L’Auditori completa la seva participació en els actes d’homenatge al compositor de Valls amb la interpretació de la cantata ‘La pesta’, basada en l’obra homònima de Camus, una obra cabdal de la literatura musical que només s’ha fet dues vegades a Barcelona.
Quan el compositor Robert Gerhard Ottenwaelder (Valls, Alt Camp, 1896 – Cambridge, Anglaterra, 1970) es va veure obligat a emprendre el camí de l’exili, l’any 1939, un estrepitós silenci es va abatre sobre una de les figures més senyeres de la creació del segle XX i, sense dubte, la veu més internacional de la música catalana d’aquest període. Ignorat durant anys a la seva terra natal, el rescat del seu nom i la seva obra no han començat a ser efectius fins a dates no massa llunyanes.
La celebració, el 1996, del centenari del seu naixement, va ser un primer pas important per recuperar i posicionar el seu nom en l’important lloc que li pertoca, objectiu que ara fa dos anys es va voler consolidar definitivament amb la doble commemoració del 50è aniversari de la mort del compositor (2020) i el 125è del seu naixement (2021). Malauradament, l’esclat de la pandèmia va minvar el relleu de la celebració, obligant a cancel·lar o postergar algunes de les seves propostes.
Tal és el cas de la interpretació d’una de les seves obres més emblemàtiques —i curiosament, també més adients per al moment que s’ha viscut—, la cantata The Plague (La Pesta), per a narrador, cor i orquestra, que l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) tenia previst abordar la passada temporada. Ara, l’obra arriba per fi a l’escenari de l’Auditori de Barcelona, on podrà escoltar-se, divendres 25 i dissabte 26, sota la batuta de Francesc Prat, la veu de l’actor Pere Arquillué i els conjunts vocals Ensemble O Vos Omnes, Cor de Cambra del Palau i Cor Madrigal.
La seva programació no pot ser més oportuna. I no només pel que representa tornar a sentir una partitura cabdal del repertori contemporani que, fins ara, només s’ha sentit a Barcelona en dues ocasions! També ho és pels paral·lelismes que es poden establir amb l’obra en la qual s’inspira, la novel·la homònima de l’escriptor francès Albert Camus, el colpidor relat d’una ciutat (Orà) assetjada per una epidèmia, una malaltia transmesa per una plaga de rates, i la lluita dels seus habitants per la supervivència. Una malaltia que, al cap i al fi, pot ser qualsevol calamitat que assoli la humanitat.
Encàrrec de la BBC
Creació de maduresa de Gerhard, La Pesta va ser fruit d’un encàrrec de l’Orquestra i Cor de la BBC, que la van estrenar l’1 d’abril de 1964 al Royal Festival Hall de Londres, sota la direcció d’Antal Dorati i amb l’actor anglès Stephen Murray com a narrador.
Home culte i poliglota —era fill d’un suïs alemany i d’una alsaciana que es van establir a Valls per negocis— Robert Gerhard va sentir sempre una gran admiració per Albert Camus, un francès nascut a Algèria i curiosament, amb antecedents familiars menorquins per la via materna. De fet, ja el 1950 havia intentat portar a l’escena operística la seva novel·la L’estrany, projecte que no arribà a concretar-se per manca de suport. Quatre anys després, la BCC li va encarregar la música per a l’adaptació radiofònica de la mateixa obra i el 1961 també va escriure una partitura per a una producció radiofònica de l’obra teatral Calígula. El 1962, dos anys després de la mort de Camus, arribà aquest nou encàrrec.
Relat fred i colpidor
Segons declaracions del mateix Gerhard, el més difícil del procés de creació va ser l’adaptació del text. El compositor volia que la seva obra mantingués la fredor del relat de Camus, raó per la qual va reduir tots els personatges de la novel·la a només dues veus: un narrador, que relata la història, i el cor que representa al poble afectat per la malaltia. Així, La pesta de Gerhard va esdevenir més bé un melodrama que no pas una cantata.
“Vaig decidir que el paper de narrador hauria de ser parlat (…) de manera que pogués reflectir tan fidelment com fos possible l’estil objectiu i nu d’emotivitat amb què la història s’explica al llibre”, assenyalava el mateix compositor, que reduí la novel·la a deu punts essencials: Orà, L’esclat de la malaltia, L’impacte en la població, El comitè de salut, El tancament de les portes de la ciutat, La mort de la jove, Els funerals, L’agonia del nen, El final brusc de la pandèmia i l’Epíleg.
Musicalment, ens trobem davant una obra d’excepcional envergadura. Gerhard va fer ús d’una gran orquestra, especialment pel que respecte a la secció de percussió, en la qual sis intèrprets arriben a utilitzar fins a 66 instruments. La música manté en tot moment el clima de tensió i dramatisme del relat, donant vida a cada detall de la narració a través d’un llenguatge ple de contrastos i tensions tímbriques. El cor, per la seva banda, també fa ús d’una àmplia paleta de recursos sonors, inclosos xiuxiueigs, crits o gemecs.
Escoltant a Gerhard
“Amb la música de Gerhard, el drama de la pesta o la plaga imaginada en la ciutat algeriana d’Orà aconsegueix una estranya i palpitant vivència”, va escriure, en la seva comesa de crític musical, el compositor Xavier Montsalvatge amb motiu de l’estrena de l’obra a Barcelona. Incomprensiblement, però, després d’aquella interpretació, La pesta només ha tornat a un escenari català una sola vegada: el juliol de 2008, al Gran Teatre del Liceu, dirigida per Antoni Ros Marbà i la veu de l’actor Josep Maria Pou.
El concert que ofereix ara l’OBC arriba ara per esmenar, en part, la injustificada absència d’aquesta obra dins la cartellera musical catalana, al mateix temps que s’emmarca dins la programació del Barcelona Obertura Spring Festival, una iniciativa que desenvolupen conjuntament totes les institucions musicals de la ciutat amb l’objectiu de posicionar Barcelona com un referent cultural i musical europeu. Una tasca que, mira per on, Robert Gerhard ja havia dut a terme gairebé cent anys enrere.
A més, i coincidint amb la interpretació de La pesta, l’Auditori de Barcelona acull també al seu Foyer l’exposició commemorativa Tot escoltant Gerhard, que podrà veure’s fins a finals de març. Comissariada per Oriol Pérez Treviño, la mostra es va inaugurar a la Biblioteca de Catalunya el setembre de 2020 i ara arriba a l’Auditori després de completar un llarg periple divulgatiu per Catalunya. Concebuda com un ampli recorregut cronològic per la vida i obra del compositor, l’exposició ofereix també la possibilitat d’escoltar diversos fragments musicals de Gerhard a través de la captura de codis QR.
Resta pendent saber si, després de totes aquestes iniciatives, s’haurà assolit —o no— l’objectiu de consolidar definitivament Robert Gerhard com un referent cultural del país. O si, per contra, seguim davant un gran desconegut, el nom del qual només es recupera quan escau una efemèride. I, de moment, la sensació és que aquesta, com tants d’altres, continua sent una assignatura pendent de la cultura catalana.
