La processó del Diumenge de Rams d’Elx és declarada d’Interès Turístic Internacional l’any 1997. La filigrana conreada en la fulla de palma llueix des dels carrers de la capital del Baix Vinalopó fins a les mans del Papa al Vaticà any rere any. Milers de palmes blanques ornamentades acompanyen el tradicional pas de la burreta; Jesucrist entra triomfal a Jerusalem.
Elx és un contrapunt a les terres del sud; tot un oasi. L’exotisme del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà s’ha plantat a la vora del riu Vinalopó. El paper identitari de la palmera datilera és constant en tots els àmbits de la vida d’aquest poble. Magraners i alfals acompanyen l’explotació del palmerar. Llimoners i tarongers se sumen a la primeria del segle XX en virtut de l’aigua dolça que forneix les seves terres; i el sector hortícola que naix de les llavors que repoblen la terra i mor així com fan els hòmens.
Les palmeres protagonitzen l’empori del Baix Vinalopó des del segle XV, que ja comercialitzava les palmes, fins a l’esplet del XVIII i del XIX. A mitjan camí, en el XVII, una figura amb una palma a la mà dreta s’incorpora a l’escut d’Elx. ¿Una matrona romana, la Mare de Déu o sant Joan Baptista? Illice Victrix.
A les acaballes del XIX i principis del XX, el progrés arriba en ferrocarril a les fàbriques d’una incipient ciutat gran que tala bona part de la vegetació. Tot i això, Archer Milton encarrega pintar el Palmerar d’Elx al valencià Joaquim Sorolla per a la Hispanic Society of America. I de fet, encara és el palmerar més gran d’Europa i el més septentrional del món. L’any 2000, la UNESCO el declara Patrimoni de la Humanitat. Avui dia, està immers en un palau d’esbargiment havent esguard que institucions i propietaris com el capellà José Castaño Sánchez (1843-1918), i la família Orts, han mantingut el seu encís, junt amb els treballadors.
El paisatge com a identitat i l’expressió cultural del poble culminaran en la palma blanca i l’esplendor de la Setmana Santa il·licitana. Les festes i les tradicions il·licitanes s’impregnen de palmes i palmeres. Apreciem la palma blanca, cada hivern, en la celebració de la Vinguda de la Verge l’any 1370 i en el Misteri d’Elx cada estiu. Des dels ibers, com els de l’Alcúdia, la palma comboia les divinitats alades i és ben present en rituals.
Un panell del Museu del Palmerar pregona: «Antigament, les palmes blanques es tallaven i s’arrissaven tres setmanes abans de Diumenge de Rams. Tanmateix, en les últimes dècades del segle XX, per influència d’artesans catalans, es va introduir a Elx el procés d’embassat per a eliminar impureses. Les palmes s’introdueixen 1 o 2 dies en basses amb una mescla d’aigua i lleixiu. Després, s’apilen perquè s’escórreguen». Per tal de conservar-les fins al dia de la seva venda de cara al Diumenge de Rams, s’ha estès l’ús de cambres frigorífiques. Enguany, el Mercat de la Palma Blanca s’instal·la divendres 9 i dissabte 10 d’abril en diversos punts de la ciutat d’Elx.
La religiositat popular és un espectacle total en què estem tots implicats. Elx reviu el Diumenge de Rams. No és una imitació ni un record de l’entrada triomfal de Jesucrist a Jerusalem; és una actualització. «La multitud que havia anat a la festa, en sentir que Jesús venia a Jerusalem, prengueren rams de palmes i anaren al seu encontre mentre cridaven: “Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! El Rei d’Israel”!». I Jesús, que havia trobat un burret, li va pujar al llom segons està escrit» (Jn, 12; 12-14).
La Setmana Santa comença el Diumenge de Rams. A la capital del Baix Vinalopó, la processó culmina a la Basílica de Santa Maria. Se celebra des del 1371. Un nombrós seguici de palmes blanques acompanya el popular pas de la burreta. Els virtuosos de la filigrana en la fulla de palma presumeixen de la seva devoció. Rissen els rams de palma blanca i confeccionen símbols patrimonials de la localitat, imatges creatives o al·ludeixen al Misteri d’Elx. Tampoc no falten els trenats que s’estenen al llarg del ram: l’armeleta, el pulmonet, les sardinetes o la copeta són tan sols alguns dels més bonics. Tradicionalment, ho han treballat famílies il·licitanes. Ha estat un autèntic motor econòmic, però, ara en disminució, a dret fil del temps actual.
Any rere any, conreen la palma blanca per recrear un hort tradicional il·licità. Exhibeixen la feina en el pas de l’Oració en l’Hort: Jesucrist a recer d’una palmera entre oliveres, magraners, llimoners i tarongers. Una de les confraries més antigues d’Elx trau aquest pas en la processó del Dijous Sant.
Les palmes beneïdes del Diumenge de Rams de l’any anterior es cremen i les seves cendres s’imposen el Dimecres de Cendra de l’any següent. Les monges clarisses d’Elx se n’encarregaven fins que van faltar totes. Tanmateix, la Quaresma renaix igualment cada Dimecres de Cendra d’aleshores ençà, la Setmana Santa continua i la rama de palma s’alça, símbol de victòria sobre la mort i glòria del Vinalopó.
