Fascinació en la por. Atracció en la repulsa. I viceversa. En la subtil línia que separa les forces generadores d’aquestos sentiments es situa la paradoxa artística de Mona Hatoum. Considerada com una de les artistes referents del panorama internacional actual, l’Institut Valencià d’Art Modern dedica una retrospectiva a la creadora d’origen palestí amb motiu de la concessió del premi Julio González 2020.
Mona Hatoum
Comissari: José Miguel G. Cortés
Institut Valencià d’Art Modern
Guillem de Castro, 118. València
Fins al 12 de juny de 2021
El recorregut vital d’Hatoum, filla de pares palestins exiliats al Líban i establida a Londres des que esclatara la guerra civil al seu país d’origen, defineix els tres pilars en què es fonamenta la seua trajectòria artística: allò domèstic, el conflicte -o el resultat del conflicte- i els mapes. L’espai domèstic és per a l’artista la llar travessada per les bales de foc del conflicte armat que ha viscut el seu país, un fet localitzat, però a la vegada estés arreu del món. Com també ho és l’emergència climàtica o la violència del sistema que estableix fronteres polítiques, però no de pensament crític com bé demostra Hatoum.
L’IVAM exposa trenta-una escultures, obres sobre paper i grans instal·lacions que conviden a una experiència física de l’espectador. L’artista aborda el conflicte com a problemàtica a partir de la geometria, l’abstracció i l’ús de materials per a articular les preocupacions que aquesta problemàtica li generen. Així Bunker (2011) recrea eixos edificis ferits per la guerra, “estructures imponents que pareixen models d’edificis buits i abandonats marcats per la guerra, són [en suma] el paisatge urbà”, declara l’artista. I Impenetrable (2009) ancorada de manera invisible del sostre transmet la sensació d’espaiós i lleugeresa en eixa levitació del sol, un efecte fenomenològic, en paraules de l’artista, que en apropar-se descobreix el fil ferre amb espines pròpies de les barricades de guerra, elements creats amb la funció expressa de restringir el moviment. És d’aquesta manera que Hatoum construeix la paradoxa entre les fortes connotacions dels materials i les instal·lacions presentades en l’espai expositiu.
El comissari de la mostra, José Miguel G. Cortés, defineix d’ambigu el caràcter, quasi paradoxal de l’obra d’Hatoum. Una primera aparença amable amb un rerefons desconcertant, de perill la majoria de les vegades. Ocorre a Hot Spot (2013) obra del treball sobre els mapes que tant interessa a l’artista. Es tracta d’un globus terraqüi a base de llums de neó roges. “El neó sembla fràgil, però en veritat vibra amb una energia perillosa i fascinant que atrau a la vegada que repel”, explica Hatoum. Hot Spot ofereix una visió del món en flames. I així, l’artista expandeix la idea de conflicte a tot el món, és a dir de la localització concreta a la universalització de les possibles interpretacions.
Cortés subratlla la transversalitat de la memòria i la identitat en l’obra d’Hatoum. Identitat entesa com l’acumulació d’experiències. Conta l’artista com acostuma a executar una obra en cada una de les residències que realitza arreu del món abordar la situació sociopolítica d’eixe lloc concret. Ocorre a Interior Landscape (2008) fruit durant una estada a Darat al Funun, Amman, Jordània, en què explora l’efecte del conflicte armat en la fina línia entre el somni i el malson de l’individu. La instal·lació conjuga mobles i objectes domèstics alterats amb restes humanes amb l’objectiu de dibuixar el mapa dels territoris de l’actual Estat palestí. Una obra que, en paraules de l’artista, conjuga els tres eixos esmenats sobre els quals discorre la seua trajectòria. També Present Tense (1996-2011) fou concebuda durant una estada a Jerusalem utilitzant com a matèria primera l’oli d’oliva tradicional de la ciutat de Nablus per a construir amb 2.200 blocs de sabó delineats amb roig el mapa resultant dels Acords de Pau d’Oslo signats per Israel i Palestina en 1993. O Map (clear) (2021), un mapamundi realitzat expressament per a la sala de l’IVAM a base de bales de vidre sense ancorar a terra i que reflecteix com són d’inestables són les fronteres polítiques. I també com és de canviant és la geografia com les bales de vidre susceptibles de moure’s amb la vibració de les passes en la sala.
Les obres Map Clear i Hot Spot se situen al costat de grans finestrals que donen al carrer. Així, més enllà dels horaris de visita la retrospectiva de Mona Hatoum s’insereix en València durant la nit, des del pas de zebra de davant del museu o amb un colp d’ull en passejar pel carrer. Amb tot, l’obra incideix en l’entorn urbà, ix a l’encontre de més i nous significats. En paraules de Núria Enguita, directora de l’IVAM, Mona Hatoum ha generat un univers des d’un significat molt violent treballat des de qüestions artístiques que revelen bellesa tot i l’impacte emocional en l’espectador. El sol fet d’existir -l’obra de Mona Hatoum- és afirmativa, un camp d’acció que apel·la a seguir plantejant-nos l’espai-temps en què a hores d’ara vivim, açò és la nostra existència.
