El recentment desaparegut escriptor i crític Philippe Sollers es preguntava com és possible que el text sadià no existeixi com a text per a la nostra societat i la nostra cultura. De fet, no va ser fins a les nostres dues últimes avantguardes, la dels surrealistes i la dels postestructuralistes, que es va salvar la lectura de Sade de la reducció a què havia estat objecte pels cànons clàssics de moral i representació. Va ser aleshores quan la pregunta què volen dir els textos sadians es va desplaçar cap al què fan amb nosaltres, és a dir, quines experiències límit provoquen com artefacte d’escriptura. És precisament aquest llegat de la seva obra el que l’exposició del CCCB “Sade. La llibertat o el mal“, oberta al públic fins al 15 d’octubre, pretén explorar de forma plural per tal d’abordar els impactes que el diví marquès ha provocat en la cultura i la política contemporànies.
Sade. La llibertat o el mal
CCCB
Fins al 15 d’octubre de 2023
El projecte, dirigit per Jordi Costa, ha estat comissariat per Alyce Mahon, catedràtica d’Història de l’Art Modern i Contemporani a la University of Cambridge i especialista en surrealisme i avantguarda, i per Antonio Monegal, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, qui acaba de publicar l’assaig Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura (Acantilado, 2022).
Donatien Alphonse François de Sade (1740-1814) va ser un escriptor, assagista, filòsof i llibertí que va subvertir la moral del segle XVIII i va mostrar la cara fosca dels valors il·lustrats de la veritat, la identitat, la paternitat i la llei. Empresonat durant 27 anys per l’estat francès, va escriure, entre d’altres, les novel·les Els crims de l’amor, Justine o els infortunis de la virtud i Juliette o les prosperitats del vici, travessades per violacions i dissertacions, parafílies i actes de violència d’un ateisme radical, on acaba regnant el vici sobre la virtut. Els seus llibres, prohibits per l’església, no es van recuperar fins al segle XX. Precedent de Nietzsche i de Freud, el seu pensament està marcat per un esperit rebel i transgressiu: “Francesos, un esforç més si voleu ser republicans!”, va escriure a La filosofia al tocador, com també va cridar des de la cel·la on estava empresonat quan va tenir lloc la presa de la Bastilla. La seva obra va ser rescatada per autors com Guillaume Apollinaire, qui va dir que Sade va ser “l’esperit més lliure que ha existit mai”, Breton i els surrealistes, que l’anomenaven el Marquès Diví, i Georges Bataille, qui a La literatura i el mal el va coronar per la seva “apologia del crim”. Aquestes lectures, inscrites sota el signe de la perversió, van partir del mal sadià com amenaça a la realitat i com afirmació del desig.
La mostra s’obre amb un pròleg que inclou un googledrama de Joan Fontcuberta dedicat a Sade, les primeres edicions amb gravats dels seus llibres, una videoprojecció de Paul Chan i fragments de la pel·lícula Salò de Pier Paolo Passolini. Tot seguit, l’exposició es divideix en quatre àrees temàtiques o passions, un terme pres de l’obra Els 120 dies de Sodoma. La primera, dedicada a les passions transgressores, mostra una important col·lecció d’avantguarda, amb obres de Guillaume Apollinaire, Salvador Dalí, Luis Buñuel, Man Ray, Otto Dix i l’artista surrealista txeca Toyen, llibres il·lustrats per Leonor Fini, Hans Bellmer i André Masson, i la documentació d’una performance de 1966 Jean-Jacques Lebel a França que va ser censurada.
En aquesta sala es mostra també la fascinació que Sade va exercir en els pensadors francesos de la transgressió, com Georges Bataille, Maurice Blanchot, Michel Foucault, Gilles Deleuze i Roland Barthes, així en Simone de Beauvoir i Angela Carter, que van reflexionar sobre el plaer sexual alliberat de les funcions reproductives. En una columna a quatre veus, Marina Garcés, Ester Jordana, Laura Llevadot i Marta Sagarra dialoguen amb alguns d’aquests autors, i juntament amb una entrevista a Éric Marty, autor del llibre Pourquoi le siècle XX a-t-il pris Sade au sérieux? (2011), mostren de quines maneres l’enfrontament de Sade al mal ha acabat sent emancipador.
La segona sala, dedicada a les passions perverses, gira al voltant de la incomoditat i l’escàndol que ha jugat la figura de Sade en la cultura de masses, a partir de fotos de Robert Mapplethorpe, Pierre Molinier, Susan Meiselas i Carles Santos i la videoprojecció dins una cambra fosca de la performance Gritos y susurros (2009) de Joan Morey, a més d’exemples de la literatura, el cinema i el còmic, com Nobuyoshi Araki, Suehiiro Maruo, Grant Morrison o Guido Crepax.
Si a la segona sala es convida l’espectador a fer de voyeur, a la tercera sala, centrada en les passions criminals, se l’incomoda a través de la mirada a l’evidència de l’horror del segle XX, allà on el desig de poder esdevé autoritarisme. La mostra fa un recorregut des del nazisme fins a les víctimes en l’actualitat per violència de gènere, violacions o abusos infantils, a través de les obres de Sira-Zoé Schmid, Paul McCarthy, Laia Abril i Domestic Data Streamers, els experiments de Milgram a Yale i Zimbargo a Stanford i fragments de La taronja mecànica de Stanley Kubrick i Funny Games de Michael Haneke.
L’última sala, dedicada a les passions polítiques, se centra en les reverberacions de Sade en l’art actual, a través d’instal·lacions d’artistes com Shu Lea Cheang, Teresa Margolles i Kara Walker, referències als treballs escènics d’Angélica Liddell, Albert Serra i Candela Capitán, i amb la filmació d’un fragment de l’obra teatral Le retour de Sade de Bernard Noël, dirigida per Guillem Sánchez Garcia.
“Si fem aquesta exposició avui, és perquè pensem que Sade, encara que ens incomodi, ens continua interpel·lant al món contemporani”, ha dit Judit Carrera, directora del CCCB. De fet, el projecte pretén obrir debats sobre la violència, la política, la censura i el cos avui dia a partir de diversos programes de mediació, com un cicle de conferències al maig comissariat per Lucía Lijtmaer, que conversarà amb Virginie Despentes, Laura Bates, Albert Serra i Gonzalo Torné, entre d’altres, i un segon cicle al juny comissariat per Monegal amb Joan Carles Mèlich, Eloy Fernández Porta, Clara Serra, Éric Marty i Marga Sagarra.
“Escrita, la merda no fa pudor”, va anotar Barthes a partir del diví marquès. Sade, llindar de la literatura moderna, va ser el primer a constituir un espai literari autònom i alliberat capaç de destruir les creences i provocar una transgressió en la moral. “Sade. La llibertat o el mal” desperta de nou aquestes reflexions de forma exuberant, atractiva i valenta.
