Arts visuals / Exposicions

Cultura i Art a la natura. La Pahissa del Marquet, nou equipament per a les arts

La xarxa d’equipaments culturals i artístics de Catalunya s’ha enriquit amb un centre dedicat a les arts, les lletres i la natura al Vallès. La Pahissa del Marquet, situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, al municipi de Sant Llorenç Savall. El nou centre, dirigit per Ester Xargay, col·laboradora d’El Temps de les Arts, és un espai pluridisciplinari, amb una programació estable d’activitats artístiques, literàries, musicals, educatives i lúdiques, que ha inaugurat amb l’exposició “Alfons Borrell a quatre mans. Llibres d’artistes i projectes”.

La Pahissa d’en Marquet. Nou equipament cultural
Exposició Alfons Borrell a quatre mans. Llibres d’artistes i projectes
Parc de Sant Llorenç-Obac. Sant Llorenç Savall
Fins al 31 de juliol de 2021

Les claus del projecte

Amb la posada en marxa de la Pahissa, la Diputació de Barcelona du més enllà una iniciativa que fa temps que promou amb els programes de poesia als Parcs naturals. El centre està situat en una antiga pallissa del conjunt arquitectònic del Marquet de les Roques, un edifici modernista propietat de la Diputació, construït per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús, deixeble de Domènech i Montaner, alçat sobre les bases del Mas Marquet del segle XIII.

El projecte recupera el rastre literari, cultural i artístic d’aquest mas que va ser casa pairal i residència d’estiueig de Pere Quart (Joan Oliver), que organitzava tertúlies literàries, amb convidats de prestigi, com Carles Riba, Josep Carner, Guerau de Liost, i els membres de l’anomenada Colla de Sabadell, amb escriptors com Francesc Trabal i Armand Obiols. Altres intel·lectuals i artistes s’ hi incorporaren com Ricard Marlet, Antoni Vila Arrufat, Lluís Parcerisa, Josep M.Trabal, Miquel Carreras i Joan Garriga, un grup inconformista, provocador, que qüestionà les convencions de la societat burgesa i franquista del moment, presidit per la llibertat de creació, amb l’ànim de difondre també la literatura catalana a Sabadell i al Vallès amb la creació de l’editorial La Mirada.

Inauguració de La Pahissa del Marquet © Josep Melero, Xarxa de Parcs Naturals de La Diputació de Barcelona

Per a Ester Xargay, la proximitat de la Colla Sabadell li ha suggerit encarar el centre amb “artistes que escriuen o escriptors que fan art, perquè implica una escriptura diferent, més lliure, pel fet que les arts visuals ja han adoptat una estètica més avançada, camí que la literatura no sempre pren. La literatura adopta una via més periodística, amb tendència al relat o a explicar de les coses. L’estètica contemporània nega el sentit i prioritza altres maneres de comunicar.”

Ester Xargay i el poeta Carles Hac Mor, avui desaparegut, van ser uns grans defensors de la llibertat creadora des d’una base dadaista, inconformista i demolidora de les convencions, al mateix temps que van integrar en les últimes dècades la poesia a la natura, en parcs naturals, però també a la Vall d’Aran, a l’Empordà i en altres indrets del país. Ara, Ester Xargay té l’oportunitat de consolidar una línia de treball cultural i artística que marida art i natura, una tendència avui arrelada a Catalunya, que viu una expansió, amb altres iniciatives com ARBAR, a la Selva de Mar, a l’Empordà, amb la Fundació L’Olivar, i al Bages, amb les iniciatives de Cacis.

Ester Xargay es proposa exposar escriptors que fan art, el que implica tenir en compte el vessant del ric camp dels llibres d’artista. En la línia d’Alfons Borrell, es proposa mostrar Jordi Aligué, que és un artista que també escriu i amb qui vol compartir experiències amb el centre de Vallgrassa que aquest dirigeix amb Anna Bellvehí al Garraf, i que és el primer centre de referència en art i natura, que ha obert altres ponts culturals amb el País Basc, Itàlia i L’Alguer, entre altres.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Susanna Ginesta i Coll. Xarxa de Parcs Naturals de La Diputació de Barcelona

Alfons Borrell, la lírica pura del color

La primera exposició, inaugurada el passat 5 de juny, Alfons Borrell. Llibres d’artista i projectes posa de manifest la voluntat del projecte de ser intergeneracional, amb llibres d’artista que Alfons Borrell (1931-2020), artista de Sabadell recentment traspassat, va dur a terme amb poetes i artistes, la majoria més joves. Es tracta d’un conjunt d’obres fetes a quatre mans amb poetes, artistes, músics i arquitectes, com Vicenç Altaió, Perejaume, Jordi Alcaraz, Manuel Guerrero, Josep M. Mestres Quadreny, Joaquim Sala- Sanahuja, Jordi Rodés, i amb les millors editorials de libres d’artista de Catalunya.

Interior de l’exposió dedica a Alfons Borrell © Anna Borrell

Tots ells comparteixen el sentit alliberador de l’avantguarda artística i trencador de la  modernitat. Alfons Borrell, un dels millors representants de l’abstracció lírica a Catalunya, des d’una posició radical i sense concessions. L’exposició ret homenatge a aquest artista amb el documental Reconèixer Borrell, realitzat per Susanna Bernadí i Aleix Gallardet, pioners del festival de poesia al Pla de Beret, a la Vall d’Aran.

Detall de l’exposió dedica a Alfons Borrell© Judit Contreras, Diputació de Barcelona.

Borrell és l’artista del color, del blau, del taronja, que pinta amb una tensió emocional vibrant a la recerca d’una puresa absoluta. Podríem parlar d’una nova abstracció a casa nostra en el mateix període que es produeix als EUA a final dels anys cinquanta, però Borrell és un artista mediterrani, que es fon en el blau, el taronja, el negre, el verd. “Soc blau”, diu, és color, i difícilment trobaríem un blau igual o un taronja equivalent als blaus i taronges Borrell. Ell, que havia pertangut al Grup Gallot, de Sabadell, amb una gran acció pictòrica col·lectiva, ratllant el dripping de Pollock a la Plaça Catalunya el 1960, a partir de llavors obrí una obra pictòrica individual d’un alt voltatge poètic amb el color. El poeta Joan Brossa en digué: “Borrell pinta el buit i el llampec”, per assenyalar la seva abstracció radical. Ara, hi haurà l’oportunitat de recordar el seu llegat pictòric i la seva contribució a la segona avantguarda de postguerra a la Pahissa del Marquet.

Detall de l’exposió dedica a Alfons Borrell© Anna Borrell

Un programa d’art i lletres

El nou centre dedicarà una exposició a l’escriptora i artista Felícia Fuster,  amb la sèrie de pintures de  Plurivisions i la interpretació contemporània de la seva obra pictòrica i literària amb instal·lacions del compositor Xavi Lloses, de la mateixa Ester Xargay, i amb performances inspirades en les pintures de Felícia Fuster: Marta Darder, Mar Serinyà, Marta Vergonyós i Rosa Pou, Mireia S. Zantop i la Piròmana d’Argos. Aquesta exposició, que ja ha estat exhibida a l’ Arts Santa Mònica, commemora el centenari d’aquest artista.

És també una prioritat donar veu i espai als artistes de Sabadell. En aquest sentit, es vol mostrar la literatura de Cafè Central, amb les edicions impulsades per Antoni Clapés, com a literatura extrema i arriscada dins la contemporaneïtat, i  l’obra en ceràmica del seu germà  Lluís Clapés. Més endavant, es compta amb l’obra de Joan Vilacasas, conegut per les seves pintures de planimetries i autor de llibres en col·laboració amb escriptors, un d’ells amb pròleg de Pere Quart. També s’hi mostrarà obra de Fina Miralles, que ha practicat les arts i les lletres. En perspectiva del futur 2022, una exposició comissariada per Maria Josep Balsach es dedicarà al seu pare, industrial i artista de Sabadell, Llorenç Balsach Grau i família.

La Pahissa del Marquet © Ester Xargay

Un altre grup d’artistes versàtils en els dos àmbits, arts i lletres que hi seran presents són Carles Hac Mor, Benet Rossell, i Angel Jové, que integren un projecte lleidatà, consistent en un recorregut antropològic per les contrades de Lleida durant tot un dia. El resultat: Hac Mor escriví un text, Jové enregistrà unes polaroids, i Rossell filmà durant disset hores l’experiència, materials que es mostraran en cru, com una improvisació de la jornada que van viure, en un apropament art i vida. Ester Xargay també vol obrir el centre l’any vinent a una exposició amb artistes emergents, que estiguin en la mateix línia de compartir art i literatura.

El Marquet de les Roques © Ester Xargay

La natura és una de les peces clau d’aquest nou projecte. La seva directora ho té clar: “La cultura neix contra natura, en el sentit de civilització, agafes un tros d’arbre per fer-ne una cullera, una pedra  i  la modifiques per fer-ne una eina i  te n’apropies per necessitat; per tant, cultura és antinatura. Però en sentit artístic intentem retornar la mirada cap al que és la natura, amb l’observació i la contemplació. Observar la llum que canvia sobre una fulla, els núvols que passen, tot el que la natura suggereix a l’artista en contemplar-la dona uns resultats que no estan en la línia de reproduir, sinó d’ adquirir un moviment.  Si puc fer unes tallers de cap de setmana, i que la gent es pugui quedar allà, a la natura,  canvia l’estat d’ànim i penso que és molt bo per a la creació.”

Pilar Parcerisas
Crítica d'art i curadora d'exposicions independent. Doctora en Història de l'Art i llicenciada en Ciències de la Informació. Membre fundadora del diari Regió 7. Ha comissariat més de cinquanta exposicions, entre elles: Idees i Actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980 (1992), Dalí. Afinitats Electives (2004), Man Ray, llums i somnis (2008), Vienna Actionism (2008), Il·luminacions. Catalunya visionària (2009), Dalí, Duchamp,Man Ray. A Chess game (2014-2916), Joan Ponç. Diàbolo (2017-2018), Adolf Loos. Private spaces (2018). Ha publicat Art & Co. La màquina de l'art (2003), Barcelona Art-Zona (2007) Conceptualismo(s). Poético, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007) i Duchamp en España (2009). Crítica d'art del diari Avui i Elpuntavui (1982-2017). Ha escrit guions per al cinema, entre ells destaca el llarg L’última frontera (1992). Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close