Encara que avui la fotografia digital sigui la més utilitzada, hi ha artistes que prefereixen treballar amb l’analògica, sobretot en blanc i negre, tal com feien abans els fotògrafs Irving Penn, Dorothea Lange, Sebastiäo Salgado, Cristina Rodero i els catalans Xavier Miserachs, Oriol Maspons i Ramon Masats, entre altres. Aquest és el cas de l’alemany Jochen Lempert, que prefereix el blanc i negre perquè l’espectador pugui centrar-se només en el que esta veient i no pas en el color dels elements representats.
Jochen Lempert. Visible light
Galeria ProjecteSD.
Passatges Mercader, 8. Barcelona
Fins al 21 d’agost de 2021
Ara, a la galeria ProjecteSD, podem contemplar el seu recent treball Visible light, mitjançant una quarantena d’obres disposades en una de les parets de la sala i en dues vitrines. Aquesta és la setena exposició individual que fa a la galeria. La primera va ser fa quasi vint anys. El procés de treball de Lempert va des del moment que elegeix el tema o element que vol retratar fins a l’obra final, ja que ell mateix revela la pel·lícula amb el paper adequat per a cadascuna de les fotografies. El fet de seguir pas a pas tot el procediment fotogràfic origina que la seva obra sigui del tot singular i alhora d’una tècnica exquisida.
Jochen Lembert (Moers, Alemanya. 1958) resideix a Hamburg. Va estudiar Biologia a la Universitat Friedrich-Wilhelm de Bonn. Abans de dedicar-se a la fotografia va interessar-se pel cinema experimental durant la dècada dels 80 com a membre del col·lectiu Schmelzdahin. Ha estat professor convidat a la HFK d’Hamburg i resident a l’Acadèmia Alemanya de Villa Massimo de Roma. El 1995 li van concedir el premi Ars Viva Photographie i el 2017 va rebre el Premi Camera Austria de Fotografia Contemporània. La seva obra s’ha pogut contemplar en diferents països, entre ells Canadà, Estats Units, Japó, Portugal, França, Suècia, Àustria, Alemanya i Espanya, concretament al CA2M (Centro de Arte Dos de Mayo) de Madrid, el 2018.
Visible light
En aquesta exposició trobem el Lempert més naturalista, degut a que la seva formació com a biòleg li ha permès endinsar-se en el terreny de la natura amb tota normalitat, principalment la que està vinculada amb el món animal. Durant els seus estudis va freqüentar diversos països europeus i africans fent treball de camp i escrivint articles acadèmics sobre el món animal, amb atenció a les libèl·lules. Es va interessar pels científics naturalistes Carl Linnaeus i Charles Darwin, així com pel treball dels fotògrafs alemanys Karl Blossfeldt, especialitzat en la fotografia de formes vegetals, Albert Renger-Patzch, adscrit al moviment de la Nova Objectivitat i els artistes conceptuals Bernd i Hilla Becher.
L’exposició segueix un ordre determinat, ja que el propi artista mostra les peces segons la relació que tenen entre elles. Les fotografies no estan emmarcades. De fet, sempre les presenta de la mateixa manera, ja que depenent del lloc on es col·loquen tenen una funció diferent. Per això la seva mirada “revela una ment dedicada a trobar relacions i dependències mútues. En conseqüència, no limita el seu art a produir imatges, busca analogies i estableix associacions entre imatges”.
Per tant, quan l’espectador contempla una exposició seva ha de fer-ho des del seu conjunt, no individualment, ja que totes les fotografies estan interrelacionades, encara que tinguin diferents dimensions i a priori no semblin guardar relació unes amb les altres. Les obres s’exposen en una sola paret de forma estesa i no pas lineal, així com en dues vitrines perquè es puguin veure com una sola “proposta visual i conceptual associativa”.
Hi ha algunes imatges on apareixen elements arquitectònics com és el cas d’una finestra o d’una casa, però en ambdues allò important és la llum que entra per la finestra com si fos una cortina lumínica. Aquesta dualitat entre foscor i brillantor la veiem sobretot en les vitrines, ja que d’una d’elles sorgeixen ombres i de l’altra claror, com una mena de joc atmosfèric i compacte, entre transparència i opacitat. L’arc de Sant Martí apareix creuant el cel blanc i gris en contraposició amb un primer pla on observem la foscor de la muntanya i els arbres.
Al costat de la fotografia de la finestra n’hi ha una altra on apareix la figura d’un cavall, dividit el seu rostre entre la claror de la llum i la foscor de l’ombra. Aquest contrast demostra que Lempert estudia acuradament com ha de captar la imatge que vol representar, o sigui el moment just que la llum incideix per l’escletxa del finestral de la quadra on s’allotja el cavall.
Jochen Lempert. Ivy shadow and horse 
-Jochen Lempert. Cloud cover (Brazil)
Els núvols, el sol, la lluna, les tempestes, la pluja, l’horitzó…Tot allò que faci referència amb el que prové del cel es manifesta en algunes de les seves fotografies connectades amb la natura, com també succeeix amb les flors, les plantes, els arbres, o qualsevol altre element terrestre que origini la seva curiositat i que passi a ser protagonista en el seu treball. Els ocells i els insectes, com per exemple un escarabat o una aranya, que no veiem, però sí en canvi la seva teranyina, indiquen el seu gran interès per la zoologia. És cert que veure un escarabat negre damunt un fons blanc no té gaire importància, però l’artista sap mostrar-lo d’una manera que capta la nostra atenció, i per tant no ens deixa indiferents.
L’artista alemany sap fusionar l’art i la ciència, i el seu hàbitat natural és tot allò que faci referència tant al món urbà com al rural de qualsevol indret geogràfic, aconseguint “crear un vast arxiu d’imatges que cobreixen un ampli espectre que abasta des de vistes quotidianes a composicions que tendeixen a l’abstracció”.
