El museu de Sabadell dedica una exposició al diàleg intergeneracional entre l’artista Roc Parés i el seu besavi, insigne ceramista i lliurepensador anarquista.
Museu d’Art de Sabadell
del 9 de maig al 9 de juliol
La Pahissa del Marquet –Arts-Lletres-Natura
del 2 de setembre al 20 d’octubre
Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1851 – 1932) va ser una de les personalitats més importants de la societat i de la cultura sabadellenca entre els segles XIX i XX. Va ser un excel·lent terrisser que va contribuir decisivament a l’evolució de la història de la ceràmica catalana i va fundar el taller Faianç català, que després de la seva mort va esdevenir l’Escola Municipal de Ceràmica. També va ser un lliurepensador, compromès amb una ideologia d’esquerres i llibertària, empresari i fundador de diverses associacions i entitats de caràcter cívic, escriptor, editor i col·laborador en diversos setmanaris i revistes, pedagog i mestre.
Primer de 10 fills, al seu torn va tenir nou descendents que com a bon anarquista va batejar amb noms tan poètics i reivindicatius com Actínia, Adelfa, Edison, Pradial, Fratern, Lliure, Safir, Floreal i Frimari. Burguès va ser un conferenciant brillant, un apassionat per les belles arts i un gran divulgador de l’art de la ceràmica però també un apassionat de la política en el sentit més pur del terme. Mason i anarquista va ser un home preocupat pels problemes dels habitants de la seva ciutat, principalment d’aquells que pertanyen a la classe obrera, i va recolzar les seves reivindicacions des del primer diari obrer de Sabadell Los Desheredados. Órgano de todos los que aman la verdad y el bien, que va dirigir entre 1883 i 1884. També va col·laborar amb el setmanari L’Avenir i el Diari de Sabadell, ciutat que va reconèixer la seva gran tasca artística, literària i social dedicant-li un carrer.
Marian Burguès i Serra va ser moltes coses i ultima, però no per això menys important va ser besavi de Roc Parés i Burguès (Ciutat de Mèxic, 1968), artista, docent i teòric de l’art, especialment vinculat a l’experimentació amb els nous mitjans creatius, que ara li dedica la mostra Restitució. Diàleg intergeneracional entre Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1851-1932) i Roc Parés i Burguès (Ciutat de Mèxic, 1968), oberta en el Museu d’Art de Sabadell del 9 de maig al 9 de juliol i posteriorment a La Pahissa del Marquet –Arts-Lletres-Natura, en una versió adaptada per a aquell espai.
La mostra, que Roc Parés ha comissariat juntament amb la poeta Ester Xargay, ha estat concebuda abans que res com un acte d’amor i respecte i planteja un diàleg a la distància temporal entre dues personalitats nascudes amb més d’un segle de diferència, que no es van arribar a conèixer mai, però unides per molt més que pels vincles familiars.
El punt de partida i alhora el plat fort d’aquesta singular exposició o millor dit de la formalització del projecte de recerca dut a terme per Parés, és un conjunt de vint-i-quatre rajoles que Marian Burguès i Serra havia fet, pintat, cuit i col·locat damunt la llar de foc de casa seva, al carrer del Foment 75 de Sabadell. “Les rajoles originals van ser destruïdes i enterrades en el jardí just abans que els descendents de Burguès marxessin a l’exili perquè els possibles compradors de l’habitatge no tinguessin problemes amb les autoritats” exposa Roc Pares, que les ha reconstruït amb l’ajuda de l’especialista en ceràmica artística Joan Raventós i pintades a mà. Parés ha pogut reconstruir les seves lletres i dibuixos gràcies a una fotografia borrosa captada el 1928 per el seu avi, Frimari Burguès Cañomeras i sobretot gràcies als records de la seva tia àvia Cleòpatra, la nena que apareix a la foto esmentada de l’any 1928. A les rajoles apareix el nom Satan, que per a Marian Burguès representava l’ésser humà capaç d’emancipar-se del que és sobrenatural i era el pseudònim amb què signava els seus escrits de tall polític, social i també filosòfic. L’exposició s’obre amb la reproducció de la signatura del ceramista amb algunes de les 155 peces que el Museu d’Art de Sabadell conserva de Marian Burguès, juntament amb dos olis, que representen el seu taller signats per Miquel Sallarès i Antoni Vila Arrufat. Resulta especialment atractiu un piper, amb un buit on falta la pipa del mateix Burguès amb la inscripció “arma de foc per matar el temps”.
Fragments de textos de Marian Burguès, publicats en diaris i revistes de l’època i materials d’arxiu es complementen amb tres produccions fetes especialment per al projecte. Abans de res a manera de catàleg Restitució, una publicació experimental que forma part de la recerca artística de Roc Parés, inspirada en el format de Los Desheredados, editada amb l’acompanyament de La Bibliogràfica. “Una videoinstal·lació reprodueix la captura geomètrica del núvol de punts que componen la llar de foc que el meu besavi va crear per la que és la seu actual de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, al passeig de Manresa” continua Parés.
El recorregut conclou amb la instal·lació audiovisual interactiva creada per Roc Parés amb la col·laboració del seu nebot Marc Parés, que roba als visitants una experiència meditativa i onírica inspirada en l’ofici de terrissaire. Només cal asseure’s davant del torn i fer girar la roda perquè les pantalles s’activin reproduint una de les obres de Burguès des d’una perspectiva inèdita.
