“La Divina Comèdia” de Dante Alighieri era una de les obres de la literatura universal que Salvador Dalí més admirava. Ara, per primer cop, amb motiu de la commemoració del 700è aniversari de la mort del poeta, la Fundació Gala-Salvador Dalí exposa el centenar d’il·lustracions de “La Divina Comèdia” que el pintor va realitzar a la dècada dels anys 50 per encàrrec del govern italià. El projecte va quedar truncat, però finalment a principis dels anys 60 les il·lustracions es van publicar a França en dues edicions, una de luxe i una de més assequible.
La Divina Comèdia de Dante Alighieri il·lustrada per Salvador Dalí
Comissària: Juliette Murphy
Fundació Gala-Salvador Dalí. Figueres
Del 8 d’octubre al febrer del 2022
En els cèlebres primers versos de La Divina Comèdia, Dante es presenta com un home “a la meitat del camí de la vida”. Tenint en compte els barems de l’època de Dante —a cavall entre els segles XIII i XIV—, la meitat de la vida eren els 35 anys, aproximadament. De la mateixa manera, el 1949 Dalí, amb els barems del segle XX, estava també al bell mig del seu camí vital. Tenia 45 anys quan va rebre un encàrrec de l’Institut Poligràfic de l’Estat italià que li va fer especial il·lusió: il·lustrar La Divina Comèdia. Es tractava d’una comanda per commemorar el 700è aniversari del naixement del poeta, encara que amb molta anticipació, perquè l’efemèride no es complia fins al 1965.
Dalí, que feia poc que havia tornat dels Estats Units, es va sentir immensament complagut per l’encàrrec. Els grans artistes del Renaixement italià que admirava amb delit —Rafael, Miquel Àngel, Leonardo da Vinci—havien estat també grans apassionats del poeta toscà. A més, un altre gran artista del Renaixement, Botticelli, va ser el pioner de la tradició d’il·lustrar el gran poema de Dante. Ho farien al llarg de la història de l’art altres grans creadors com William Blake o Gustave Doré, o fins i tot Auguste Rodin, amb les seves escultures, i ja en el segle XXI, Miquel Barceló, amb una magnífica versió amb aquarel·les.
Amb tota aquesta tradició al darrere, no és estrany que Dalí, que fins aquell moment havia il·lustrat altres llibres com El Quixot, de Cervantes, i Els cants de Maldoror, del comte de Lautréamont, estigués molt il·lusionat amb el projecte. “M’han encarregat la feina per a una edició italiana monumental (…). És una obra que m’atrau fins a l’obsessió (…). El llibre m’apassiona i ja tinc construït el meu treball mentalment”, deia Dalí en una entrevista a la revista Destino. És evident que el pintor ja s’havia plantejat anteriorment posar imatges a l’obra de Dante.
I Dalí s’hi posa de valent. Té a casa i a mà una edició francesa del poema, del segle XVIII, il·lustrada amb gravats d’autors italians, que s’ha dedicat a omplir d’anotacions a llapis cada cop que s’ha endinsat en la seva lectura. Per als dibuixos, utilitza l’aquarel·la, el llapis i la ploma. I com Dante fa en el text, a través dels centenars de cants i de les tres parts del poema, el pintor, amb aquest treball, també recorre un camí, físic i espiritual. En la primera il·lustració, corresponent al primer cant, la figura de Dante —inspirada pel retrat del poeta que apareix al Parnàs pintat per Rafael a la sala de la Signatura de Vaticà— apareix sol enmig del paisatge de la plana empordanesa, tan habitual en Dalí. Segons la comissària de l’exposició de la Fundació Dalí, Juliette Murphy, “Dalí se sentia identificat amb alguns aspectes de Dante com el seu esforç per assolir la perfecció intel·lectual [tant Dalí com Dante s’interessen per igual per temes humanistes, científics i filosòfics] o pel sentit de pertinença a les seves terres respectives”. El trajecte dalinià a través de La Divina Comèdia evoluciona, com ho fa el mateix Dante. “L’Infern està connectat amb l’etapa més surrealista de Dalí, en certa manera correspon al passat, i progressivament l’itinerari pel Purgatori fins a arribar al Paradís, es torna més místic i clàssic, que lliga amb precisament amb el moment que el pintor abraça el classicisme i expressa el seu particular catolicisme”, explica Murphy.
Il·lustració per a El Purgatori. SALVADOR DALÍ, FUNDACIÓ GALA-SALVADOR DALÍ/VEGAP, FIGUERES 2021 
Il·lustració per a El Paradís. SALVADOR DALÍ, FUNDACIÓ GALA-SALVADOR DALÍ/VEGAP, FIGUERES 2021
El 1953, Dalí entrega les il·lustracions a l’Institut Poligràfic de l’Estat i demana permís per exhibir-ne algunes en una mostra sobre ell que va tenir lloc a Roma, Venècia i Milà. Del 1954 és un fullet publicat per La Libreria dello Stato que anuncia el seu treball i que s’ha inclòs a l’exposició. Però, a mesura que l’exposició italiana itinerava, l’opinió pública sobre el fet que l’Estat hagués encarregat a Dalí il·lustrar el gran poema de Dante s’anava posant en contra del pintor. A la premsa, els sectors més conservadors, consideraven que l’obra —sobretot en els dibuixos més surrealistes de l’infern— era “pornogràfica”. D’altra banda, la premsa més pròxima al Partit Comunista Italià criticava que el govern es gastés els diners en honoraris per a Dalí, en lloc que per a accions socials. Tot això va portar a la cancel·lació del projecte. La feina, però, estava feta i finalment, quan Dalí va poder recuperar els dibuixos, a principis dels anys 60 l’editor francès Joseph Forêt va portar a terme la publicació en una edició de luxe amb sis volums —dos per cadascuna de les tres parts del poema—, de 33 exemplars, i una de més assequible a l’editorial Les Heures Claires, de 1.465 exemplars.
Segons sembla, els originals per a les il·lustracions se’ls va quedar Forêt, que se’ls devia vendre, i això és el que va provocar que les aquarel·les originals de Dalí es dispersessin pel món. “Malgrat que de tant en tant en surt alguna subhasta, la Fundació Dalí no disposa de cap d’aquests originals”, diu Murphy. És una llàstima perquè el gruix de l’exposició es conforma bàsicament d’una sèrie de fotogravats amb relleu amb trama xilogràfica, adquirida per la Fundació. Això sí, la mostra també inclou set dibuixos de Dalí: cinc de la mateixa època relacionats temàticament amb el projecte de Dante i dos més clarament preparatoris del projecte.
L’exposició, organitzada entre la Fundació Dalí i l’Institut Italià de Cultura, introdueix algunes correccions sobre errors de posició dels gravats respecte al text dels volums publicats. “Per primer cop veurem els gravats en l’ordre correcte”, assegura la comissària de la mostra. Juliette Murphy està treballant actualment en l’elaboració del catàleg raonat de l’obra gràfica de Dalí, segurament la disciplina més difícil per posar ordre de tot el corpus dalinià. Com s’ha fet amb la pintura i l’escultura, el catàleg, que tindrà tres blocs, estarà disponible en línia a través del web de la Fundació i està previst que la primera part, que arribarà fins a les obres del 1940, es publiqui el 2023.
