Bona part de les persones de setanta o més anys tenen la sensació d’haver crescut en la il·lusió de la utopia i haver envellit en una distopia. El de la seva joventut fou aquell temps inflamat de les idees de revolta contra la guerra, la pobresa i la manca de llibertats del maig del 68. Un temps en què començaren a aparèixer les alertes contra l’explotació de la naturalesa, la pèrdua dels espais ancestrals dels pobles indígenes i, fins i tot, les primeres proclames animalistes. Seixanta anys després, i malgrat un cert interludi de benestar social, hem despertat abruptament d’aquell somni del progrés i els drets humans.
AVELINO SALA. WHEN THE SLEEPER WAKES. LA METÀFORA DEL DORMENT
Galeria Xavier Fiol, Palma
Dates: del 26-3-2022 al 30-5-2022
En aquest món, hereu d’aquell encara tan proper, manen els mitjans i la informació desapareix a la velocitat que determinen les novetats. I mentre aquest entorn globalitzat de la virtualitat creix i creix i ens sobresaturen les imatges de violència i els drames humans, els líders internacionals semblen cada cop més incompetents davant els totalitarismes, les pandèmies i tantes calamitats que amenacen la nostra supervivència. És aquesta, com reflecteix encertadament Byung Chul-Han, una societat “pal·liativa” que neutralitza i seda les voluntats, alenant el conformisme de les masses. Malgrat tot, en aquest mateix context va despertant una nova consciència que impulsen les reflexions de filòsofes i pensadors que assenyalen els conflictes i propugnen un canvi de valors que transformi els fonaments de la nostra societat i, amb ells, el model de producció i consum de recursos que haurà de salvar el planeta i conservar la seva diversitat. Però no menys important és la renovació de les idees que arriba també amb obres dels artistes que saben posar el dit a la llaga de les nostres ferides. Avui parlem d’un d’ells: Avelino Sala.
En la seva brillant exposició “When the sleeper wakes” (‘Quan desperta el dormilega’) a la Galeria Xavier Fiol de Palma, Avelino Sala (Gijón, 1972) acudeix a la metàfora del dorment de la novel·la de H. G.Wells per posar a prova la nostra capacitat de reflexió davant el que està succeint ara mateix. Artista, comissari, investigador i editor de la revista Sublime, arte + cultura contemporània i codirector del programa curatorial “Comission”, Sala és reconegut pels seus projectes d’investigació social i pel seu qüestionar -no exempt de sarcasme i ironia- de la realitat cultural i social. Prenent l’exemple d’aquell dormilega que desperta 103 anys més tard convertit en l’home més ric d’un món totalment diferent del que ell coneixia, Sala ens proposa un viatge en imatges d’un parell de mil·lennis per enllaçar aquell llegat clàssic i estable de les idees i les formes artístiques harmonioses, que constituïa fins ara la base de la nostra civilització, amb aquest present governat per la lògica dels diners i on fins i tot la natura sembla haver perdut la seva batalla. Per això, i davant la banalització del coneixement, l’artista redueix l’herència de la filosofia a un recurs decoratiu -els llibres “cegats”- i confina els cànons de la bellesa clàssica a figuretes de format souvenir, una subtil referència al seu propi passat d’escultor.
Agut observador que transforma en codis visuals qüestions d’ordre simbòlic i metafòric, Avelino Sala coneix el potencial de l’art per despertar consciències, engendrar idees i provocar el rebuig davant les injustícies i les crisis que patim els ciutadans d’aquest convuls segle XXI. Cal assenyalar l’intel·ligent ús de recursos de tota mena que caracteritza les seves propostes artístiques i aquesta manera en què desenvolupa els seus projectes, una manera de fer que trobem clarament exemplificada en aquesta exposició, en la qual s’ha aconseguit crear un diàleg entre diferents sèries d’obres que representen els aspectes claus de la situació actual. Així, amb la sèrie de matrius de dòlars intervinguts amb imatges de líders mundials com Trump i taques d’una matèria semblant al petroli -de la sèrie “Black rain”, l’artista relaciona directament la dictadura del poder econòmic amb la possessió dels recursos mundials.
I que millor que ironitzar sobre la pèrdua d’espais naturals, la contaminació i la desforestació que amb una obra en què el record de la natura és caricaturitzada amb gespa artificial, com en la peça “Hope”, de la sèrie “Still lifes” (‘Natures mortes’). La fricció entre el seu caràcter kitsch i la relació directa amb un devastat planeta en el qual s’hagin exhaurit els espais verds, no pot ser més colpidora.
I enmig d’aquest entramat d’obres crítiques només la postal idíl·lica d’un destí turístic sembla prometre una mica de felicitat. Però aquesta “postal” no és sinó una imatge melancòlica i fictícia d’aquells temps en què podíem viatjar i gaudir dels exòtics destins de terres i illes llunyanes. Concessió romàntica al gaudi del paisatge, la sèrie “Mons submergits”, tracta, en canvi, d’aquesta “Distopia” resultat de la incapacitat de canviar l’estat de les coses. En la seva conversa amb José Luis Corazón Adura, recollida en la publicació de Laboral “La voz remota”, Avelino Sala deia:
“La cultura forma part d’uns mecanismes i tots estem en aquesta carn regurgitada. Estem al servei de la institució i del poder. El que passa és que tenim certa capacitat de moviment i de rebel·lia.”
Avelino Sala ens fa veure aquestes imatges no només amb els ulls sinó també, i més important, amb la ment. És així com acudeix a la nostra pròpia experiència i nivell de coneixement i empatia amb els temes que tracta, apropiant-se tant d’icones populars com de referents artístics, mesclant l’alta i la baixa cultura, el fet personal i intransferible i els símbols universals, tot això per tal de tocar la mirada col·lectiva i moure a la revolta. I potser ens parla de l’esfondrament d’un món i de la precarietat de la cultura que ens és pròpia, però sempre deixa espai per a l’esperança.
ENGLISH TRANSLATION
Avelino Sala. The sleeper metaphore
Many people in their seventies or older feel that they have grown up in the illusion of utopia and have grown old in dystopia. His youth was that time inflamed by the ideas of revolt against the war, poverty and the lack of freedom of May 68. A time of the first alerts against the exploitation of nature, the loss of ancestral spaces of indigenous peoples and even the starting point of the animalist proclamations. Sixty years later, and despite a social welfare interlude, we have abruptly awakened from that dream of progress and human rights.
AVELINO SALA. WHEN THE SLEEPER WAKES. THE SLEEPER METAPHORE
Xavier Fiol Gallery, Palma
Dates: 26.03 a 30.5.2022
So close to the older one, this new world order is ruled by those same media that quickly substitute the information by the last novelties. While the globalized environment of virtuality grows and grows, oversaturating us with images of violence and human drama, international institutions seem to be incompetent to fight totalitarianism, pandemics and many other scourges that threaten our survival. As Byung Chul-Han rightly pointed out, this is a “palliative” society that neutralizes and silences the will, encouraging the conformism of the masses. Nevertheless, a new awareness is awakening driven by the reflections of the new generations of philosophers and thinkers who reflect on the conflicts and advocate the change of values that must transform the foundations of our society and the current models of production and consumption of resources, a crucial swift that will have to save the planet and conserve its diversity. No less important is the renewal of ideas that comes with works by artists who know how to identify our social wounds. Today we are talking about one of them: Avelino Sala.
In his brilliant exhibition “When the Sleeper Wakes” at Xavier Fiol Gallery of Palma, Avelino Sala (Gijón, Spain, 1972) uses the metaphor of the sleeper of H.G.Wells novel to test our reflecting capacity in front of what is going on right one. Artist, curator, researcher and editor of the magazine “Sublime, art + contemporary culture” and co-director of the curatorial program “Comission”, Sala is known for his social projects and for his way of questioning –sometimes ironic and sarcastic- of the cultural and social reality. Taking the example of that sleeper who wakes up 103 years later to become the richest man in a world completely different from the one he knew, Sala proposes a journey in images of a couple of millennia to link that classical and stable legacy of harmonious ideas and artistic forms, which formed the basis of our civilization, with this present ruled by the logic of money and where nature has lost its battle. In the face of the trivialization of knowledge, the artist reduces the legacy of philosophy to a decorative resource – the “blinded” books – and confines the canons of classical beauty to figurines in souvenir format, a subtle reference to his sculptor past.
A keen observer who transforms into visual codes issues of a symbolic and metaphorical nature, Avelino Sala knows the potential of art to awaken consciences, engender ideas, and provoke rejection in the face of the injustices and crises suffered by the citizens of this turbulent 21st century. We must point out the intelligent use of resources of all kinds that characterize Sala’s artistic proposals and the development of his projects, aspects well exemplified in this exhibition. Thus, he has managed to create a dialogue between different series of works that condense into metaphorical images the main issues of the current situation. Thus, with the series of dollar matrices interspersed with images of world leaders like Trump and stains of an oil-like matter – from the “Black rain” series, the artist directly relates the dictatorship of economic power to the possession of world resources.
What better way of ironizing on the loss of natural spaces or the pollution and deforestation problems than with a caricature of the memory of nature done with artificial turf, as in the piece “Hope” from the Still lifes series. The friction between its kitsch character and its direct relationship with a devastated planet on which green space has been exhausted cannot be more striking.
And amid this group of critical works, only the idyllic postcard of a tourist destination seems to promise a bit of happiness. But this “postcard” is nothing more than the melancholy, maybe the fictitious image, of these times when we could travel and enjoy the exotic destinations of distant lands and islands. Romantic concession to the enjoyment of the landscape, the series “Submerged Worlds” refers to the “Dystopia” resulting from the inability to change the state of affairs. In his conversation with José Luis Corazón Adura, included in the Laboral publication “La voz remota”, Avelino Sala said:
“Culture is part of a mechanism, and we are all in this regurgitated flesh. We are at the service of the institution and of power. What happens is that we have a certain capacity for movement and rebellion”.
Avelino Sala makes us see these images with the eyes and, more importantly, through the mind. He appeals to our own experience, level of knowledge, and empathy with the topics he treats. The artist adopts several icons and artistic references to combine them: high and low culture, personal and non-transferable facts with universal symbols, to touch the collective gaze and move in revolt. And it may tell us about the collapse of a world and the precariousness of our own culture, but he always leaves room for hope.
