La continuïtat de les iniciatives culturals cal celebrar-les, i més encara si aquestes tenen més de cinc-cents anys d’història. Amb motiu de la celebració dels 575 anys d’activitat ininterrompuda a Barcelona, l’entitat més antiga de la ciutat, l’«Associació Antic Gremi de Revenedors de Barcelona, 1447», s’ha proposat celebrar-los amb un seguit d’actes i publicacions. Entre les activitats estrella cal destacar que entre el dia 26 de maig i fins al dia 15 de juny de 2022, la Sala gremial de l’associació que es troba a la Plaça del Pi s’obrirà al públic per mostrar l’exposició “Joaquim Renart. Cròniques de Barcelona (1931-1939)”.
Comissariada per Josep Bracons Clapés, el propòsit de l’exposició d’il·lustracions de Joaquim Renart és mostrar un recorregut històric a partir de les entrades del seu Diari elaborat entre la dècada 1931-1939. A Joaquim Renart i Garcia, dibuixant, pintor, decorador i exlibrista nascut a Barcelona l’any 1879 i mort a la mateixa ciutat l’any 1961, la crítica el conceptua com un artista representant del Simbolisme a Catalunya, si bé potser fora millor situar Renart en un Modernisme més esteticista, més decoratiu, a la vista de les peces que va decorar i policromar segons el gust d’aquest moviment estètic. Corrent artístic que en les seves mans sí que va florir de manera més personal en el disseny dels ex-libris* que la impremta Oliva, de Vilanova i la Geltrú, va editar l’any 1907 al llibre Els ex-libris Renart: aplech de dibuixos per Joaquim Renart Garcia. Aquesta publicació és un brillant exponent de les arts gràfiques del Modernisme.
Format a l’Escola de la Llotja, i havent après l’ofici també del seu pare, el pintor i daurador Dionís Renart, així com del qui va ser un dels seus grans amics, Apel·les Mestres, en la seva faceta ciutadana Joaquim Renart va ser un dels fundadors del Foment de les Arts Decoratives, del Cercle Artístic de Sant Lluc, de l’Orfeó Català i, encara, va ser un gran pessebrista.
Per monumental, i potser únic per la seva extensió, és conegut el seu Diari escrit entre els anys 1918-1961. Aquest Diari, format per vuitanta-set carpetes que es conserven íntegres a la Biblioteca de Catalunya, resulta un important cabal d’informació sobre alguns dels esdeveniments polítics, socials i culturals de la ciutat de Barcelona, a més d’una crònica de la vida familiar, artística i intel·lectual de Joaquim Renart, que va projectar en aquest Diari detalls de la seva vida quotidiana, dels seus viatges a l’estranger i estades estivals a diversos indrets del territori català, així com va donar referència dels actes públics als quals assistia. En més d’una ocasió, els apunts de Renart són l’únic testimoni escrit i gràfic existent d’aquella d’una determinada efemèride, així com sovint les seves anotacions adquireixen una important vàlua testimonial, com quan a la mort d’Alexandre de Riquer a Mallorca el novembre de 1920, al final del seu apunt Renart escriu: «Per la meva part prometo corregir tal oblit». En aquesta anotació al seu Diari Renart reconeix el mestratge d’Alexandre de Riquer i hi deplora la ingratitud que en els últims anys Riquer havia rebut a desgrat de la seva immensa tasca artística i cultural que tant va fer créixer la consideració del Modernisme català, no només a la pròpia terra sinó també a Europa.
De l’impressionant Diari de Joaquim Renart Garcia se’n va fer una edició pòstuma i resumida l’any 1975. La totalitat és encara en curs d’edició (1995-2003), l’editorial Proa n’ha publicat sis volums. Escrit amb un estil literari diàfan, el Diari de Joaquim Renart confeccionat durant més de mig segle ho és també gràfic (els dibuixos ocupen més de seixanta carpetes), i aquesta és la seva originalitat.
És precisament la faceta de dibuixant la que es destaca en l’exposició temporal Joaquim Renart. Cròniques de Barcelona (1931-1939). Sens dubte es tracta d’un període històric de gran rellevància social i política, amb la Guerra Civil, així com d’interès cultural indubtable que Renart va saber cartografiar a través de les seves cròniques escrites acompanyades de les il·lustracions que l’«Associació Antic Gremi de Revenedors de Barcelona, 1447» ara convida a veure i a apreciar en tot el seu valor.* I és que Joaquim Renart Garcia, un dels dibuixants, pintors, decoradors i exlibristes catalans més destacats de la primera meitat del segle XX, època en què va realitzar el seu fabulós Diari on va plasmar la seva vida personal i social escrita i dibuixada, és encara una figura ben desconeguda pel gran públic.
* L’any 1987, Francesc Orenes, primer president de l’Associació Catalana d’Exlibristes que ens va deixar el passat dia 27 d’abril de 2022, va presentar la seva tesi doctoral: Els ex-libris Renart: una visió de l’exlibrisme en el marc del Modernisme. Els seus amics encara recordem els seus comentaris sobre la feinada que li havia representat llegir l’enorme volum dels Diaris de Joaquim Renart Garcia per tal de poder donar més cos i plasticitat a la seva investigació sobre el conjunt de l’obra artística de Renart.
