Pol López és un súper dotat de la interpretació. Acaba de fer ‘Solitud’ que ja és a punt d’estrenar ‘Testimoni de guerra’ al TNC, un díptic que ha escrit Pau Carrió i a on ell es posa en la pell d’un fotoperiodista bèl·lic… López fa un monòleg. El segon de la seva vida, des d’aquell ‘Ivan i els gossos’ que, una dècada enrere, ens va deixar clavats a la cadira i descobrir un actor que, aleshores, ja intuíem que seria gran.
En aquest temps ha estat Hamlet, Didí a ‘Esperant Godot’, en Christopher a ‘El curiós incident del gos a mitjanit’… Poca broma. I ha sabut mantenir La Solitària, la companyia que comparteix amb Pau Vinyals i Júlia Barceló.
Saltar a la fama amb un monòleg com el de Hattie Naylor va ser tot un què. De cop, vam tenir davant dels morros un tros d’actor que, sense res en escena, només amb el cos i la veu, era capaç de transportar-nos a Moscou, a un hivern molt fred. Han passat moltes coses des d’aleshores. ‘Ivan i els gossos’, ens diu López, va ser una classe accelerada de teatre. “Fer un monòleg és molt dur” confessa. Però també, estar sol a l’escenari, li serveix per més coses: “Et fa adonar que el millor de fer teatre és estar amb més gent”.
López treballa molt, però això no vol dir que hagi aparcat La Solitària. Ens avança que estan treballant amb un nou projecte i que comptaran amb altres actors, cosa que no han fet mai fins ara. Amb ‘Orsini’ només van incorporar Míriam Alamany.
I no s’oblida de donar sortida, algun dia, al seu vessant creatiu. “Tinc ganes de fer alguna cosa de creació”, ens diu. Deixa clar que s’ho passa molt bé com a intèrpret. Però té un cuquet a dins que el crida. Només necessita una mica de temps.
