La figura de la dissenyadora Elsa Schiaparelli travessa el món de la moda amb el seu esperit revolucionari i transgressor. Quasi cinquanta anys després de la mort, la seua obra renaix amb força i fantasia . Una exposició repassa els seus lligams amb les avantguardes.
Shocking! Les mondes surréalistes d’Elsa Schiaparelli
Musée des Arts Decoratifs
Paris
Fins al 23 de gener de 2023
Totes les biografies de la dissenyadora italiana Elsa Schiaparelli ( 1890-1973) assenyalen com un moment decisiu en la seua vida -i futura trajectòria professional- l’encontre amb la llegendària i excèntrica Marquesa Casati. La visió d’aquesta aristòcrata italiana, que havia estat amant i musa de l’escriptor Gabriele D’Annunzio, encarnació del luxe i l’hedonisme decimonònic passejant un lleopard amb una corretja plena de diamants li produeix un gran impacte. I a partir d’ara un desig: fer de la vida una obra d’art. Aquesta convergència entre art i vida la guiarà en el seu trajecte professional i serà també motiu d’escàndol i rebuig per part d’allò que es diu el sistema o establishment de la moda. La futura creadora de moda es proposa trencar amb molts dels clixés de la costura, transgredint les regles fins aquell moment intocables de l’ofici. En aquest grup crític destacarà Coco Chanel, l’altra gran referència de la moda dels anys vint i trenta del segle XX. Chanel no estalviarà les seues crítiques cap aquesta “artista italiana que fa vestits” com acostuma a nomenar-la. La rivalitat Schiaparelli-Chanel constitueix un dels episodis més cridaners i novel·lescs en la crònica de la moda de la primera meitat del segle XX.
Aquests dies una exposició al Museu de les Arts Decoratives de Paris repassa la seua relació amb els cercles avantguardistes del període d’entreguerres. Amb el titol de Shocking! Les mondes surréalistes d’Elsa Schiaparelli, l’exposició visualitza aquesta relació privilegiada de la creadora italiana amb l’escena surrealista del seu temps i col·laboració amb artistes com Salvador Dalí, Jean Cocteau, Man Ray, Meret Oppenheim, Leonor Fini i d’altres. Com assenyala a les seues memòries, Shocking Life publicades en 1954, “ treballar amb creadors plàstics i fotògrafs era sense dubte una cosa molt estimulant. Em sentia privilegiada, encoratjada, més enllà d’aquesta cosa material i avorrida que és la realització d’un vestit per a posar a la venda”. I és que si alguna sobreïx en el ADN creatiu de Schiaparelli és la seua desobediència als canons de la moda ja fora teixint un suèter amb efecte “trompe l’oeil, estampant una llagosta daliniana sobre un vestit de nit , transformant una sabata en barret femení o dissenyant un flascó de perfum amb les formes voluptuoses del cos de l’actriu Mae West en un intens color xiclet o rosa shocking, el color emblema de la dissenyadora que ha pres de les il·lustracions del pintor i decorador Christian Bérard.
“El bon disseny es manté sempre a la corda fluixa del mal gust” profetitza Schiaparelli en un univers com el de la moda on l’excentricitat i la desmesura han esdevingut el pa de cada dia i atenció mediàtica. Dissenyadors com Jean-Paul Gaultier o John Galliano seran hereus d’algunes de les seves ensenyances estètiques, tot projectant aquesta vessant més lúdica i teatral de la moda. Schiaparelli introdueix fantasia en el fins aquell moment “saló del bon to” de la costura. Colors estridents, materials poc usuals, creacions que voregen el ridícul-com quan va traslladar a una jaqueta de dona la Venus de Milo amb calaixos de Salvador Dalí-tot filtrat pel passapuré de l’imprevisible i xocant. Front a la doctrina d’allò pràctic exercitada per la seua antagonista, Coco Chanel, contraposa l’ideari del món de l’absurd o l’exotisme com a font d’inspiració. Pionera en la introducció d’altres cultures en els ateliers de la costura , incorpora de l’Índia el sari en el guarda-roba femení com a peça distintiva. Entre les troballes d’Schiaparelli figura una màniga d’amples espatlles que redissenyarà la silueta femenina de l’època fins a l’arribada del New Look de Christian Dior. Un dissenyador de vestuari cinema com Adrian, el creador que està darrere del guarda-roba cinematogràfic de l’època daurada de Hollywood, adopta molts dels “invents” de Schiaparelli. Per a la pel·lícula The Women (George Cukor, 1939), una producció insòlita que destaca pel seu repartiment exclusivament femení Adrian reprodueix amb èxit l’estil surrealista d’Elsa Schiaparelli en el vestuari d’algunes de les protagonistes.
Les creacions d’Schiaparelli constitueixen el gran esdeveniment de cada temporada. La revista Time li dedica la coberta, la primera vegada que una dona dissenyadora obté aquest reconeixement. Periodistes i públic esperen amb candeletes les seues famoses desfilades-espectacle. Schiaparelli és la primera que articula una col·lecció a partir d’un argument, el circ, el mar i d’altres temes, que després serà imitat per tothom. Pionera en l’ús dels teixits sintètics com el niló, malgrat que algunes de les seues clientes com l’editora de moda del Harper’s Bazaar, Diane Vreeland, experimentés com el seu vestit quedava destrossat després de dur-lo a la tintoreria. En poc més de vint-cinc anys de professió Schiaparelli no deixarà d’experimentar ja fos produint una tela impresa amb noticies dels diaris per a fer mocadors o deixant les cremalleres dels vestits a la vista com a element ornamental. Un irreverent chic en el món de la moda però que obté una gran acollida. Com assenyala un dels textos de l’exposició “ va reinventar la dona i la feminitat en una obra que continua sent sorprenentment actual”.
Schiaparelli serà l’encarnació d’un temps, el Paris d’entreguerres, una ciutat curiosa i efervescent que gaudeix de cada novetat i cada nou “isme” en el món de les arts. Un esperit llibertari i creatiu que assimila i projecta en els seus dissenys. Després de la Segona Guerra Mundial el paisatge de la moda i la industria canvia profundament. Ara, el nou emperador de la costura és un senyor anomenat Christian Dior i el seu New Look, un retorn a “la línia princesa” en una Europa en plena reconstrucció. Les creacions de Schiaparelli ja formen part del passat mentre la seua antiga rival Coco Chanel ha buscat refugi en Suïssa a causa del seu passat col·laboracionista. En 1954 tanca la seua casa de moda de Paris, una vil.la en la localitat tunicina de Hammamet és el seu nou paradís a la vora del Mediterrani. L’any 2014 la marca Schiaparelli tornava a les passarel·les. L’arribada del dissenyador texà Daniel Roseberry l’any 2019 ha suposat un colp d’efecte per a la marca, recuperant els senyals d’identitats, aquells que combinaven fantasia i elegància, transgressió i feminitat. Una filosofia on la moda com a art només es podia entendre com una cosa lúdica. Com uns botons amb forma de pebrots. Afortunadament la cantant Lady Gaga, mig segle després, l’ha redimit de tots els seus “pecats de joventut”.
