“Abracadabra: Il·lusionisme i màgia a cal Plandolit” és una nova proposta expositiva que han impulsat conjuntament la Biblioteca Nacional i l’Àrea de Museus i Monuments del Ministeri de Cultura de Govern d’Andorra. La mostra permet conèixer una de les facetes més desconegudes de la família Areny-Plandolit: la vinculació d’alguns dels seus membres amb la màgia, el seu estudi i la seva difusió a escala internacional.
Abracadabra: Il·lusionisme i màgia a cal Plandolit
Julia Fernández i Marta Planas
Biblioteca Nacional i Àrea de Museus i Monuments del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra
Era del Raser (Ordino)
Fins a l’agost de 2023
Molt possiblement, si alguns dels nostres lectors ha tingut l’oportunitat de remenar àlbums de fotografies, velles en blanc i negre, s’hauran trobat amb retrats de parents o desconeguts. Avantpassats dels quals potser ho sabem tot o potser no en sabem res. Quan he tingut l’oportunitat de trastejar en aquest material fotogràfic haig de reconèixer que he tingut la temptació d’imaginar les aficions, els sentiments i pensaments d’aquella gent. Misteris que segurament ja mai no desvelarem.
Una sensació semblant a aquesta descoberta d’una faceta desconeguda dels avantpassats la produeix la mostra “Abracadabra: Il·lusionisme i màgia a cal Plandolit”, que trobem instal·lada a la sala d’exposicions de l’Era d’en Raser, pensada com a sala de mostres que avui en dia acull tota classe d’exposicions del fons patrimonial d’Andorra, d’Ordino. Una antiga edificació popular agrícola transformada en espai cultural.
A partir del llibre Las maravillas de la magia moderna —considerada una de les primeres fonts d’informació en espanyol d’època moderna que contenia destacades dades sobre jocs d’escamoteig, cartomància, màgia de saló, i també un recull de grans il·lusions per a teatres— de Pau-Xavier d’Areny-Plandolit, publicat l’any 1913, i l’afició del seu fill, Xavier d’Areny-Plandolit, s’han desenvolupat els diferents àmbits i espais de la mostra. Una exposició que compta amb prop de 100 peces exposades, amb elements originals d’època, i una superfície de 100 m².
Des de les biografies del pare i fill Areny-Plandolit, les seves publicacions i implicació en diverses associacions —Xavier fou fundador l’Agrupació Catalana d’Aficionats a l’Il·lusionisme l’any 1932 i autor de l’Anuario Español de Prestidigitación del 1942, un recull dels professionals i aficionats de l’època, i la Bibliografía española de la prestidigitación del 1944— s’amplifica el zoom vers el segle XIX, considerada com l’edat d’or de l’il·lusionisme a Europa, i l’especial vinculació dels protagonistes amb Barcelona i els seus centres, d’espectacle, poder i formació. Cal destacar les biografies d’artistes de la primera meitat del segle XX des de Carlston a Raymond o Li Chang fins al mític Fu Manchú, de qui s’exhibeix el quimono autèntic que utilitzava en les actuacions.
Com dins del llibre de Pau-Xavier, l’exposició presenta trucs, recursos i aparells agrupats en tres grans àmbits: l’escamoteig, la cartomància i els jocs de saló. A més d’alguna definició per a profans com la de prestidigitador, que és aquell que té la capacitat de crear il·lusions en l’espectador. Gràcies a la utilització de diferents objectes o petits animals, i sobretot a l’habilitat per guiar la ment del públic i jugar-hi, genera fantasies que sovint desafien les lleis de la física. Materials originals i pantalles s’intercalen per desxifrar els secrets d’alguns dels trucs.
Precisament els objectes petits, que convidaven a jugar, van esdevenir un dels grans elements propagandístics per a la màgia o l’il·lusionisme, i tot el seu moviment. Un dels productes que més han influït en la seva difusió, entre el gran públic, foren, les anomenades, capses de màgia. Ben entrat el segle XIX era costum entre les classes benestants europees comprar aquestes capses per encàrrec per tal de regalar-les. La primera de la qual es té referència prové d’Alemanya i data de l’any 1803.
A Andorra i Catalunya, la coneguda empresa de joguines Borràs seria un exemple d’aquesta pràctica. La casa, amb seu a Mataró, va fabricar la primera capsa de màgia l’any 1933 i ha continuat renovant-la fins als nostres dies. Establiments com El Rei de la Màgia de Barcelona, la botiga de màgia més antiga del país, durant dècades foren una referència per a bona part dels prestidigitadors i aficionats.
Una de les característiques més interessants de la màgia moderna és la seva estreta relació amb la ciència i la tècnica. Coneixements que no eren estranys o forans per als membres de la família d’Areny-Plandolit —que foren propietaris del primer museu que s’instal·là a les valls d’Andorra.
Alguns d’aquests avenços, vinculats a l’estudi de la visió, l’òptica, la llum i els ulls evolucionarien des de la màgia o l’il·lusionisme fins a l’espectacle i el cinema. Bon exemple són els ginys òptics com els jocs de miralls, la llanterna màgica o l’estroboscopi, que resten a mig camí entre la màgia i l’arqueologia del cinema.
Un repàs per dues, i potser alguna més, de les personalitats andorranes més polièdriques a cavall dels segles XIX i XX i les seves connexions amb Europa relacionades amb la màgia i l’il·lusionisme. Mostra de les relacions i sinergies que des d’Ordino, i no eren les primeres, s’acabaven connectant amb els països veïns.
La paraula clau “Abracadabra”, que enceta el títol, ajuda a descobrir el misteri del sortilegi o del truc. La descoberta d’una relació, entre la família i la màgia —com dins dels àlbums de fotos velles en blanc i negre—, s’acaba desvelant dins d’una era.
