L’únic pecat que ha comès Llàtzer Garcia, artísticament parlant, és haver nascut un pèl tard. Té 38 anys i si en tingués 45, per exemple, ara estaria en la plenitud de la seva carrera i hauria tingut l’oportunitat de demostrar el seu talent en grans espais. Però tot i ser l’autor de ‘La pols’ i ‘Els nens desagraïts’, premi de la crítica al millor text de 2017, encara li costa que els de dalt se l’escoltin. És un dramaturg diferent, molt anglosaxó, que ha begut de la gran novel·la nord-americana del segle XX i que ara porta a Barcelona una comèdia. El títol és ‘Els somnàmbuls’, una versió de l’obra ‘Design for living’ de l’anglès Noël Coward. Està en cartell a l’Escenari Brossa.
L’obra de Garcia és contundent. I mai no defuig els temes més delicats, des de la mort a l’obscurantisme o el fanatisme. Els seus personatges són durs, sense escletxes. Ara, però, fa un petit gir de guió provant sort amb la comèdia. Una història que inclou un triangle amorós i que apunta les maneres txekhovianes que estan centrant ara mateix la seva atenció.
El dramaturg gironí fa un retrat de la seva generació per denunciar la injustícia que s’ha comès amb ella. Fa uns anys, reconeix, estava més frustrat que ara, que ha decidit seguir tirant sense demanar permís i gràcies a sales com la barcelonina Flyhard i la gironina La Planeta. A finals de temporada estrenarà al TNC. Ja era hora!
