Vilassar de Mar. A la façana marítima de Vilassar de Mar hi ha el Museu Enric Monjo amb una magnífica sala d’exposicions temporals, que fins al 15 d’octubre acull ´”Artliving, conviure amb l’art”, una mostra individual de Lourdes Fisa.
Parlem d’una trentena d’obres, moltes de mitjà i gran format: pintures, gravats, vidrieres i cubs. Artliving és un concepte encunyat per Fisa per potenciar la presència de l’art a les cases i llocs de convivència de les persones.
Potser direu que fomentar aquesta presència de l’art en els espais domèstics o de treball és la voluntat de la majoria d’artistes. Però potser no tants artistes ho tenen clar i imposen la seva llibertat creativa a l’empatia amb l’espectador.
Fisa no supedita pas la llibertat creativa. Ella ja mira que les seves obres tinguin un aspecte estèticament potent. Treballa des d’un estil abstracte, distribuint diferents tipus d’intervencions per la superfície: línies, taques, relleus, capes, collages. El que fa moltes vegades és treballar amb diferents tècniques, sobretot de pintura i de gravat. L’hi agraden molt els tons terrosos i els blaus. Les seves pintures són una col·lecció de diferents tècniques, en lloc de treballar-ne una de sola.
L’exposició està comissariada per Ramon Casalé, crític d’art que ja ha col·laborat en diverses ocasions amb la Lourdes. En el text que acompanya l’exposició, reforça la idea d’Artliving: “… Relacionar i cohabitar amb el concepte de creació… Fruir de l’obra d’art ben a prop, que es pugui observar, tocar i sentir-se part d’ella… Artliving parteix de la idea d’integrar en el mateix espai creatiu diferents maneres d’expressió com per exemple l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny”. El 24 de setembre hi haurà al museu una sessió de diàleg amb Lourdes Fisa.
Unes de les peces més especials d’Artliving són vidrieres intervingudes artísticament. No són vitralls, sinó vidres erosionats amb àcid i pintats amb esmalt. En altres projectes Fisa ha fet portes o mampares de vidre per habitatges. També fa cubs de vidre o de fibra de vidre, per col·locar sobre mobles de les cases. Tot sempre intervingut amb el seu estil abstracte.
L’exposició presenta alguna d’aquestes vidrieres i hi ha diversos cubs. La resta de les peces són pintures o gravats, de mitjà i gran format. Fisa disposa d’un bon tòrcul amb el qual no fa tiratges, sinó que sol fer proves úniques i monotips, que són els gravats que pel tipus d’intervenció a la planxa, no es poden repetir.
Lourdes Fisa és nascuda a Corbera de Llobregat, el 1964, si bé actualment viu i té l’estudi a Manresa. Es va llicenciar en Belles Arts, a la Universitat de Barcelona. Va fer estudis a Hochschule für Bildende Künste a Braunschweig, a Alemanya i al The School of the Art Institute of Chicagos, als Estats Units. Ha fet diverses exposicions individuals.
El seu interès per apropar l’art a la gent, es manifesta també en unes activitats dirigides a compartir experiència i creativitat en unes sessions que anomena “Estades artístiques immersives”. Convida els interessats a crear obra sota la seva tutela. La propera estada serà el cap de setmana del 21 i 22 d’octubre, segons anuncia el seu web www.lourdesfisa.com.
Control compositiu
A l’exposició a Vilassar hi ha obres de petit, mitjà i gran format. En les obres més grans sembla que les puguis abraçar i conviden a tocar-les, fetes com són de taques o esgrafiats i textures escampades estratègicament.
La peça més gran és una tela allargada, sense vestidor, titulada “Camí vital”. Treballada amb negres i grisos, és com si l’espiral que queda com en el fons fos el camí i totes les intervencions amb negres que hi ha escampades, fossin els problemes i situacions que et fan madurar.
Una de les estampes més impressionants és “Mapamundi” en què imprimeix, en una gran superfície, la marca de la tarlatana, que és una tela que s’utilitza per netejar la tinta. I després ho acaba amb una quadrícula, com si fossin els meridians i els paral·lels d’un mapa. Les marques desiguals de tinta i la diferència de color, dibuixen relleus geogràfics inventats, sense que calgui identificar bé el mar o exactament els continents terraqüis.
Aquesta estampa està a prop d’una tela molt gran. Feta amb diferents taques o intervencions distribuïdes per la superfície, però de manera que queda tot ben lligat. Fa servir fibra de vidre que dona una textura rugosa.
Deu costar saber quan es dona per acabada una peça i que la suma de totes les intervencions donin unitat al conjunt. Potser sense una taca o l’altra la peça es veuria coixa compositivament. Lourdes Fisa prepara molt bé les obres i té un bon control creatiu.
