gran aparador on, durant un any, una població intenta convertir el sardanisme en un dels eixos culturals del municipi, i alhora intenta convertir aquest en el gran epicentre del sardanisme a escala nacional. Ressò local i nacional, per tant. I tot plegat ho fa a partir de concerts, ballades, exposicions, campanyes, programacions… en definitiva, tot el que es pugui arribar a imaginar.
Aquest 19 de març Balaguer assumirà aquesta Capitalitat i obrirà tot un any de programació amb el sardanisme i la cultura popular com a eix vertebrador. Ja per començar, el moviment sardanista de la ciutat, molt conscient de la situació que juga en el seu municipi, ha apostat per crear una Associació Capital de la sardana on tinguin cabuda tota mena d’entitat del municipi i, per tant, que ja d’entrada, no sigui només una celebració d’un sector concret. Una associació que es coordina i treballa amb la regidoria de cultura de la Paeria per a desenvolupar el programa i els objectius plantejats.
Jaume Marvà, el president d’aquesta entitat, destacava que “l’objectiu no és fer molta activitat, sinó activitat de qualitat”. “Nosaltres hem plantejat la Capitalitat de la sardana des d’un punt de vista molt realista –explica–. I és que a Balaguer el sardanisme no arriba a un 5% de la població, i, per tant, no hem volgut fer un programa per aquest 5% sinó per al 100%”. I la fórmula que ha trobat l’entitat acabada de crear per arribar a tot el gruix és esquitxar les celebracions habituals amb sardana, música de cobla o cultura popular en genèric, així com concretar una ambiciosa programació d’espectacles de fusió i qualitat.
El calendari, per tant, acull tres tipus d’activitats: les que marca el protocol de la capitalitat (inauguració i cloenda, lectura de premis del dia de la sardana, trobada d’escoles de cobla, activitats multitudinàries com la final dels cursos de centres cívics…), i que, com diu Marvà “són activitats pels convençuts”. Una segona línia de treball és la crida que s’ha fet a Balaguer perquè tota mena d’activitat social i cultural que es faci surti esquitxada amb la presència de la sardana o la cobla (així, a tall d’exemple la Biennal de gegants que s’ha de fer a la capital de la Noguera, acabarà amb una ballada de sardanes gegant). I, finalment, el tercer bloc, és la programació on es marida la cobla amb tota mena de llenguatges musical, “per arribar a tots els públics, no fer només una cosa per al gueto”.
En definitiva: repopularitzar, renovar i tornar a connectar amb la societat balaguerina.
El dia 19, Sant Josep, serà la posada de llarg de la capitalitat. I ho farà ja amb un dels concerts que més ha rodat els darrers anys pel que fa a la fusió de l’àmbit de la Cobla. A més dels actes protocol·laris previstos pel migdia, a la tarda arribarà la proposta de la Cobla Sant Jordi i Roger Mas. Tota una declaració d’intencions. Aquesta serà la tònica, “treure la sardana de la seva zona de confort” i aproximar-la al rock, el pop, el flamenc, el jazz o el líric.
El devessall d’activitats, tot i que encara no s’ha anunciat tot, serà un no parar fins al març del 2023. Al juny pujarà a l’escenari l’orfeó balaguerí amb una les formacions de cobla de referència a les terres de ponent, la Bellpuig Cobla. Al juliol la popular Transsegre torna amb un concert de l’Elèctrica Dharma. Seguiran propostes com el cantaor flamenc Pere Martínez i la cobla Marinada, que presentaran “Llum”, una fusió de flamenc amb sonoritat a cobla que no deixa indiferent i que obra possibilitats fins ara inexplorades.
En l’àmbit dansa, la commemoració farà que totes les escoles de la ciutat participin en el pla “Saltem i Ballem” de la Federació Sardanista de Lleida. Hi haurà la programació de ballades habitual (entre les quals hi destaca la presència de la cobla holandesa “Amsterdam”). I com cada any, la plaça del mercadal acollirà la final nacional de colles sardanistes de competició i s’hi sumarà la final de més creativa del campionat de sardana esportiva, la Final Nacional de Punts lliures.
La commemoració no es quedarà només aquí, i obre l’àmbit d’actuació més enllà del sardanisme. Paeria i Associació treballen amb una necessària obertura i fa que la cultura popular en el seu format més ampli, hi tingui el seu espai. Així, una de les propostes més celebrades els darrers anys al voltant de la jota com és “A vore”, també hi serà present. Aquest és un espectacle de “tradificció” que confronta i integra llenguatges aparentment distanciats en l’imaginari contemporani urbà: música electrònica i dansa contemporània davant de jotes, cants de llaurar, dolçaina i una balladora que sembla arribada del passat. Una reflexió profunda sobre la identitat contemporània i que passeja pels límits del que es considera “modern” i “tradicional”.
I aquí està la clau. Deia Foix “m’exalta el nou i m’enamora el vell”. I Balaguer sap girar la truita i reclama espai per a un so, una dansa, una expressió (el de la cultura popular en general) que de tan vell és nou.
