L’artista, escriptora i crítica cinematogràfica Marla Jacarilla (Alcoi, 1980) presenta el resultat de la primera residència Bases en Trànsito, a l’Arxiu Muntadas a l’Hospitalet de Llobregat. El projecte 174465, seleccionat per un jurat format per Victoria Sacco, Valentin Roma i membres de l’ArxiuAM, és una oda fotogràfica i narrativa a la desaparició de les cabines telefòniques de l’espai públic.
“I read what I want to see”
Ed Ruscha
Va ser una idea sorgida en plena reclusió pandèmica: reflexionar sobre l’esfera de la comunicació — aquest bé tan preuat, tan fràgil, tan erosionat— a partir d’una ruïna contemporània com és la cabina telefònica. Un tòtem urbà relegat a la indigència, que va patir una sentència fatal el 2021: la llei administativa segons la qual desapareixarà dels carrers i places de les ciutats del país. Al saber-ho Marla Jacarilla es precipità a registrar fotogràficament totes les cabines supervivents a la ciutat de Barcelona, en un emocional tour de force mentre els aparells anaven essent enretirats de la urbs i dels registres digitals de Googlemaps.
Walter Benjamin deia que el rescat de la ruïna, en els accelerats temps moderns, equivalia a un gest polític. Una advertència centenària que avui es manté vigent, perquè els humans no hem abandonat l’addicció a la pressa i a la mirada orba devers el progrés. Rera el nostre galop segueixen acumulant-se tones de ruïnes tecnològiques les quals releguem, amb indiferència, als magatzem de la història. Però és en aquests calaixos empolsegats on Benjamin ens demana d’aturar-nos i interpel·lar-nos com a espècie.
Jacarilla va dedicar el passat any un cicle a l’obsolescència de la ruïna contemporània (Avanzar entre ruinas, Adesk, 2021). Un dels filòsofs convidats, Enric Puig, s’interrogava sobre la possibiltat que la ruïna urbana s’activés com a recer mental des d’on plantejar una alternativa a la vivència aquest nostre present continu hiperbòlic i apressat.
174465 (número de la patent que va donar Bell a l’aparell telefònic): una instal·lació fotogràfica -endreçada, reflexiva i contundent- capaç d’articular més 1000 imatges en blanc i negre de totes les cabines telefòniques captades des d’un mateixa posició frontal. Però Jacarilla no és una artista interessada en crear espais passius de contemplació. L’obra que li coneixem sempre intenta buscar punts de fuga, distorcionant la contemplació amb el diàleg — l’antidiàleg—, amb textos i ficcions provinents del gènere cinematogràfic. Jacarilla és crítica cinematogràfica d’ofici, i se serveix del cinema per fugir del cinema, i contaminar l’art, per fugir de l’art.
Aquesta actitud artística iconoclasta ens recorda dues sentències provinents de la gènesi de l’art conceptual nordamericà. La primera és de John Baldessari, un dels pioners en la hibridació entre cinema i art, quan deia que el seu treball artístic el que pretenia era bastir una “tercera narrativa”, genuïna i indeterminada, que escapés als dominis encorsetadors del text i de la imatge. La segona referència és de Ed Ruscha: “I’m dead serious about being nonsensical” (màxima d’impossible traducció).
Partint del sentit que ens ofereixen les ruïnes del món objectiu — tot és i totes som ruïna— Jacarilla té l’obsessió primer d’entendre aquest món nostre per després desmembrar-lo. Al final ens trobem en una dimensió que viatja a les profundidats i essències de l’art irreverent de sempre, en la seva matriu antidisciplinar, inefable i heterogènia que regna en les profunditats inabastables de l’experiència artística.
El projecte 174465 de Marla Jacarilla és el primer treball guanyador de la residència artística de l’Associació Arxiu Muntadas. Centre d’Estudis i recerca (Arxiu AM): Bases en tránsito, en una primera edició seleccionada a cura de Victoria Sacco —investigadora i gestora cultural independent, professora d’Esdi—, Valentín Roma —director artístic de la Virreina—, i els membres de l’Arxiu Muntadas, Pablo Santa Olalla i Andrea Nacach. La residència ofereix espai i temps per al treball i la investigació artística, així com l’oportunitat d’observar de primera mà les dinàmiques professionals al voltant de la feina i la trajectòria d’Antoni Muntadas. De fet, el treball seleccionat de Jacarilla té molts punts fronterers amb l’obra de Muntadas: la comunicació, el territori i la paraula, com elements de reflexió sobre la societat i el pensament contemporani. Bases en tránsito ha comptat amb el suport del Districte Cultural de l’Hospitalet, projecte que té per objectiu col·laborar i activar el teixit artístic de la ciutat.
