Per dir-ho ràpid: José y sus Hermanas és una de les companyies més engrescadores del moment. Els seus tres espectacles anteriors ratllen l’extraordinari. S’han superat cada vegada i ara s’enfronten al quart muntatge, Concurso de malos talentos, que s’estrena al Lliure, amb aires nous i una mirada insòlita. No es rendeixen a imaginar-se un futur fosc i viscós, sinó que busquen vies d’escapament, potser d’esperança.
A banda de Gemma Polo i Alejandro Curiel, José y sus Hermanas són Marta Díez, Carolina Manero i Glòria Ribera. Són cinc artistes amb vides paral·leles que, des que van sortir de l’Institut del Teatre, no fa gaire, no han deixat de sorprendre’s. Los bancos regalan sandwichers y chorizos va ser un descobriment total. Amb Arma de destrucción de masiva va fer una passa més. A Explore el jardín de los Cárpatos, una de gegant. I ara toca la consolidació, no sols com a companyia emergent.
Han decidit obrir noves vies. “Fins ara hem parlat molt del passat per analitzar el present, i ara es tractava no de fer el camí a l’inrevés, però sí de dibuixar una altra línia”, ens explica Curiel. Com? Doncs, “parlem del present perquè necessitem imaginar-nos un futur que no sigui el que fins ara ens han dit que pot ser que passi”.
Si fins ara havien fet d’historiadors o de periodistes, buscant les arrels del moment actual, a Concurso de malos talentos es posen el vestit dels poetes per escriure per al futur. “Identifiquem quins són els elements del nostre dia a dia que si poguéssim canviar, canviaríem”, diu Polo.
Curiel assegura que no canvien per canviar, sinó que treballen “per contrastos”, que cada muntatge és un procés nou en el qual intenten superar o modificar el que han fet abans. Això podria ser desesperant. Però no ho és. “Volem abraçar la incertesa, no que ens enterri”, diu l’actor.
La precarietat és potser el que millor defineix la generació de José y sus Hermanas i el repte de dedicar-se al teatre els 365 dies de l’any. “La precarietat és una cosa que ens travessa”, afirma Polo. Tot i portar dues produccions al Lliure, saben que l’any que ve hauran de volar sols i, en certa manera, se la juguen en cada espectacle. Sobretot perquè necessiten girar, que la gent els vegi, per sobreviure.
Tot això també forma part de Concurso de malos talentos. L’experiència de cadascun dels integrants de la companyia sempre apareix als seus espectacles i ara, segons diu Curiel, “ens hem vist abassegats pel temps, per la feina”. “El present és massa esgotador”, remata.
Tema d’obertura: ‘El centre del món’, dels Surfing Sirles
