La Calòrica és una mena de miracle. És una companyia nascuda fa una dècada que, contra tot pronòstic, ha aconseguit sobreviure i créixer a cada espectacle. Amb ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’ aixequen la seva desena obra de teatre. L’estrenen al TNC després d’un 2020 que van engegar amb ovacions pel ‘remake’ de ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’ al Lliure i van acomiadar de manera esplèndida amb la reposició d’‘Els ocells’ a la Beckett. Amb una pandèmia, pel mig, per cert. Han sabut aguantar el temporal i aquí els tenim a punt per parlar-nos de tot el que ens ve a sobre.
No ho han tingut fàcil. Perquè van néixer el 2010 quan vivíem en caiguda lliure. Així i tot, han anat sumant espectacles i els seus integrants, experiència. Van creure en el seu projecte i el resultat el podem gaudir ara. Perquè, abans de Lliure i TNC, han passat per gairebé tots els teatres petits de Barcelona amb peces tan esplèndides com ‘L’Editto bulgaro’, ‘Fairfly’, ‘La nau dels bojos’ o ‘Sobre el fenomen de les feines de merda’. ‘Els ocells’, estrenada a la Beckett el 2019, va suposar un abans i un després. Un salt sideral. Ja no eren una promesa sinó una deliciosa realitat.
La Calòrica són Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Albert Pascual, Marc Rius, Israel Solà, Júlia Truyol i Joan Yago. Gairebé tots, en aquests onze anys de vida, han tingut l’oportunitat de participar en grans muntatges, sobretot en els casos de Rius, Truyol i Galisteo-Rocher. Yago va fer la sèrie d’IB3 ‘Mai neva a Ciutat’ i Solà, el director de la tropa, també ha tingut vida en solitari. Al final, però, sempre han tornat a La Calòrica, casa seva.
I si han tornat és perquè, com ens diuen, són ambiciosos. “Som ambiciosos, però lents”, diu Truyol. Perquè han sabut què volien fer i que tenien un projecte en comú que els engrescava tant o més que anar sols al Lliure o al Romea.
Una companyia ben greixada, que es coneix, que fa temps que treballa plegada, és un luxe per a l’espectador. I aquí no tenim, avui dia, gaires exemples de la seva generació que hagin tingut les ganes i el coratge d’aguantar.
Tema d’obertura: Amazones a sa Lluna, d’Antònia Font
