Té tot just 28 anys, però ja ha guanyat el premi al millor director al Fesitval de Màlaga per ‘Julia ist’ i, com membre del col·lectiu VV.AA., s’ha emportat aquest 2020 el premi de la crítica en la categoria de noves tendències. Ella és directora, dramaturga, actriu… Elena Martín no és només una promesa del teatre i del cinema d’aquest petit país de la Mediterrània occidental. És alguna cosa més. Quan fa teatre, no s’arronsa. Quan fa cinema, molt menys. ‘Julia ist’ passava durant una nit, a Berlín. A ‘This is real love’ ens explicava a qui estimava. Aquí, al Zoo de Vidre mirarem de saber qui és, com pensa, què vol fer. Perquè si abans , abans de tot, era ja complicat obrir-se camí per a algú de menys de 30 anys, avui has de pujar un mur tan alt que fa basarda.
Martín ens explica com va endinsar-se en el teatre, des del cinema, i com creu que la cultura pop és molt més que exposició banal. El col·lectiu VV.AA. ho ha demostrat de sobres. No ens estranya, tanmateix, que digui que han aprés a fer teatre “des de l’acció”. Fent-lo. I arriscant-se. Són: Elena Martín, l’escenògraf Marc Salicrú, la dissenyadora de so Clara Aguilar, la directora i actriu Anna Serrano, Max Grosse Majench, Sofia Gallarate, Laura Weissmahr i Eduard Autonell.
El proper projecte dels VV.AA., ja ens ho anuncia, serà més polític, més combatiu. Si fins ara s’havien centrat en els límits socials de l’amor, ara volen anar cap a una altra banda. En la seva col·laboració amb Íntims Produccions, ‘Pool (no water)’, ja van agafar Mark Ravehill per sacsejar-nos. Esperem amb candeletes el seu nou pas.
El seu últim treball al cinema és ‘Suc de síndria’, pel·lícula d’Irene Moray on ha fet d’actriu. La teniu a Filmin.
