Una nova entrega de la secció ‘Mostrador de llibres’, on Pere Antoni Pons fa una tria d’obres literàries que parlen d’art i artistes, per reflexionar, reviure o pensar.
La experiencia estética, Jean-Marie Schaeffer
Editorial La Marca
Edició en castellà del 2019
280 pàgines. 19,50 euros
Publicat originàriament en francès l’any 2015 per l’Editorial Gallimard, aquest assaig pretén descriure i analitzar un fet aparentment inescrutable i indefinible: l’experiència estètica. O el que vindria a ser el mateix: què passa –què ens passa, què sentim, què pensem, quines conseqüències té en nosaltres i en el món que ens envolta, per què es produeix, quines funcions i mecanismes ho fan possible– quan duem a terme l’activitat de contemplar un paisatge, d’escoltar una peça musical, de llegir un llibre, de mirar una pel·lícula…
L’autor de l’obra, director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, és un filòsof especialitzat en la recepció estètica i en la definició de l’art, i en aquest llibre hi ha abocat un destil·lat d’idees, teories, reflexions, intuïcions i experiències acumulades al llarg de tota una vida.
Schaeffer aborda el tema, esmunyedís, fascinant, difícil i tortuós, anant més enllà de la pura especulació literària i intel·lectual. Per això fa servir els recursos i les teories que li proporcionen unes disciplines en principi tan allunyades de l’art com són la psicologia, les anomenades teories de l’atenció, la psicologia de les emocions i la neurologia. En última instància, l’objectiu filosòfic primordial del llibre és revelar l’entrellat de l’experiència estètica en un sentit general –íntim i social–, deslligada de l’efecte d’unes obres particulars.
Art, plaer o penitència, de Francesc Fontbona
I altres assajos sobre art.
Francesc Fontbona
Àmbit, 2019
Àmbit Serveis Editorials. 2019
162 pàgines
22,50 euros.
L’historiador de l’art Francesc Fontbona (Barcelona, 1948) és, amb diferència, un dels homes del nostre país que més en saben, d’art. També és un dels que més i millor ha treballat i ha investigat. Entre la seva abundant bibliografia, destaquen, entre molts altres, els títols següents: La crisi del modernisme artístic (1975), El paisatgisme a Catalunya (1979), Anglada-Camarasa (1981, amb Francesc Miralles), dos volums de la Història de l’art català (1983 i 1985), Josep Mompou (2000), Manolo Hugué (2006)… A més, Fontbona ha dirigit o bé codirigit l’obra El modernisme (2002-2004) i Pintura històrica catalana. Art i memòria (2015).
El seu últim llibre és Art, plaer o penitència (Àmbit Edicions), un recull d’articles, assaigs breus i conferències en què l’autor tracta una rica galàxia de temes fent gala de la seva vasta erudició i alhora de la seva experiència professional com a membre de nombroses institucions museístiques i culturals. Fontbona, que té un estil àgil, entenedor i agradable de llegir –cultivat, mai presumptuós, sempre net de pedanteries–, no defuig la polèmica ni s’estalvia de ser contundent. Entre altres temes, parla del boicot instigat per certs sectors de l’art català contra l’escultor Josep Maria Subirachs, del menyspreu que s’ha tingut envers els historiadors de l’art per part de les institucions catalanes a l’hora de dissenyar les polítiques culturals del país, de la seva concepció oberta de l’art, del que hauria pogut ser l’art català modern si els artistes de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del segle XX no s’haguessin deixat enlluernar gregàriament per les modes de la modernitat de París, de la manca de criteris objectius que hi ha avui en dia a l’hora de valorar una obra d’art…
Aquest és, en definitiva, un llibre instructiu, important i substanciós, obra d’un estudiós i un autor que un dia mereixeria ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Si l’han guanyat historiadors i lingüistes, per què no pot guanyar-lo un historiador de l’art? Tant el premi com el país hi sortirien guanyant.
Crónica de una seducción: el Museo Guggenheim de Bilbao, de Joseba Zulaika
Editorial Nerea. 1997
306 pàgines
26 euros
Quan els màxims responsables de les institucions de l’estat espanyol van assabentar-se que la Fundació Guggenheim havia arribat a un acord amb el govern del País Basc, aleshores –com gairebé sempre– en mans del PNB, per construir un museu Guggenheim a Bilbao, van posar el crit al cel. Imbuïts d’un centralisme recalcitrant i fanàtic, per a ells era absolutament inconcebible, i un escàndol de primera magnitud, que un dels museus més icònics del món creés una sucursal a Espanya i que la ciutat escollida no fos Madrid, la capital de la nación.
Tenint en compte les conseqüències tan beneficioses que ha tingut per a la ciutat i per al conjunt del País Basc la presència del museu, amb l’espectacular edifici dissenyat per Frank Gehry i una programació expositiva de molta categoria, no hi ha dubte que el govern basc va marcar un gol per l’esquadra al govern de l’estat. O això és el que diuen alguns. No era aquesta, però, l’opinió de Joseba Zulaika, que el 1997 va publicar una crònica de la creació de la seu bilbaïna del Guggenheim presentant-la com una trampa seductora que l’aleshores director del Guggenheim, Thomas Krens, va parar a les institucions basques, les quals, segons l’autor, hi haurien caigut de quatre potes tot fent unes inversions econòmiques descomunals i poc raonables des del punt de vista de la política cultural.
A partir de les negociacions entre les administracions basques i la fundació del museu nord-americà, que l’autor va reconstruir a partir de diverses entrevistes a les persones que hi prengueren part, el llibre aborda algunes qüestions espinoses i apassionants, com són el colonialisme cultural, els perills dels projectes monumentals i els desequilibris que provoquen i que poden perjudicar projectes més petits, i el paper dels museus en el món de la cultura i en el conjunt de la societat actual. Tot i que va ser publicat fa més de vint anys, val la pena recuperar-lo.
Leonardo 500, de Martin Kemp
Editorial Planeta. Barcelona, 2019
304 pàgines
60 euros
Martin Kemp (1942) és professor emèrit d’Història de l’Art de la Universitat d’Oxford. Considerat un dels grans especialistes mundials en la figura i l’obra de Leonardo da Vinci, sobre el qual ha escrit nombrosos articles i ha pronunciat desenes o fins i tot centenars de conferències, Kemp ha commemorat el cinquè centenari de la mort del genial artista italià, paradigma del creador i intel·lectual humanista, amb la publicació del llibre Leonardo 500.
Profusament il·lustrat, el llibre de Kemp aborda Leonardo en tota la seva polifacètica i insondable complexitat. Tracta, minuciosament, amb una erudició rigorosa però alhora assequible, les seves facultats com a artista i inventor, sense deixar de banda cap dels seus interessos, que abastaven des del dibuix, la pintura, l’escultura i l’arquitectura fins a l’anatomia, les matemàtiques, la botànica i la cartografia, entre altres.
Totes i cada una de les obres aparegudes al llibre van acompanyades d’una fitxa tècnica i descriptiva que permet al lector de conèixer des de dintre la manera de procedir i de crear d’un geni meticulós i imprevisible, cerebral però al mateix temps d’un virtuosisme natural i d’una sensibilitat extraordinària. Simplement, Leonardo.
