En el treball de Patrícia Dauder, la matèria i l’estructura constitueixen els mitjans necessaris per a projectar idees i sentiments sobre el pas del temps i la idea de l’espai. El seu treball, essencialment abstracte i de procediment, presenta registres, llàgrimes, descoloracions, marques i capes que componen, acumulen i constitueixen un nou cos. Els elements efímers o orgànics funcionen com un registre de viatge o registre d’una acció en la qual l’artista demostra el pas del temps a través del material exposat a un procés biològic i, a vegades, químic. La voluntat de veure més enllà del món visible immediat circumdant condueix el treball de Patrícia Dauder. Intenta capturar el que és extremadament difícil de retenir: el temps, un moment fugaç, una trajectòria efímera, alguna cosa sense forma, un lloc remot. El seu treball és essencialment visual i de procediment, una característica comuna a tots els mitjans que usa, ja siguin objectes tridimensionals, dibuixos, pel·lícules o imatges recopilades. L’experiència, la iconografia i la literatura sobre la cultura de la mar ha estat una referència recurrent en el treball de Dauder.
